Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va explicar-li en el ministre Joseph Goebbels que a mitjans de desembre d’aquell any atacarien als Aliats en el front occidental. El dictador confiava que amb el factor sorpresa i una gran artilleria pesada aixafarien als Aliats occidentals. El ministre va quedar convençut de que aquella ofensiva seria un èxit i va creure que podria canviar el destí de la guerra.

Després, Hitler es va reunir amb els dos generals que havien de dur a terme aquella operació, els generals Hasso von Manteuffel i Sepp Dietrich, a la Cancelleria del Reich, que defensaven, com els comandants Gerd von Rundstedt i Walter Model, un atac més petit, conegut com la petita solució, en que amb un moviment cap al nord al voltant d’Aquisgrà aïllaria al 1º i 9º Exèrcits nord-americans i destruiria de 10 a 15 divisions. Els dos generals defensaven que els soldats lluitarien desesperadament per la zona d’Alemanya ocupada pels nord-americans. Von Rundstedt, que havia de liderar l’ofensiva, no va assistir a la reunió i va enviar-hi en el seu lloc al seu cap d’Estat Major, Westphal, que pràcticament no va dir res. Hitler no opinava de la mateixa manera que els seus dos generals i volia etzibar un gran cop als anglosaxons per forçar-los a negociar. Per dur a terme l’atac va prometre 38 divisions amb el suport de 2.000 avions. En el seu discurs, el dictador els va dir que mai am la història una coalició tan heterogènia havia fet front a un enemic en comú i els va prometre que els antagonismes que tenien cadascuna d’aquestes nacions estava creixent hora darrere hora i que ara el moment de colpejar-los perquè estava convençut de que es podrien enfonsar. Per Hitler s’havia de fer creure a l’enemic que no tenien la victòria assegurada i els va afirmar que mai capitularia.

---

Josef Kramer va ser nomenat comandant del camp de concentració de Bergen-Belsen.

---

Alfred Rosenberg es va traslladar de nou a la seva residència de Berlín, en el número 20 de la Rheinbabenalle de Dahlem.

En el front occidental:

A França:

Per impedir que el 7º Exèrcit travessés el Rin i es dirigís a Colmar, els alemanys varen destruir amb dinamita el pont Kehl.

A Holanda:

Els alemanys varen destruir el dic que es trobava a l’est del pont de ferrocarril d’Oosterbeek. En conseqüència, bona part del Betuwe va quedar inundat.

A Romania:

Els comunistes varen sortir als carrers de Bucarest per manifestar-se contra el govern del primer ministre Constantin Sacarescu. El rei Miquel I es va encarregar aleshores de la formació d’un nou govern a càrrec del general i ministre de l’Interior Nicolae Radescu, que va conservar el càrrec de ministre, i va nomenar viceministre del Ministeri d’Interior el dirigent del Partit Comunista romanès Teohari Georegescu.