Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, en una conferència militar d’aquell matí, Alfred Jodl estava parlant de l’escassetat d’armes pesades, munició i carros de combat en el front occidental quan, de sobte, Adolf Hitler va interrompre el general. El líder alemany s’havia pres abans de la reunió una dosis de cocaïna a mans del doctor Erwin Giesing. Hitler va anunciar que llançaria aviat una gran ofensiva contra els Aliats occidentals a les Ardenes per aconseguir Anvers. Pensava atacar amb 39 divisions Volksgrenadier i nou divisions blindades, a les que s’hi sumarien més divisions blindades provinents dels front oriental. Aquell pla no va ser del gust del general Heinz Guderian, que va intentar sense èxit convèncer a Hitler de que aquella operació seria un fracàs per la greu situació en el front oriental. El que sí que veia bé aquella ofensiva va ser el coronel Jodl, que va obeir les ordres de Hitler, però es va mostrar prudent sobre l’èxit d’aquella operació i va avisar de la superioritat aèria Aliada i de la possibilitat que els llançaments de paracaigudistes a Dinamarca, Holanda i al nord d’Alemanya no es poguessin fer pel mal temps. Hitler no li va fer cas i va dir que volia 1.500 caces per l’1 de novembre. També es va deixar clar que seria el mariscal Gerd von Rundstedt l’encarregat de dur a terme l’operació. Llavors, Hitler va tornar a resumir la decisió en un llarg discurs i va obligar a mantenir, sota jurament, aquella ofensiva en el secret més estricte i va demanar que pocs homes coneguessin l’operació; només els més fiables. A la nit, mentre tornava cap al Carinhall, Hermann Göering va ser informat de la nova operació.
En el front oriental:
A Bulgària:
El 3º Front d’Ucraïna, dirigit pel comandant Fiodor Tolbujin, va avançar pel país per tallar la retirada dels exèrcits alemanys de Grècia i va entrar a la ciutat de Sofia.
En el Bàltic:
Forces soviètiques varen llançar un ofensiva al voltant de Riga i Tallin.
A Polònia:
A Varsòvia, els nord-americans varen intentar ajudar l’Exèrcit Clandestí polonès, que estava lluitant contra els alemanys per alliberar la ciutat, però la boira no va permetre enlairar els avions. La situació era cada cop més crítica per als resistents polonesos. A més, la premsa soviètica va començar a criticar durament al líder de la resistència polonesa, el general Bór-Komorovski, fent-lo responsable de la desfeta varsoviana.
Per empitjorar encara més les coses pels alemanys, Finlàndia i la Unió Soviètica varen firmar l’armistici en què els finlandesos concedien en els russos tot el què havien desitjat el 1940, a més del districte de Petsam, 50 anys d’arrendament de la península de Prokkala i 300 milions de dòlars com indemnització.
En el front occidental:
A Alemanya:
A la tarda, l’Alt Comandament va transmetre als soldats la nova ordre de Hitler en que demanava lluitar amb fanatisme en el front occidental, ja que la batalla s’havia estès a amplis sectors del país. En l’ordre es demanava convertir tots els pobles i ciutats en fortaleses. Von Rundstedt va agafar precisament aquell dia el comandament de les tropes alemanyes en el mateix front occidental.
En la batalla, el 47º Regiment d’Infanteria de la 9º Divisió del 1º Exèrcit nord-americà, que havia avançat per l’extrem occidental del Bosc de Hürtgen, va eliminar l’últim bastió de formigó armat de la Línia Schill, direcció a Schwenhütte, a més de 15 quilòmetres a l’interior d’Alemanya. Al mateix temps, la 3º Divisió va ocupar les localitats de Roetgen, Schmidthof, Rott i Brandt, i va continuar avançant a poc a poc cap a la part sud de Stolberg. Els alemanys de seguida varen veure que els nord-americans no desitjaven encara ocupar la ciutat d’Aquisgrà i que pretenien forçar el passadís de Stolberg. Von Rundstedt va enviar aquell matí la recent construïda 12º Divisió d’Infanteria, uns 15.000 homes, a la ciutat en autobusos i camions per imposar la seva autoritat. Les tropes d’assalt i les autoritats del partit nazi varen retornar a l’antiga capital de l’emperador Carlemany amb l’objectiu de fer complir l’ordre dictada per Hitler d’evacuar per la força a la població civil, ordre que havia revocat el general comte Gerhard von Schwerin el 13 de setembre per tal d’evitar una massacre civil. La carta de rendició del comte va caure en mans de les autoritats alemanyes i es va notificar en el general que seria jutjat per covardia al Tribunal Popular. Von Schwerin es va refugiar en una granja al nord-oest de la ciutat, protegit per un cordó de motoristes armats amb metralladores. Més tard, Hitler li va perdonar la vida i mesos més tard va ser enviat al nord d’Itàlia al comandament d’un contingent.
Von Rundstedt, a més de mobilitzar la 12º Divisió d’Infanteria, va ordenar la intervenció de la 116º Divisió Panzer i el trasllat des de Dinamarca de la 107º Brigada Panzer i de la 280º Brigada de Canons d’Assalt.
A Holanda:
El SS-Obergruppenführer Rauter va emetre una ordre que prohibia a la població civil aturar-se en els ponts o les seves proximitats, o en qualsevol pas a nivell o subterranis propers a una dependència o llocs de vigilància alemanys.
A Bèlgica:
Sedan es va rendir a a 5º Divisió blindada aliada.
Preparant l’Operació Market Garden, que s’iniciaria l’endemà:
El SHAEF va publicar un resum escrit pel general de divisió Kenneth Strong que comunicava que en aquells moments els alemanys havien patit pèrdues en homes i equipaments que no podrien ser reparades en cap moment de la guerra i que no podrien acumular a l’oest forces suficients per dur a terme amb èxit ni una contraofensiva i molt menys una operació defensiva.
A Leopoldsburg, els comandants britànics varen entrar al cinema de la ciutat que hi havia davant l’estació per escoltar al tinent general Brian Horrocks. A un quart de dotze, el tinent general va entrar al cinema i va pujar damunt l’escenari on hi havien col·locat un enorme mapa del sud-oest dels Països Baixos. Horrocks va fer un resum de la situació general i va descriure com seria l’Operació durant una hora.
A la Gran Bretanya es varen produir diverses reaccions en les reunions informatives del dia. En una de les reunions, a la biblioteca de Stoke Rochford Hall, una casa de camp victoriana propera a Grantham, a la part est de les Midlans, hi havia una maqueta de set metres quadrats del pont d’Arnhem i els seus voltants. Els comandants estaven convençuts que l’Operació acceleraria el final de la guerra, però en unes altres reunions els nord-americans varen confessar que tenien els seus dubtes sobre els britànics.
A Canadà:
Aquell dia va acabar la Conferència de Quebec que havia començat el 12 de setembre i que va acabar amb grans acord entre els Estats Majors nord-americans i britànics, que els últims temps havien tingut més d’una diferència.
Diari del Tercer Reich 