Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la tarda, Adolf Hitler va acceptar rebre la família Goebbels per prendre el te. Els nens es varen presentar vestits de militar i les nenes anaven amb vestits llargs. Durant una hora i mitja, els Goebbels es varen asseure amb Hitler acompanyats per Julius Schaub i Werner Naumann. Després de la conversa, on Hitler va xerrar abastament, Magda en va sortir tant satisfeta i orgullosa que va comentar que Hitler segurament no aniria a casa dels Göering.

En el front oriental:

A Alemanya:

El grup alemany de Karl Oberg es va establir a Zwickau, al costat de la frontera txecoslovaca, on ja s’havien instal·lat els serveis alemanys per ordre del ministre Heinrich Himmler.

A Hongria:

A Miskolc, les tropes d’Ivan J. Petrov se’ls va unir l’ala dreta del mariscal Rodion Malinovki i, els dos junts, varen conquerir la ciutat.

En el front occidental:

A França:

Tot i els avanços que anaven fent els Aliats occidentals en el front, no tothom estava satisfet i aquell dia el general George Patton va confessar en el seu Diari que la situació era dolenta, ja que havien perdut 11.000 efectius en un Exèrcit de tres divisions blindades i sis divisions d’infanteria.

A Bèlgica:

En un informe de la intel·ligència del 21º Grup d’Exèrcits es descartava el rumor de que els alemanys tinguessin intenció de tornar a capturar Anvers.

A Alemanya:

El 9º Exèrcit va arribar al riu Roer, però el comandant Omar Bradley va considera imprudent creuar el riu pels dics Schmidt, que controlaven la inundació de la vall del Roer, ja que encara estaven sota control alemany.

A Grècia:

Finalment va esclatar la Guerra Civil entre l’ELAS (comunistes) i el govern de Papandreu. El primer ministre Winston Churchill va ordenar intervenir a favor dels monàrquics amb les forces expedicionàries britàniques i aixafar la insurrecció de l’ELAS. Aquella acció del primer ministre li va portar moltes crítiques i varen augmentar les discrepàncies amb la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

Les últimes disputes entre els comandants del front occidental, sobretot entre Dwight D. Eisenhower i el mariscal Bernard Law Montgomery, varen dur al primer ministre Churchill a admetre-li a l’estadista Jan Smuts que havien patit un revés estratègic en el front occidental.