Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En una conferència militar on es varen abordar diversos temes, el general Walter Wenck li va parlar a Adolf Hitler sobre l’aixecament del gueto de Varsòvia del maig de 1943 i li va explicar que el gueto es trobava en el centre de Varsòvia. El dictador va preguntar s’hi ara estava completament eliminat i Hermann Fegelin va ser l’encarregat de respondre-li que sí. Per altra banda, Hitler a ordenar fortificar des d’Holanda fins a Alsàcia sota la responsabilitat d’Arthur Seyss-Inquart. Wilhelm Keitel va demanar a la Luftwaffe que cedís 50.000 homes més a les forces terrestres perquè no podien frenar l’avanç Aliat en el front occidental. Tot i això, els alemanys varen començar-se a retirar dels Països Baixos direcció al Reich.

A França:

Davant l’avanç dels soviètics, els alemanys varen evacuar el camp de Natzweiter Struthof, i els presoners varen ser enviats a Dachau.

---

A la nit, els alemanys varen llançar l’últim míssil V-1 i després els batallons encarregats del seu llançament varen fugir cap a Holanda o Alemanya.

En el front occidental:

Per coordinar amb més eficàcia l’ofensiva cap a Alemanya, aquell dia el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va assumir el control quotidià de totes les forces terrestres aliades occidentals, que estava fins llavors sota el control del comandant britànic Bernard Law Montgomery, que aquest a més va veure com el seu 12º Grup d’Exèrcits quedava sota el control d’Omar Bradley, que havia sigut tècnicament un subordinat seu. Aquest fet va disgustar molt al general britànic i a la premsa britànica. El primer ministre Winston Churchill per consolar-lo el va ascendir a la categoria de mariscal de camp. Aquella decisió d’ascendir a Montgomery no va agradar a la gran cúpula militar aliada i el mateix George Patton, que es trobava a les portes de Verdun, a l’est de França, li va escriure aquell dia a la seva esposa Bea que aquella decisió no els hi havia agradat gens ni a ell ni i a Omar Bradley. L’almirall Bertram Ramsay va anotar que l’ascens de Montgomery havia sigut tota una sorpresa i que el primer ministre havia pres aquella decisió sense consultar-ho perquè creia que era una ofensa cap al comandant Eisenhower i als nord-americans. A Montgomery tampoc li va fer el pes, tot i els missatges de felicitació que va rebre durant aquell dia, i es va negar a rebre al seu amfitrió, el duc de Dangu, i als membres de la Resistència local.

Per una coincidència, aquell dia els comandants Bradley i Montgomery varen ser retratats en els seus respectius quarters generals. Bradley posava per Cathellen Mann, l’esposa del marquès de Queensberry, i Montgomery posava pel retratista escocès James Gun.

Al mateix temps, els Aliats varen formar una nova i important unitat de comandament dins de les forces expedicionàries.

A Bèlgica:

El 2º Exèrcit britànic va ocupar Abbeville i Amiens, va creuar el riu Somme, i una divisió blindada de Guàrdies del 30º Cos britànic va arribar a Arras i a Aubigny, a la vegada que una altra divisió blindada ocupava Albert aquell matí.

En el nord de França:

La 2º Divisió canadenca es va apoderar de Dieppe, Rouen i de Tours. A la vegada, algunes unitats del 20º Cos del 3º Exèrcit nord-americà de Patton varen entrar a Verdun i varen creuar el Mosa per arribar a les proximitats de Metz. L’avanç dels Aliats era tan clar que el propi Bradley va pronosticar que el dia 10 arribarien al Rin.

---

Els Aliats varen obrir la línia ferroviària de París, fet important per rebre i enviar subministraments als soldats.

En el front oriental:

A Polònia:

A Varsòvia, 1.500 defensors de l’Exèrcit Nacional Polonès es varen tenir que retirar de la seva posició a la Plaça del Palau Reial de la zona de Strae Miasto, el centre històric de la ciutat, a través de l’únic accés disponible, per les clavegueres de la Plaça Krasinski. Els combats més violents tenien lloc als voltants dels edificis de l’Ajuntament i de l’església de Santa Anna, mentre l’artilleria alemanya i la Luftwaffe no deixava de bombardejar. Els alemanys també varen llençar proclames en que amenaçaven als varsovians d’incendiar totalment la ciutat.

Aquell mateix dia es va reconèixer per part dels governs britànic i nord-americà als combatents de la resistència polonesa els drets de combatents. Aquesta decisió per molts arribava molt tard, inclús el The Times va criticar aquest endarreriment després d’un mes de combats a la capital polonesa. El general polonès Sosnkowski des de Londres va demanar que donessin armes i municions a la resistència i es deixessin de tantes paraules. Diferents articles de diferents mitjans varen reclamar més ajuda a la resistència polonesa. La BBC, per la seva part, va informar que el primer ministre a l’exili, Stanislaw Mikolajczyk, que feia poc que havia tornat de Moscou, havia dit a la premsa britànica que els soviètics auxiliarien als varsovians. Però els varsovians també varen saber en aquella jornada que els soviètics havien rebutjat la demanada de les potències occidentals als soviètics de facilitar-los zones d’aterratge per ajudar a la capital polonesa.

A Suïssa:

Els alemanys varen continuar les conversacions amb el delegat del Joint Committe, el banquer Saly Mayer, per un intercanvi de jueus per camions. L’Obersturmbannführer SS Kurt Becher va fer que el seu ajudant, el Hauptsturmführer Max Grüson, l’implorés unes petites concessions al suïs, que demanava que Heinrich Himmler anunciés el final del genocidi per arribar a un acord. Tot i això, Mayer i el Joint Comittee no varen acceptar aquest intercanvi.