Dilluns:

En el front occidental:

A França:

L’almirall Bretram Ramsay va volar a Granville, on el comandant suprem Dwight D. Eisenhower havia tornat després de la reunió del dia anterior a Brussel·les. Ike, que li feia molt mal el genoll, estava molt preocupat per l’estratègia del mariscal Bernard Law Montgomery i trobava que el mariscal britànic no l’hi havia sigut lleial. Precisament, Monty li va enviar un missatge aquell dia on li deia que la seva decisió de que l’atac pel nord, direcció al Ruhr, no tingués prioritat sobre altres operacions tindria sens dubte repercussions de les quals hauria de ser conscient. Montgomery el va avisar de que l’Operació Comet no havia sigut revisada i que no es podia dur a terme abans del 23 de setembre. A continuació, el va informar de que no disposava de suficients provisions. Eisenhower, després de llegir el missatge, va decidir enviar el general Walter Bedell Smith, el seu cap d’Estat Major, a entrevistar-se amb el mariscal britànic.

Al nord de França:

A mitja nit, patrulles de la 4º i la 28º Divisió d’Infanteria del 5º Cos del 1º Exèrcit nord-americà dirigit pel comandant Courtney Hodges varen arribar a la línia Sígfrid, a l’altura de Aix-la-Chapelle, des del nord-est de Luxemburg, i varen posar per primer cop peu en territori alemany quan varen creuar la frontera a prop de Tréveris. Des d’una posició alçada, els nord-americans varen poder veure alguns búnquers de formigó de la Línia alemanya. Els civils varen penjar a les finestres dels pisos més alçats llençols blancs. Paral·lelament, el 19º Cos va arribar a prop de Maestrique i varen creuar el Mosa pel sud.

Preveient que serien aviat atacats, els alemanys varen preparar l’evacuació de la ciutat d’Aquisgrà. Els dirigents del partit nazi, els destacament antiaèries de la Luftwaffe, els funcionaris locals i els soldats varen marxar cap a l’est direcció a Colònia. La gent marxaria de la ciutat en camions i en trens.

---

El migdia, el 1º Exèrcit canadenc va ocupar la part nord i de l’est de la ciutat de Le Havre i el 2º Cos canadenc va envoltar la ciutat de Dunkerque. A la vegada, una patrulla de la 6º Divisió Blindada del 3º Exèrcit del general Georg Patton va divisar a uns dragons francesos del 7º Exèrcit del general Alexander Patch a Saulieu, a Borgonya, a l’oest de Dijon. Les forces de Patton també varen assegurar durant aquella jornada la riba oriental del Mosel·la, entre Metz i Nancy, mentre unes altres unitats es dirigien al sud des Touls, per pressionar al 19º Exèrcit alemany, que es trobava en retirada. Durant aquella jornada varen alliberar Aumetz, a la zona de Metz.

Al sud de França:

A la nit, elements de reconeixement de la 1º Divisió blindada de l’Exèrcit del comandant Jean Marie de Lattre de Tassigny, que acompanyava al 7º Exèrcit, varen entrar per primer cop en contacte a les a fores de Nod-sur-Seine, 65 quilòmetres a l’oest de Dijon i Belfort, a prop de Sombernon amb els homes de la 2ª Divisió blindada del comandant Philippe Leclerc, integrada en el 15º Cos del general Patton, i varen alliberar la ciutat francesa de Dijon. L’alcalde de la ciutat va córrer a rebre’ls seguit de tots els habitants. Amb aquesta conquesta, els Aliats tenien ara una línia sòlida que anava des del mar del Nord fins a Suïssa.

A la Gran Bretanya:

El tinent general Frederick Browning va tornar a convocar una reunió en el quarter general del 1º Cos d’Exèrcit Aerotransportat britànic que es trobava a les afores de Londres, al nord-oest, a la mansió de Moor Park, per parlar de la futura Operació Market Garden. En la reunió varen sortir diferents opinions de com s’havia de dur a terme l’Operació.

En el front oriental:

A Polònia:

A Varsòvia, el líder de l‘Exèrcit Clandestí polonès Tadeuz Bór-Komorowsky va demanar en el mariscal Konstantin Rokossovsky, que estava molt a prop de la capital polonesa, que els ajudessin a alliberar la ciutat i cooperessin amb les seves forces. Bór-Komorowsky li va explicar que la població estava patint molt per culpa de l’artillera pesada i dels bombarders en picat dels alemanys (que castigava sobretot el centre), i li va demanar que actuessin contra aquests dos mitjans d’atac amb l’artillera d’aviació. A la nit, forces aèries soviètiques varen sobrevolar la capital polonesa i varen llançar la munició que havia demanat Bór-Komorowsky. Però aquella munició no va servir ni pels canons, ni per cap altra arma de les que disposaven els polonesos rebels. Els avions soviètics també varen llançar grans quantitats d’aliments, però com no que ho varen tirar amb paracaigudes molts d’aquests aliments es varen fer malbé quan varen caure en picat contra les ruïnes de Varsòvia i es va perdre tot el contingut. Tot i això, gràcies a l’arribada dels avions soviètics la Luftwaffe es va veure obligada a interrompre la destrucció de la ciutat.