Divendres:

En el Reich:

A Holanda:

El Oberstleutnant Von der Heydte, el cap de l’Escola de Guerra de l’Exèrcit Paracaigudista, es va reunir amb el general Kurt Student en el seu quarter general d’Holanda. Student li va comunicar que Adolf Hitler havia ordenat un atac amb paracaigudistes en el marc d’una poderosa ofensiva i li va ordenar reunir uns 1.200 homes per després llançar-los darrere de les línies nord-americanes amb la missió d’apoderar-se d’alguns punts d’encreuament de carreteres d’importància primordial. Student va rebutjar la proposta de Von der Heydte d’utilitzar el seu 6º Regiment Fallschirmjäger.

A Alemanya:

En el quarter general de Heinrich Himmler a Tiberg, al sud d’Alemanya, el ministre va rebre tractament del doctor Felix Kersten i aquest va tornar a insistir en l’alliberació dels presoners escandinaus per enviar-los a Suècia. Himmler li va respondre que entraria en conflicte amb Hitler, que seria una traïció, si feia una acció com aquella. Posant-se més dur, el ministre li va recordar que en el passat havia alliberat a les persones que l’hi havia demanat i li va dir que no ho tornaria a fer a partir d’ara perquè s’havia d’ocupar d’altres assumptes. Llavors, per canviar de tema, Himmler li va parlar d’una arma secreta que havia de canviar el transcurs de la guerra, tot i que no va ser concret sobre com era aquesta arma. Però Kersten no estava per noves armes i va tornar a persuadir-lo perquè alliberés aquells presoners. Himmler, per acabar amb la conversació, li va dir que ara no podia perquè necessitava dormir una estona.

Al cap d’una estona es varen tornar a reunir i Himmler ara li va dir que no li semblava malament la idea, sempre i quan els suecs aportessin els mitjans de transport. Llavors, el ministre li va confessar que alliberaria a uns quants jueus del camp de concentració de Theresienstadt i els portaria a Suïssa, que enviaria tots els presoners escandinaus amb dels camps de concentració al camp de trànsit de Neuengamme, a prop d’Hamburg, que permetria que la Creu Roja sueca els ajudés i que alliberaria a 1.000 dones holandeses, 800 franceses, 500 poloneses, 50 daneses i 50 noruegues. Això sí, no volia que la premsa estrangera presentés “aquest gest” com una debilitat”. A més, com que Kersten havia de viatjar al cap de dues setmanes a Estocolm per passar-hi les festes de Nadal, Himmler, com a regal, li va anunciar que es podria endur els últims tres suecs que havien sigut acusats d’espionatge a Varsòvia: els senyors Tore Widén, Sigfrid Häggberg i Nils Berglind. Eren els últims suecs presoners de Varsòvia que Kersten havia promès alliberar en el govern suec. Abans d’acabar la reunió, Himmler li va explicar que estava preparat per donar l’ordre d’obrir el bloqueig alemany dels ports holandesos perquè els subministraments d’aliments suecs poguessin arribar a la població holandesa, que estava passant gana.

Durant aquell dia, en el vagó restaurant, Kersten es va trobar amb el Obergruppenführer Gottlob Berger, que li va dir que per ordre de Hitler, Himmler l’havia ordenat que afusellés a 5.000 oficials britànics i nord-americans. Berger li va assegurar que s’havia negat a executar l’ordre i li va prometre que protegiria a aquests presoners.

En el front occidental:

El SHAEF va pronosticar una escassetat de 23.000 fusellers per finals d’any, suficient per dissuadir qualsevol atac per penetrar Alemanya.

A França:

A prop de Metz, els alemanys de Fort Driant, després de molts dies resistint, es varen rendir als soldats del 3º Exèrcit nord-americà.

En la Guerra Civil grega:

A Atenes, els comunistes rebels varen continuar lluitant. Els britànics deien que havien patit poques baixes, però la policia grega va estimar que 600 d’ells havien mort o havien sigut ferits o havien desaparegut. Des de Londres, el primer ministre Winston Churchill va defensar la postura del seu Govern en el conflicte grec al·legant que estaven restablint l’ordre. La Cambra dels Comuns va donar suport a enviar més tropes a Grècia amb 279 vots a favor per 30 encontra.

En el Pacífic:

Els bombarders B-25 i B-29 varen començar a atacar l’illa d‘Iwo Jima, que a partir de llavors va ser atacada durant 72 dies. L’atac a Iwo Jima va ser el més llarg i el més violent de tota la guerra del Pacífic. El comandant japonès a Iwo Jima, el general Kuribayashi, en veure que aviat els nord-americans desembarcarien a l’illa va fer evacuar tota la població civil.