18 d’octubre de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va publicar, quan es complien 131 anys de la derrota de l’emperador Napoleó Bonaparte en la Batalla dels pobles, a prop de Leipzig, en la que una coalició de forces liderades per Blücher va alliberar el territori alemany de les tropes napoleòniques, el decret redactat per Adolf Hitler el 25 de setembre de 1944 per la creació de la Volkssturm, una milícia popular que havia de participar en la guerra i que va ser dirigida pel ministre Heinrich Himmler. Tots els homes alemanys de 16 a 60 anys varen ser cridats a lluitar. La intenció era invocar l’esperit de les guerres d’alliberació contra Napoleó. En el primer acte de l’assemblea de la Volkssturm va aparèixer per últim cop la Blutfahne amb l’assistència de Martin Bormann, Himmler, Wilhelm Keitel i Heinz Guderian

Precisament, aquell dia Himmler va transmetre un discurs per ràdio on va avisar de que cada quilòmetre per on avancessin els Aliats els costaria un riu de sang. El ministre va assegurar que cada bloc de cases d’una ciutat, cada poble, cada granja, cada bosc seria defensat per homes, nois i vells i, si era necessari, per dones i nenes. Himmler va justificar la seva decisió dient que era millor que morís una collita jove i que el poble fos salvat, que protegir al jove i que desapareguessin 80 o 90 milions de persones. 


Aquell dia es va celebrar el funeral d’Estat per al mariscal Erwin Rommel a l’ajuntament d’Ulm. El fèretre del mariscal estava cobert per una gran bandera amb l’esvàstica, i sobre d’ella descansava el casc, l’espasa i el bastó del mariscal. El mariscal Gerd von Rundstedt, que representava a Hitler en el funeral, va proclamar que el cor de Rommel pertanyia al Führer. Dirigint-se al desaparegut mariscal de camp, va dir:

El nostre Führer i comandant suprem t’envia a través de mi el seu agraïment i una salutació. 

Hitler va anunciar aquell dia que Rommel havia mort per les greus ferides que havia patit en l’accident de cotxe de feia mesos i va dir que amb ell havia marxat un dels seus millors comandants militars i que el seu nom havia entrat en la història del poble alemany. A més, va enviar un telegrama a la viuda, Lucie, dient-li:

Senyora, li demano que accepti el meu condol… El nom del mariscal Rommel estarà sempre associat als heroics combats al nord de l’Àfrica.

Tot i aquests honors i lloances, el fill de Rommel, Manfred, poc després va ser perseguit per les SS i el 1945 es va entregar al general Jean Marie Lattre de Tassigny, que el va tractar amb tots els miraments.


El retingut Miklos Horthy va viatjar a Alemanya en un tren especial acompanyat per Otto Skorseny i un escorta de l’exèrcit alemany. Passaria la resta de la guerra en el Schloss Hirschberg, a prop de Weilheim, a l’Alta Baviera, com un invitat de Hitler, tot i que de facto era un presoner. Aprofitant que no hi havia el regent, Adolf Eichmann va tornar a Budapest i va iniciar conversacions amb el líder de la Creu Fletxada Ferenc Szalasi sobre un nou procés de deportacions de jueus. Volia organitzar la detenció de 50.000 jueus, però, aquesta vegada, no se’ls volia enviar a Auschwitz, sinó a Alemanya per fer treballs forçats. Als jueus que varen atrapar els varen enviar a peu fins a Viena amb la idea de fer-los treballar en les fortificacions de la capital austríaca. 

A Polònia:

Del camp de Theresienstadt va sortir l’últim tren direcció a Auschwitz. Entre els deportats hi havia l’actor Kurt Gerron. Tots varen ser destinats a les cambres de gas

En el front occidental:

A Alemanya:

A Aquisgrà, el 3º Batalló del 26º Regiment d’Infanteria nord-americà va arribar al centre de la ciutat sota el comandament del tinent coronel John T. Corley. A les set del matí, mentre els morters nord-americans atacaven la línia alemanya al sud de les pistes de tennis, un M-12 va baixar per la Rolandstrasse juntament amb tancs i caça-carros, que varen obrir foc contra les cases del voltant del bulevard. 30 descàrregues del canó de 155 mil·límetres varen destruir el Palast-Hotel, el quarter general alemany a la ciutat, i el balneari del Kurhaud. Un batalló nord-americà va creuar la carretera i va entrar a la recepció de l’Hotel i varen matar a una dotzena de defensors en un violent intercanvi de granades. Himmler va declarar que cada caseriu alemany seria defensat fins al final.

A Bèlgica:

Dwight D. Eisenhower, Omar Bradley i Bernard Law Montgomery es varen reunir a Brussel·les. El comandant suprem va decidir que el 1º Exèrcit nord-americà centrés el seu objectiu en aconseguir un cap de pont a l’altra banda del Rin, al sud de Colònia, mentre que el 9º Exèrcit, que acabava d’arribar a la zona, s’encarregaria de protegir el seu flanc esquerre. Montgomery no li va agradar gens que es donés prioritat al 1º Exèrcit, però no va tenir més remei que acceptar-ho.

A la Unió Soviètica:

A Moscou va acabar la conferència començada el 7 d’octubre de 1944 entre el govern britànic i el govern soviètic per parlar del repartiment de l‘Europa de l’est després de la guerra. El primer ministre Winston Churchill va cedir el control de Romania i de Bulgària a la Unió Soviètica, Hongria es repartiria meitat i meitat, i Grècia quedaria sota el control britànic. En el sopar al Kremlin, Iosif Stalin li va dir que havien ben ensarronat a Rudolf Hess perquè vingués a Gran Bretanya el 10 de maig de 1941, però Churchill un cop més va negar aquella afirmació. El dictador soviètic, en to provocador i no fent cas a les paraules del primer ministre, va alçar la copa per brindar pel servei d’intel·ligència britànic perquè, en les seves paraules, havia entabanat a Hess perquè vingués a Gran Bretanya.  

A Grècia:

El govern grec va tornar a Atenes, que havia sigut alliberada el 13 d’octubre de 1944.

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit soviètic va envair Txecoslovàquia

A Bulgària:

L’exèrcit soviètic va alliberar Sofia, on hi havia arribat el 15 de setembre de 1944.

A Espanya:

Francisco Franco li va enviar una carta a Churchill, a través del seu ambaixador a Londres, el duc d’Alba, en la que li proposava establir una aliança anti-bolxevic. El dictador li va assegurar que la guerra havia demostrat que únicament Gran Bretanya, Espanya i Alemanya havien sabut afrontar el “problema soviètic” amb virilitat i força. Advertint-lo de que els soviètics voldrien ocupar tot Europa, Franco li va dir que havien d’aliar-se per respondre “amb energia l’amenaça comunista”. En la carta, que el duc espanyol va entregar al Foreign Office, Franco li va mostrar la seva preocupació per “la greu situació europea” i per “l’atmosfera de desconfiança i hostilitat cap a Espanya existent a Gran Bretanya”.  

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.