Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Jodl va exposar els seus plans detallats de l’ofensiva de les Ardenes en els comandants de l’oest. 16 divisions, 8 d’elles cuirassades, constituirien l’eix central de l’atac. Josef Dietrich estaria sota el comandament del 6º Exèrcit Panzer i el general Hasso von Manteuffel del 5º Exèrcit Panzer. Quan va acabar la seva exposició, els comandants militars allí reunits varen pensar que l’operació seria un autèntic fracàs, ja que Anvers estava situat a 200 quilòmetres de distància d’on començaria l’operació. Tots varen assegurar que les forces que disposaven eren inadequades, sobretot a l’hivern, i varen afirmar que l’únic que podien esperar era guanyar alguns petits territoris com la ciutat d’Aquisgrà. Jodl no va fer cas a les queixes i els va deixar clar que no esperava èxits limitats.

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi l’últim transport de jueus provinent d’Eslovàquia. Josef Mengele va fer la seva última selecció i d’un total de 509 deportats del camp eslovac de Sered, va enviar-ne 481 a la cambra de gas. Al mateix temps, Adolf Eichmann va deportar jueus hongaresos a Ravensbrück i a Buchenwald.

En el front occidental:

A Holanda:

El 1º Cos britànic va començar una operació per travessar el Canal Slooe i el dic de Belevand i, aquell dia, varen penetrar l’últim baluard alemany, l’illot de Wacheren, que va ser defensat per la 70º Divisió alemanya. Durant aquella batalla varen ser capturats els últims presoners alemanys a Escalada, que varen sumar en total 40.000 homes, però canadencs i britànics varen patir 13.000 baixes en l’Operació de l’Escalada.

A Alemanya:

A prop del bosc de Hürtgen, com el dia anterior, a primera hora els nord-americans varen tornar a passar a l’atac. Dos batallons nord-americans del 112º Regiment d’Infanteria varen baixar un turó, varen travessar el gèlid riu Kall i es varen llançar contra la població de Kommerscheidt. El 3º Batalló va avançar a la carretera cap al sud-est i, a dos quarts de tres del migdia, es va topar amb la guarnició del comandant Hans Schmidt, la qual va ser aniquilada.

Aquella mateixa tarda, en el castell de Schlenderhan, situat a l’oest de Colònia, el comandant Walter Model va rebre les males noticies provinents de Schmidt. Alguns informes que tenia a la taula l’indicaven que els nord-americans atacarien les preses del Ruhr, que generava gran part de l’electricitat a l’oest del Rin. Ràpidament, Model va ordenar en el comandant en cap del 74º Cos alemany, el general Straube, que defensava les preses del Rhur, que tornés al seu quarter general. Després, en companyia del general Brandenberger, del 7º Exèrcit, i del general Von Manteuffel, del 5º Exèrcit Panzer, Model va ordenar a la 116º Divisió Panzer d’atacar el flanc nord de l’avanç nord-americà juntament amb la 89º Divisió d’Infanteria.

A la nit, els homes del 3º Batalló del 112º Regiment d’Infanteria estaven tant esgotats que enlloc de cavar trinxeres varen decidir dormir a les cases del poble. Els oficials creien que els alemanys també estaven esgotats i que per tant no atacarien, però varen quedar sorpresos en veure que apareixien els carros i la infanteria alemanya. Degut a la poca munició i al desconcert de l’atac inesperat en tres direccions, gran part del batalló es va espantar i, enmig de la confusió, uns 200 homes varen sortir corrent directament cap al sud-oest, per on venia el gruix de les forces alemanyes. Només 67 homes varen sobreviure i els oficials varen perdre el control. La resta del batalló, abandonant als ferits, va tornar ràpidament a Kommerscheidt per unir-se al 1º Batalló