Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, en la conferència convocada pel ministre Joseph Goebbels anomenada Ofensiva Rundstedt, el ministre va parlar d’un gran èxit militar i va vendre el llarg silenci d’Adolf Hitler durant tot aquell temps com “un gran cop”.
En l’ofensiva de les Ardenes:
A les Ardenes, al matí, els comandants Dwight D. Eisenhower i Omar Bradley varen admetre que l’atac alemany del dia anterior era molt important. Els dos generals varen passar revista als quadres d’efectius per buscar reforços. Durant aquell dia es varen transportar a les Ardenes 60.000 tropes fresques. Bradley va tornar aquell dia de París a Luxemburg amb el seu propi Cadillac de color verd oliva. Com que el seu quarter general del 12º Grup d’Exèrcits era a prop de la batalla (els alemanys estaven a menys de 30 quilòmetres al nord), li varen preguntar de moure el quarter, però Bradley no va voler retrocedir. En analitzar amb el seu Estat Major l’ofensiva varen quedar horroritzats en veure com els alemanys havien descobert el punt més dèbil del seu front. Tot i que el SHAEF va intentar silenciar la notícia de l’avanç alemany varen córrer ràpidament rumors que deien que els alemanys ja es dirigien cap a París. Alguns col·laboracionistes empresonats varen celebrar aquell rumor i varen burlar-se dels seus guàrdies, que eren membres de la Resistència i que es varen defensar de les burles amenaçant-los de disparar-los abans de que vinguessin els alemanys.
A dos quarts de vuit del matí, el general Courtney Hodges va concedir finalment permís en el general Gerow, al comandament del 5º Cos, per aturar l’atac de la seva 2º Divisió cap al nord des de Wahlerscheid. La 277º Divisió Volksgrenadier i la 12º Divisió Panzer de les SS Hitlerjung havien obligat a retrocedir la 99º Divisió. El general Robertson i Gerow varen acordar que havien de protegir la carretera que anava pel nord des de Rocherath-Krinket fins a Wahlerscheid per poder-hi treure d’allí dos regiments. Robertson va ordenar a les úniques reserves que tenia, un batalló del 23º Regiment d’Infanteria, que es posessin en marxa i sortissin d’Elsenborn en camions.
A Saint-Vith:
Els Aliats es varen sostenir gràcies a l’arribada al migdia d’un comando de Combat B de la 7º Divisió d’infanteria blindada, però els alemanys, amb les 18º i 62º Divisions Volksgrenadier, varen envoltar a dos regiments de la 106º Divisió, el 442º i el 423º en el Shnee Eiffel. Al sud de la ciutat, un tercer regiment, el 424º d’Infanteria, havia aconseguit hores abans rebutjar ser encerclats pels alemanys evitant quedar atrapats amb una agrupació de la 9º Divisió Blindada, però al vespre altres 9.000 soldats varen quedar envoltats enmig de la neu i es varen tenir que refugiar cap al poble de Winterspelt i el riu Our. Els nord-americans ja no varen poder utilitzar ni les carreteres ni les línies ferroviàries. Però els alemanys també anaven a poc a poc per l’estat de les carreteres plenes de trànsit, fet que va bloquejar el pas de l’artilleria i d’altres unitats panzer. Tant Walter Model com Hasso von Manteuffel estaven furiosos per aquest fet.
Al migdia, la 110º Divisió s’estava desintegrant. A les quatre de la tarda, després de que un obús alemany ferís a un oficial de l’Estat Major i tirés al coronel Mark A. Devine Jr., aquest va rebre permís del quarter general de la 106º Divisió a Saint Vith perquè retrocedís tres quilòmetres de Manderfeld. Els soldats varen cremar la localitat i es varen retirar a la següent línia, fent esclatar vuit dels dotze destructors de tancs per evitar que fossin capturats. A última hora de les tarda, les dues puntes de la 18º Divisió Volksgrenadier varen tancar en forma de pinça al voltant de Schönberg a dos regiments nord-americans. Al vespre, el coronel va marxar per segon cop aquell dia a Saint Vith amb el seu oficial executiu i tot l’Estat Major en un comboi de tres jeeps i un carro de combat. Durant tota la nit hi va haver combats entre els nord-americans i les SS.
Des de primera hora, el general Joachim Peiper veia que les coses no anaven tal hi com s’havien planejat i va decidir ignorar les ordres i les rutes establertes per Hitler. Peiper va llançar un atac contra Honsfelfd. Durant l’atac, els alemanys varen matar a uns quants presoners i a dos civils els hi varen disparar un tret a la nuca. A continuació varen saquejar les cases i l’església. Un cop conquerit el poble, els alemanys varen marxar cap a Büllingen, al nord, i a on es pensaven que hi havia el centre de distribució de combustible de la 2º Divisió nord-americana. Els homes del general Peiper varen ocupar la localitat sense trobar resistència i varen destruir dos avions lleugers nord-americans estacionats en una pista d’aterratge. Un civil que duia un braçalet amb l’esvàstica els va ensenyar on els nord-americans guardaven el combustible. Els Panzergranadiere varen obligar en els presoners a treballar omplint els dipòsits dels seus vehicles i carregant bidons de gasolina als semi-erugues.
A la tarda, Peiper va enviar una petita força de Panzergrenadiere i carros de combat a Baugnez amb la missió de reconèixer la zona mentre el gruix dels seus homes avançava cap a Malmédy. Durant el trajecte varen fer 130 presoners i els varen vigilar en un camp nevat al costat de la carretera. La 1º Divisió Panzer SS de Peiper els hi va treure els seus anells, les seves cigarretes, els seus rellotges i els seus guants. Quan un oficial va obrir foc, els alemanys varen disparar contra els presoners i els carros de combat els varen imitar amb les seves metralladores. 86 presoners de guerra nord-americans varen morir. Els que varen sobreviure es varen amagar entre els arbres i altres varen fingir està morts, tot i que a molts els varen disparar al cap per rematar-los. Peiper no va ser present en aquesta massacre perquè seguia endavant per la carretera cap a Ligneuville. Hores més tard, els nord-americans varen trobar els cadàvers dels seus companys i varen informar al quarter general del 1º Exèrcit a Spa i, en seguit, la notícia va córrer com la pólvora per tots els Exèrcits.
Mentrestant, l’avantguarda del general Peiper va continuar cap a Ligneuville, on es varen trobar per primer cop ambv una dura resistència. Poc abans de fer-se de nit, Peiper va aturar la seva columna en arribar a Stavelot. Mentre el Kampfgruppe Peiper intentava obrir-se pas cap a l’oest pel vall del Amblève, varen arribar més batallons de la 1º Divisió nord-americana per reforçar els accessos a la cresta d’Elsenborn pel sud. Part del 26º Regiment d’Infanteria de la 1º Divisió va arribar just a temps per defensar Bütgenbach, al peu de la cresta d’Elsenborn. El 2º Batalló del 26º Regiment d’Infanteria va preparar durant tota la tarda posicions davant Büllingen. Tot i això, el combat ja s’estava desenvolupant en el flanc oriental en els voltants del pobles bessons de Rocherath-Krinkelt, on la 99º Divisió nord-americana era bombardejada a l’est dels dos pobles i aquella tarda les forces del general Heydte varen redoblar els seus efectius. Poc després de fer-se fosc, les forces de Heydte varen arribar a Mützenich per reforçar la línia un batalló d’infanteria mecanitzada de la 5º Divisió Blindada. L’avanç de les forces de Peiper va provocar que aquella nit el quarter general del 1º Exèrcit nord-americà a Spa, que es trobava a 12 quilòmetres d’on es desenvolupaven els combats, tingués que ser evacuat corrents.
A Bastogne:
Més al sud, el 5º Exèrcit Panzer de Von Manteuffel estava lluitant amb èxit contra la 28º Divisió d’Infanteria del general Cota a l’est de Bastogne. La 28º Divisió havia quedat debilitada en el bosc de Hürtgen, però, tot i això, va causar moltes baixes dins les files alemanyes i va alentir l’avanç alemany defensant els encreuaments de carreteres i algunes poblacions. En el flanc nord de la 28º Divisió, la 116º Divisió Panzer, situada al nord de la ciutat de Clervaux, a la riba del Clerf, estava obligant al 112º Regiment d’Infanteria de la 28º Divisió a retirar-se al sector de la 106º Divisió, on es convertiria en l’extrem del flanc dret en la defensa de Saint-Vith. Abans de fer-se de dia, les patrulles alemanyes varen arribar a Clervaux i, a dos quarts de deu, els carros Panther i els canons autopropulsats varen entrar en acció des del terreny elevat que dominava la ciutat. A última hora de la tarda, la 28º Divisió va perdre Clervaux, tot i que una petita guarnició va resistir fins l’endemà al migdia, i la carretera que duia a Bastogne, però la 122º Divisió es va retirar ordenadament cap al nord-oest.
A la nit, la 101º Divisió Aerotransportada, reconstituïda a Reims, va rebre l’ordre d’avançar a tota velocitat sobre Bastogne. En aquells moments es trobaven a 150 quilòmetres d’allí.
A la nit, Otto Skorzeny va demanar-li en el general Josef Dietrich que utilitzés les seves forces del 6º Exèrcit Panzer enlloc d’una brigada panzer per arribar als ponts del Mosa. Dietrich hi va estar d’acord i li va demanar que conduís les seves forces cap a Ligneuville.
En el front occidental:
A Holanda:
Els alemanys varen destruir el pont de ferrocarril d’Oosterbeek.
Diari del Tercer Reich 