Divendres:

A la Gran Bretanya:

A les 18:40, els alemanys varen llançar el seu primer míssil V-2 sobre el carrer Staveley de Chiswick, a prop del Tàmesis, a l’oest de Londres. El míssil havia sigut disparat cinc minuts abans després de ser descarregat d’un camió estacionat en una carretera dels suburbis de La Haya. Quan va impactar va provocar una intensa explosió que va destruir diversos edificis del centre de la ciutat, entre els quals un col·legi on hi van morir setanta-vuit nens. Al cap d’un minut, un altre míssil V-2 va ensorrar una illa de cases a Epping, en un barri proper. Des d’Holanda, els alemanys també varen llançar míssils V-2 sobre París i Chiswick.

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va queixar en el doctor Theodor Morell d’una pressió al voltant de l’ull dret. En les seves notes, el doctor Morell deia que tenia la pressió arterial alta.

---

A les deu del matí va arribar un tren a Rastenburg i entre els seus passatgers hi havia el doctor Felix Kersten. Un cop el tren es va aturar a l’estació, un cotxe esperava al doctor i el va dur directament davant del ministre Heinrich Himmler, que tenia forts dolors estomacals, a Hochwald. Mentre rebia tractament, el ministre va criticar durament als finlandesos per haver canviat de bàndol i va lamentar no haver actuat abans contra Finlàndia i els seus líders. Kersten li va demanar que emetés instruccions a efectes immediats de que tots els ciutadans finlandesos que residien a Alemanya fossin tractats de forma decent. Himmler li va prometre que la Gestapo no els molestaria. Per acabar, el ministre va acceptar que el doctor i la seva família tornessin a Estocolm.

A Alemanya:

El Tribunal Popular va condemnar a mort a Carl Goerdeler, Ulrich von Hassell, Josef Wirmer i Wilhelm Leuschner per està involucrats en el complot del 20 de juliol de 1944. Les condemnes no es varen efectuar fins al gener i febrer de 1945, menys la de Wirmer, que es va encarar amb el jutge Roland Freisler dient-li que es retrobarien aviat a l’infern i va ser penjat aquell mateix dia a la a la presó de Berlín-Plötzensee. En aquesta mateixa presó els nazis varen executar aquell dia a Ulrich Wilhelm Schwerin von Schwanenfeld per està també involucrat en el cop d’Estat i per fer d’enllaç entre la resistència civil i militar, a Elisabeth von Thadden per formar part del Cercle Solf i al coronel Günther Smend.

---

Els nazis varen invitar en el professor Ernst Heinkel a preparar un nou aparell a reacció per missions d’intercepció. El nou aparell va ser el Heinkel He-162.

En el front occidental:

A França:

El 3º Exèrcit nord-americà del general George Patton, que intentava creuar el riu Mosela, va ser atacat per una divisió Panzer alemanya després de que un batalló de la 5º Divisió d’Infanteria aconseguís travessar a l’altra banda del Mosela des de Dornot, punt on varen ser contraatacs pels alemanys. Quatre companyies de soldats nord-americans varen obrir a la desesperada una línia de trinxera en forma de ferradura i es va demanar en els soldats ferits que no cridessin per tal de no cridar l’atenció. Tot i que el 3º Exèrcit aconseguia avançar, el general Patton estava decebut i es va sentir frustrat pels seus superiors perquè després d’alliberar París no se’l deixava avançar cap a Alemanya tal i com ell desitjava. La raó del per què no podia avançar era que el comandant Dwight D. Eisenhower va donar prioritat a l’avanç de les tropes britàniques del comandant Bernard Law Montgomery, que avançaven cap a Holanda. Eisenhower no volia que el general Patton arribés tot sol a Alemanya i volia que esperés les tropes del comandant Montgomery. Les tropes del general californià avançaven a l’agost de 1944 a uns 80 quilòmetres al dia, en canvi el setembre no avançaven cap quilòmetre.

Per altra banda, una columna del 7º Exèrcit nord-americà del general Alexander McCarell Patch va ocupar la ciutat de Besançon, a la frontera amb Suïssa, després de llançar 25 bombes caça-carros contra el portó de la ciutadella, provocant que els 4.000 alemanys que formaven la guarnició es rendissin o sortissin fugint cap als boscos amb bicicletes robades. Gràcies a aquella conquesta, els Aliats varen obtenir 700.000 litres de gasolina d’alt octanatge.

Per altra part, en els jardins del bisbat d’Autun, quan els alemanys varen sentir de lluny els tancs Aliats varen assassinar als presoners francesos perquè no veiessin la llibertat.

A Bèlgica:

El 6º Regiment d’Infanteria britànic, Green Howards, va travessar el canal Albert, a prop de la localitat de Geel, i va establir un cap de pont. Al mateix temps, el 7º Cos del 1º Exèrcit nord-americà va alliberar Lieja i les forces canadenques varen alliberar Oostende i el seu port per després dirigir-se cap a l’est, direcció a Brujas. Amb la victòria aliada, el primer ministre belga Hubert Pierlot va tornar a Brussel·les.

Però no tot anava com estava previst, ja que Montgomery li va demanar a Eisenhower un assalt aerotransportat a l’illa de Walcheren. El tinent general Frederick Browning  i el general Lewis Brereton es varen oposar a l’operació. A més, Miles Dempsey es va reunir amb el general Brian Horrocks, del 30º Cos d’Exèrcit, a l’aeròdrom de Brussel·les, i aquest últim li va confirmar que la resistència alemanya era dura en el cap de pont del Canal Albert.

En el front oriental:

A Bulgària:

L’exèrcit soviètic va ocupar Bulgària, que aquell mateix dia es va unir als Aliats i va declarar la guerra a Alemanya.

A la Xina:

A Manxúria, 108 bombarders fortaleses volant B-29, amb base a Xina, varen efectuar el primer atac diürn contra objectius industrials japonesos a Anshan. A continuació es va lliurar una batalla entre les fortaleses i l’aviació japonesa. En aquest combat hi va participar el tinent Yoshio Yoshida, un dels màxims caçadors de B-29, que va aconseguir la seva primera victòria probable.

En els Estats Units:

En una carta al secretari d’Estat Cordell Hull, el president Franklin Delano Roosevelt li escrivia que la història que havien fet els nazis del trust I.G. Farben semblava una novel·la policíaca, i continuava dient-li que la derrota de l’exèrcit alemany hauria de comportar l’eradicació d’aquestes armes de guerra econòmica.