Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En el Feldkommando, Heinrich Himmler es trobava millor que el dia anterior i aquell dia va explicar-li en el doctor Felix Kersten, preveient que tot acabaria aviat, que els historiadors mai podrien dir que ell havia acumulat béns materials i que mai havia utilitzat la seva posició per enriquir-se. Després, a les onze del matí, Himmler va rebre el SS-Obergruppenführer i comissari d’Estònia, Karl-Siegmund Litzmann. Himmler li va oferir un avió per tornar ràpidament a Reval perquè els soviètics estaven a les portes de la ciutat i volia mobilitzar a totes les persones per impedir el seu avanç fins que arribessin les forces alemanyes. En acabar la reunió, el ministre li va regalar un subfusell d’última generació capaç de disparar mil bales. Aquella mateixa tarda, mentre Litzmann tornava a Reval, Rudolf Brandt va anunciar que el Feldkommando seria traslladat als següents dies a Berwald, a Aigen, a prop de Salzburg, ja que esperaven que Adolf Hitler volgués tornar a Obersalzberg.
Avions nord-americans varen tornar a assaltar les instal·lacions de IG Farben a Monowitz, destruint parcialment la fàbrica Buna-Werke, on hi varen perdre la vida 40 presoners i uns 15 SS. També varen fotografiar un altre cop el camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz II, Birkenau, però allí, tot i que varen sonar les sirenes antiaèries, els nord-americans no hi varen llençar cap bomba.
A Alemanya:
Els bombarders Aliats varen bombardejar durant 14 minuts la ciutat d’Osnabrück i, en aquest breu espai de temps, varen deixar caure 181.000 bombes incendiàries i 2.171 bombes de gran potència. Les runes varen ser anomenades per la gent Plaça de Hermann Göering.
En el camp de concentració de Dachau, les SS varen assassinar a les agents del SOE Madeleine Damerment Yolande Beekman, Eliane Plewman i Noor Inayat Khant. Les quatre varen rebre un tret a la nuca i formaven part d’un comando liderat per France Antelme.
En el front oriental:
A Polònia:
A Varsòvia, els avions soviètics varen continuar llançant proveïments als rebels polonesos, però l’ajuda continuava sent insuficient i el cansament per part dels polonesos augmentava. Els ferits polonesos ja no podien rebre ni ajuda mèdica. A la vegada, l’artilleria alemanya pesada continuava castigant el centre de la ciutat mentre pressionaven en el barri de Czerniakow, on varen aconseguir grans èxits gràcies, en part, a la falta de munició dels polonesos.
A Estònia:
Les tropes soviètiques varen començar a atacar i penetrar el país.
En el front occidental:
A Alemanya:
Mentre els nord-americans del 1º Exèrcit començaven a entrar a Alemanya, a Aquisgrà el general comte Gerhard von Schwerin va revocar l’ordre de Hitler d’evacuar la ciutat. Les seves tropes es varen escampar per tota la ciutat per afusellar als saquejadors i varen instar a la població a tornar a la seguretat de les seves llars. Sabent que era qüestió d’hores, el general va tornar al seu lloc de comandant en el luxós Palast-Hotel Quellenhof i en el seu despatx va redactar un missatge en anglès que s’havia d’entregar a l’oficial nord-americà que ocupés la ciutat. El missatge deia:
He interromput l’absurda evacuació d’aquesta ciutat; com a conseqüència, sóc responsable de la sort que corrin els seus habitants i li demano, en cas de que les seves tropes ocupin la ciutat, que s’ocupi de forma humanitària dels seus infortunats pobladors.
Llavors, Von Schwerin va confiar la carta a l’únic funcionari que quedava a la ciutat, un buròcrata de la línia telefònica, i immediatament va sortir a reforçar les defenses que rodejaven el perímetre sud-est de l’antiga capital de l’emperador Carlemany.
A Bèlgica:
A primera hora, els alemanys varen llançar un petit contraatac sobre el cap de pont de Neerpelt. La Cavalleria de Guàrdia britànica estava en estat d’alerta i per això no els varen agafar per sorpresa. L’artilleria va reaccionar al primer minut i el contraatac va acabar tot just començar.
A Holanda:
A Nimeja, després de que el dia 10 els alemanys fessin una crida a tots els homes perquè quedessin a la seva disposició, els joves de la ciutat continuaven negant-se a presentar-se davant les autoritats amb una pala per cavar trinxeres.
Al nord de França:
La 15º Divisió britànica va franquejar el canal del Mosa i columnes del 3º Exèrcit nord-americà es varen dirigir cap a Thionville, a uns quilòmetres al nord de Metz. Per altra banda, les forces aliades del nord i del sud varen entrar en contacte a prop de Dijon.
A Canadà:
Des de Quebec, on es celebrava la segona Conferència del Quebec, el primer ministre Winston Churchill va telegrafiar en el Gabinet de Guerra, que la conferència s’havia inaugurat en un clima d’amistat i que els Estats Majors es posaven d’acord en les grans qüestions. En els últimes mesos els Estats Majors britànics i nord-americans havien tingut diversos desacords, sobretot per les operacions militars a Itàlia. Un dels acords que varen aprovar els Caps de l’Estat Major Conjunt va ser la recomanació de William Halsey de descartar una ofensiva a Mindao per dirigir-se directament a Leyte, les Filipines, i varen fixar la data per començar aquesta ofensiva per mitjans d’octubre.