Dimarts:
En el front occidental:
A França:
Karl Oberg va ordenar que el poble de Saint Dié fos evacuat i, d’immediat, es va penjar un cartell a l’Ajuntament del poble explicant que era desig de la Wehrmacht allunyar la població de la zona de combat per evitar víctimes i patiments. Un cop la població va ser evacuada els alemanys varen robar tot el que varen trobar a la desèrtica població.
En la Batalla del bosc de Hürtgen, el 2º Batalló del 112º Regiment d’Infanteria va ser considerat aniquilat com unitat de combat i els que varen sobreviure varen marxar de la localitat de Vossenack. Per ordres del general Cota, durant aquell matí els enginyers nord-americans del 146º Regiment d’Enginyers varen ajudar a aturar un atac dels Panzergrenadiere, fet que va permetre mantenir la localitat de Vossenack. Al migdia, els nord-americans s’havien retirat de les seves trinxeres al llarg de l’extrem oriental del Kall, i també varen perdre la localitat de Kommerscheidt.
El comandant del 1º Exèrcit Courtney Hodges va ordenar en el 5º Cos que comencés a fer plans per capturar les preses del Ruhr.
En el front oriental:
A Hongria:
El 2º Front Ucraïnès va arribar a Budapest pel sud-est.
A Japó:
Els japonesos varen penjar a l’espia Richard Sorge a la presó de Sugamo, Tòquio, juntament amb el també espia Hotsumi Ozaki. Sorge havia estat treballant durant vuit anys com a periodista alemany a Tòquio, però en secret i gràcies als seus contactes a l’Ambaixada alemanya enviava informació al govern soviètic sobre els plans alemanys i japonesos, incloent l’Operació Barba-roja. El grup que ell va dirigir és considerat la millor xarxa d’espionatge de la Història.
L’alcaid, Kikuyasa Ichijima, va assistir a l’execució vestit amb l’uniforme de gala. Primer es va executar a Ozaki, que va optar per vestir quimono cerimonial negre juntament amb els tabi d’idèntic color abans de cobrir-se el cap i deixar-se lligar. Quatre botxins varen prémer la trapa al mateix temps. Després va ser el torn de Sorge, que vestia pantalons foscors, camisa de coll obert i jaqueta. L’alcaid li va preguntar si era Richard Sorge i el condemnat va respondre afirmativament movent el cap. Sorge va indicar que desitjava nomenar hereva dels seus béns a Anna Clausen, l’esposa de l’operador de ràdio Max Clausen. En total eren 4.000 dòlars nord-americans. A continuació se li va oferir en el condemnat el te i les pastes de rigor, que va rebutjar i va preferir canviar-ho per una cigarreta. Però el director del centre penitenciari li va comunicar que aquell canvi no era viable perquè anava en contra de les normes. L’agent del Tokko allí present va demanar que es fes un excepció, però Ichijima es va mantenir amb la seva posició. Sorge va mantenir la calma mentre el lligaven i només va dir amb japonès: Sakigun! (l‘exèrcit soviètic); Kokusai Kyosanto! (el Partit Comunista internacional) i Kyosanto Sovietico (el Partit Comunista soviètic. A les 10:20 es va prémer la trapa i 19 minuts més tard Sorge va ser declarat mort. Ni l’Ambaixada alemanya ni la soviètica es volien fer càrrec del cadàver i, en conseqüència, va ser destinat al cementiri de la presó.
En els Estats Units:
En les eleccions presidencials, el candidat demòcrata Franklin Delano Roosevelt es va imposar a les eleccions amb el 53,5% dels vots i amb el suport de 37 Estats al candidat del Partit Republicà Thomas Dewey.