Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Martin Bormann va anul·lar el dret a la Wehrmacht de jutjar als presoners de guerra. Per aquella anul·lació varen morir milers de persones.

---

Heinrich Himmler, que estava intentant negociar amb les associacions jueves un intercanvi de jueus per camions o diners, va ordenar comunicar al Waadah que havia ordenat suspendre definitivament les accions a Auschwitz. Els nord-americans ràpidament es varen interessar per l’assumpte i varen demanar en els seus delegats a Suïssa que parlessin amb els alemanys.

---

A l’est de Westfàlia, a les dues de la tarda, bombarders nord-americans varen bombardejar sobre Bielefeld i varen destruir gran part del centre històric. 

En el front oriental:

A Polònia:

El govern soviètic va afirmar que els esforços fets per forçar el pas del Vístula per arribar a Varsòvia per tal d’ajudar l’Exèrcit Clandestí polonès havien fracassat, i que la capital polonesa no podia ser ocupada si no se la rodejava totalment. El govern soviètic no tenia gaire o gens interès en ajudar als polonesos de Varsòvia perquè volien imposar a Polònia un govern titella afí als seus interessos un cop acabada la guerra.

A Varsòvia, mentrestant, els alemanys varen conquerir el barri de Zolibórz, i es va fer evident que si els soviètics volien ocupar la capital polonesa tindrien que rodejar-la. Després de la captura dels barris de Zolibórz i de Mokotów, els alemanys varen concentrar la seva pressió i el seu bombardeig sobre el barri central de la ciutat on hi havia més d’un quart de milió de la població civil. El comunicat oficial de la resistència polonesa, va afirmar que la situació de Varsòvia era molt greu i que hi havia violentes lluites en el centre de la ciutat i no tenien comunicació amb el barri de Zolibórz.

En el front occidental:

A França:

La 3º Divisió canadenca del 1º Exèrcit canadenc va ocupar el port de Calais.

En els Estats Units:

Vannevar Bush i James Conant varen enviar dos documents a Henry Stimson sobre la gestió internacional de les bombes atòmiques en el futur. Els dos consideraven que la nova arma podria estar a punt l’1 d’agost de 1945, que l’explosió seria equivalent a la de 10.000 tones d’alt explosiu i que en un futur no molt llunyà podien fabricar una bomba d’hidrogen 1.000 vegades més potent. També varen alertar de que l’avantatge que gaudien en aquells moments Estats Units i Gran Bretanya només era temporal i que qualsevol nació amb bons recursos i científics podia atrapar-los o inclús superar-los en tres o quatre anys. Tot i això, varen demanar trencar amb el secretisme que havien mantingut i fer públic tot el procés de l‘energia atòmica, excepte els detalls militars i de fabricació de les bombes. Tampoc trobaven bé fiar-ho tot al control de les matèries primes. Apostaven pel lliure intercanvi de tota la informació científica a través d’un organisme mundial format per totes les nacions. Aquest organisme hauria de tenir un personal tècnic amb lliure accés a laboratoris, plantes industrials i instal·lacions militars de tot el món.