Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
El regent Miklos Horthy va arribar al quarter general de Rastenburg per parlar d’una possible rendició d’Hongria. Ell mateix havia demanat en el seu gabinet firmar un armistici amb els soviètics. Amb només permís per continuar lluitant, el regent hongarès va abandonar el quarter. Curiosament, abans de marxar el general Heinz Guderian li va regalar un Mercedes negre que al cap d’unes setmanes utilitzaria per passar-se als soviètics.
A Alemanya:
A Berlín, una mina aèria va esclatar en el jardí ministerial situat a la Hermann-Göering-Strasse i va enfonsar el sostre i va destrossar la planta baixa de casa del ministre Joseph Goebbels, de manera que va tenir que traslladar-se a la seva casa de Lanke, on Hitler l’hi havia fet construir un búnquer per la seva família.
En el Feldkommando, Heinrich Himmler es trobava tan malament aquell dia que no va voler rebre el SS-Obergruppenführer i comissari d’Estònia, Karl-Siegmund Litzmann, que havia rebut feia cinc dies ordres de que es presentés immediatament davant del ministre, però aquest encara no l’havia rebut. Per recuperar-se, Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten. El ministre va respondre durant aquell dia a la mare de Paul Thümmel, arrestat des del març de 1942 per haver facilitat informació a les potències aliades, concretament als txecoslovacs i als britànics. Himmler li va contestar de que no podia correspondre a les seves súpliques de clemència, tot i que coneixia tant a la mare com al propi acusat, perquè el seu fill havia de comparèixer davant d’un tribunal militar acusat d’alta traïció. El que sí que li va poder garantir va ser que l’informaria un cop s’hagués aclarit el cas. Thümmel mai va ser jutjat i serà afusellat el 20 d’abril de 1945.
Els Aliats varen bombardejar durament la ciutat de Darmstadt durant tres quarts d’hora. Tot i que el principi es va anunciar que havien mort entre 6.000 i 8.000 persones, la xifra oficial va ascendir a prop de 13.000 morts.
A Àustria:
Amb els Aliats occidentals començant entrar al país, Adolf Hitler va ordenar fortificar el sud d’Àustria per temor a un atac Aliat des de la costa adriàtica amb el suport dels partisans iugoslaus.
En el front occidental:
Tal hi com Dwight D. Eisenhower li havia ordenat el dia anterior, Walter Bedell Smith, acompanyat pel general de divisió Kenneth Strong, va arribar amb una avioneta al lloc de comandament tàctic del mariscal Bernard Law Montgomery. Abans d’entrar a la reunió, Monty va prohibir l’entrada al general Strong, ja que va justificar que tenia el seu propi servei d’intel·ligència. Sense Strong, Bedell Smith li va prometre al mariscal anglès 500 tones diàries addicionals de subministraments, ja que el dia anterior Montgomery s’havia queixat, per tal de que pogués protegir el seu flanc esquerre i li va assegurar que el 1º Exèrcit nord-americà també tindria prioritat, fet que suposava interrompre l’ofensiva del 3º Exèrcit del general George Patton en el Sarre. Feliç, Montgomery va telegrafiar al mariscal Alan Brooke d’aquella victòria. El mariscal britànic també va enviar un missatge a Eisenhower per agrair-li haver satisfet les seves demanes i el va informar que el17 de setembre començaria l’Operació Market Garden. Omar Bradley i George Patton no els va fer gens de gràcia les concessions que havia fet Ike.
A Bèlgica:
Per preparar l’Operació Market Garden, el general de brigada Anthony McAuliffe, segon en el comandament de la 101º Divisió, va volar a Brussel·les en companyia del tinent coronel C. D. Renfro, un oficial d’enllaç de la 101º. Es varen traslladar primer al lloc de comandament del comandant Miles Dempsey i a continuació es varen dirigir a veure al comandant Brian Horrocks al sud de Hechtel.
A Alemanya:
Les tropes nord-americanes de la 14º Divisió del 1º Exèrcit, acompanyats per l’escriptor Ernst Hemingway, varen arribar a la frontera alemanya i, pel sud d’Aquisgrà, varen penetrar pel país a l’est d’Eupen. Per defensar l’antiga capital de l’emperador Carlemany, a la tarda va arribar-hi el general comte Gerhard von Schwerin amb 1.600 homes i els 30 tancs que quedaven de la seva 116º Divisió Panzer, que es retiraven de Normandia, reforçats per dos petits batallons de la Luftwaffe i alguns milicians que eren anomenats Sant Nicolaus amb escopeta. Von Schwerin va instal·lar el seu lloc de comandament en el luxós Palast-Hotel Quellenhof. Però, a la nit, quan els destacaments avançats de la Wehrmacht varen entrar a la ciutat es varen topar amb milers de civils davant de l’estació i altres milers varen col·lapsar els carrers. No els volien. Per reforçar la zona, també aquell dia va ser enviada la 12º Divisió Volksgrenadier per ajudar a la 116º Divisió Panzer a lluitar contra els Aliats i a restablir l’ordre a la ciutat.
A Holanda:
Les tropes aliades varen creuar la frontera holandesa per arribar a unes set milles d’Eindhoven.
Al nord de França:
En una conferència militar, el general Alexander Patch va donar suport a la valoració del general Truscott, que afirmava que la Bretxa de Belfort era la porta d’entrada a Alemanya.
Els Aliats avançaven amb força i aquell dia ja havien arribat a Luxemburg. Al mateix temps, després de patir forts bombardejos, la ciutat de Le Havre, amb els seus importants molls, va ser ocupada pel 1º Exèrcit canadenc i la guarnició alemanya es va veure obligada a capitular amb els seus 7.000 homes.
El 3º Exèrcit, després d’assegurar les posicions a la riba oriental del Mosel·la, varen començar a pressionar per penetrar el riu fent un moviment al voltant de la ciutat de Nancy, que cauria el dia 15.
Al sud de França:
Una columna del 7º Exèrcit nord-americà va arribar al Sena. Per altra banda, la divisió de Philippe Leclerc i l’exèrcit del general Jean Marie de Lattre de Tassigny va establir contacte entre ells a Chatillon-sud-Seine. Aquell mateix dia, des de Vesoul, els nord-americans, que venien del sud, varen marxar en direcció al Vosgos per trobar-se amb els exèrcits del nord.
En el front oriental:
A Romania:
El govern romanès va firmar oficialment un armistici amb la Unió Soviètica.
A Polònia:
A Varsòvia, els avions soviètics varen llançar més proveïments per als rebels polonesos, però l’ajuda continuava sent insuficient. A la vegada, les forces alemanyes varen aconseguir nous èxits en la regió del Vístula.
A la Gran Bretanya:
A Londres es va firmar el protocol de Londres on va quedar definit el repartiment de Berlín. L’única modificació es va introduir en la Conferència de Ialta amb l’afegit d’una zona d’ocupació francesa.
En el nord-oest de Londres, a la mansió de Moor Park, preparant l’Operació Market Garden, Urquarht va comunicar en el general de divisió Stalinslaw Sosabowski, comandant en cap dels paracaigudistes polonesos, que l’Agrupació de la Brigada Polonesa només disposaria de 114 avions i 45 planadors Horsa. Sosabowski no s’ho va prendre bé, ja que significava deixar a terra la seva artilleria i el seu destacament antitanc només podria dur els seus canons i els seus jeeps. Aterrarien juntament amb la 1º Divisió Aerotransportada al nord del Nederrijn, mentre que el gruix de la brigada aterraria al sud.
Precisament, aquell dia va tenir lloc una reunió en el quarter general del 1º Exèrcit Aerotransportat Aliat per parlar del suport aeri durant l’Operació Market Garden. Es va arribar a la conclusió que els objectius de les missions serien les bateries antiaèries i els quarters generals.
A Canadà:
Aquell dia va començar la Conferència de Quebec. Winston Churchill va rebre aquell dia un telegrama de lord Cherwell en que li demanava que aconseguís del president Franklin Delano Roosevelt alguna idea concreta sobre la política nord-americana per després de la guerra. Volia saber si després els nord-americans voldrien continuar col·laborant amb ells.
Diari del Tercer Reich 