Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va ordenar reforçar l’estructura dels seus búnquers. En el búnquer de Hitler es varen reforçar les parets amb murs de set metres de gruix de formigó i els edificis de fusta es varen reforçar amb fustes més gruixudes. A la nit, el general Nicolaus von Below, que acabava d’arribar al quarter general i que ja s’havia recuperat de les ferides del 20 de juliol, es va entrevistar amb Hitler per saber les últimes informacions del front oriental. El dictador estava bastant tranquil, pensava que els soldats soviètics no acabaven d’avançar i ja tenia preparada l’ofensiva alemanya a les Ardenes.

Abans de reunir-se amb el dictador, Von Below es va reunir amb Karl-Jesko von Puttkamer, que li va dir que la incompetència de la Luftwaffe seguia sent el primer tema i que la tensió entre Hitler i Hermann Göering era constant. Seguidament es varen reunir tots els convidats de Hitler per prendre el te per observar imatges i informes que rebien del front oriental. En els informes es podia llegir que els soldats soviètics estaven violant dones, assassinaven nens i torturaven als homes fins la mort. Enrabiat, Hitler va jurar venjança i va exclamar exaltat que els soviètics no eren éssers humans, sinó bèsties de l’estepa asiàtica que havien de ser eliminats encara que el preu fos molt alt. Pel dictador “era la lluita per la dignitat de l’ésser humà europeu”.

A Alemanya:

Les autoritats alemanyes varen executar l’ex tinent general, el baró Karl von Thüngen, després de que el Tribunal Popular el trobés culpable d’haver participat en el complot contra Hitler del 20 de juliol de 1944.

---

Ernst Himmler va demanar a Hans Fritsche que tornés a informar sobre el significat de la Volkssturm i les persones que anirien allistades a aquesta organització. 

En el front oriental:

El 4º Exèrcit alemany comandat per Friedrich Hossbach va frenar l’avanç de les tropes soviètiques i va contraatacar a l’oest de la ciutat de Gumbinenn, que finalment varen reconquerir. Per altra banda, quan els soldats soviètics varen avançar cap al sud, l’11º Exèrcit soviètic va cometre molts crims contra la població civil dels pobles i ciutats que anaven alliberant. Per exemple, en el poble de Nemmendorf i els seus voltants es varen crucificar a dones i nens en les portes dels graners i després varen ser assassinats a trets. Quan Hitler va rebre informes d’aquelles massacres va quedar consternat.

En el front occidental:

A Alemanya:

El 1º Exèrcit nord-americà va conquerir la ciutat d’Aquisgrà després de que aquesta es rendís.

A Holanda:

La 2º Divisió canadenca va avançar cap a l’oest de Woensdrecht per dirigir-se a South Beveland, a tocar del Canal.

A les Filipines:

En la batalla del golf de Leyte, 50.000 soldats japonesos varen començar a desembarcar a Ormet. En el mar de Sibuyan, els nord-americans varen llançar a prop de Samar els avions de William Halsey amb poc èxit i, a sobre, els japonesos varen contraatacar atacant als portaavions, tot i que només varen destruir el Princeton, que formava part de la task force 38, i que va ser incendiat amb una sola bomba de 500 quilograms llançada per un avió japonès Yokosuka D4Y. En esclatar el portaavions durant les operacions de salvament, l’explosió va destruir el creuer Birmingham. Llavors, els avions nord-americans varen concentrar els seus atacs per bombardejar la flota de Takeo Kurita formada pel Yamato, el Musashi i el Nagato. A les 13:25, els nord-americans es varen concentrar en destruir el Musashi, que va rebre l’impacte de tres torpedes i finalment va ser enfonsat. Unes altres embarcacions de la 1º Força d’atac varen ser danyades i Kurita es va veure obligat a reduir la velocitat a 18 nusos i va posar rumb a l’oest, cap a l’estret de San Bernardino. A última hora de la tarda, Hasley, considerant que la força japonesa nord era el perill més gran que els amenaçava, va decidir desplaçar totes les seves forces cap al nord per interceptar-la.

Al mateix temps, avions de reconeixement nord-americans varen localitzar els portaavions de l’almirall Ozawa, que navegaven rumb al sud, seguint la costa oriental de Luzon a l’altura del cap Engany. A la nit, l’almirall Halsey va ordenar en el contraalmirall Willis Lee retirar de l’estret de San Bernardino els cuirassats, els portaavions i els vaixells de reforços mentre la 3º Flota nord-americana es va dirigir a l’estret de Sant Bernardino per lluitar contra la flota de Kurita. Per la seva part, l’almirall Thomas Kinkaid creia que la task force 43, la poderosa força de superfície composta de quatre cuirassats i catorze destructors, comandada per Halsey, vigilava encara l’estret de San Bernardino per aturar el gruix de l’armada japonesa. Però Halsey s’havia dirigit cap al nord, deixant l’estret de San Bernardino desprotegit. Durant la nit, l’almirall japonès Kurita va fer passar la seva flota a través de l’estret i Kinkaid es va trobar amb les columnes bessones de Nishimura i Shima. Sota el comandament del contraalmirall Jesse A- Oldendorf, els sis cuirassats de Kinkaid i vuit creuers varen enfonsar a 12 embarcacions de Nishimura i varen expulsar la força de Shima. El portaavions japonès Zuikaku va ser enfonsat després de rebre l’impacte de 7 torpedes i 17 bombes nord-americanes. La tripulació es va alinear a coberta, va saludar a la bandera i va cantar per últim cop l’himne nacional.