Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler li va dir a Martin Bormann que no abandonaria el quarter general de Rastenburg fins que l‘exèrcit soviètic hagués sigut expulsat de Prússia Oriental.
A Alemanya:
L’administració del camp de concentració de Dachau va transferir a 1.024 presoners jueus al camp d’Auschwitz perquè no estaven en condicions de treballar. Estaven en unes condicions tan precàries que quatre d’ells varen morir a l’estació de trens abans de ser deportats. Molt probablement tots aquells homes varen ser assassinats d’immediat a les cambres de gas.
A Colònia, la Gestapo va penjar públicament davant d’una multitud a sis obrers de l’est acusats de voler destruir el quarter general de la Gestapo de la ciutat.
En el front oriental:
En el sector nord:
Els soldats soviètics varen alliberar i envair Kirkenes.
En el front occidental:
A Holanda:
A la nit, la 52º Divisió britànica va desembarcar a la costa meridional de South Beveland.
A Itàlia:
Les forces aliades varen bombardejar el port de Gènova i varen provocar greus danys al destructor RMI Dardo, que va ser finalment enfonsat per la seva pròpia tripulació el 24 d’abril de 1945 en no ser reparat.
A la Unió Soviètica:
Els soviètics varen demanar en els seus aliats que aclarissin quina seria la solució per Àustria, ja que volien estipular les condicions de la seva futura zona. Durant els últims mesos s’havien plantejat diferents opcions, entre altres el retorn dels Habsburg a través d’Otto Habsburg.
En el mar de Filipines:
En el nord-est de Filipines, en el cap d’Engany es va produir una altra batalla aeronaval entre nord-americans i japonesos. Els aviadors de William Halsey varen atacar la flota de l’almirall Ozawa i varen enfonsar a quatre portaavions i tres destructors.
Poc després de mitjanit, la flota japonesa del grup central de l’almirall Kurita, amagada entre la boira i composta per quatre cuirassats i vuit creuers, va desembocar al mar després de travessar la nit anterior l’estret de San Bernardino per buscar la 7º Flota nord-americana o algun portaavions. A dos quarts de sis del matí, Kurita va saber que els nord-americans havien destruït el grup sud de l’almirall Nishimura i, que, per tant, estaven sols a aquella zona. A trenc d’alba, un grup compost de 16 escortes de portaavions, 9 destructors i 12 escortes de destructors de la 7º Flota nord-americana, a les ordres del contraalmirall Clifton Sprague, es va situar a l’est de Samar i del golf de Leyte, en el centre del trajecte de les forces de Kurita. A les 6:58, les dues flotes es varen topar i es va produir la Batalla de Samar, que es considerat el combat naval més gran de la Història. En aquells moments, la flota del vicealmirall Thomas Kinkaid estava desprotegida a Samar perquè la flota de Halsey s’havia dirigit al nord de les Filipines i la task force 34 es trobava a Hawaii. Les forces de Sprague varen perdre un portaavions i tres escortes en el combat, però atacs d’avions navals nord-americans i de les escortes varen desequilibrar la balança. Els avions nord-americans varen atacar amb duresa al creuer pesat japonès Chikuma. Tot i la inferioritat nord-americana, l’almirall Kurita va interrompre el combat després de veure que les seves unitats havien patit moltes pèrdues i de creure, erròniament, que els cuirassats nord-americans anaven a ajudar als seus companys, i va donar l’ordre a les seves embarcacions de reagrupar-se cap al nord.
En el golf de Leyte, 50.000 soldats japonesos varen continuar com el dia anterior desembarcant a Ormat. Per altra banda, els primers kamikazes varen atacar als nord-americans al nord de l’illa de Dinagat. Un caça Zero pertanyent al tokkotai es va estavellar contra el portaavions escorta USS Kitkun Bay.