Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va concebre la idea d’una nova operació, l’Operació Nordwind, que consistia en atacar Alsàcia.
Gottlob Berger, en veure que perillava la situació del seu cap Heinrich Himmler com a comandant suprem de l’Alt Rin, criticat per alguns perquè pensaven que no es mereixia tal càrrec, li va escriure en el seu cap que abreviés el màxim possible les seves activitats com a comandant suprem de l’Alt Rin i tornés al quarter general de Hitler. Berger li va confessar que aquesta súplica no obeïa als rumors escampats per parts interessades, sinó que ho feia perquè pressentia que si ell no estava present en el quarter general el treball polític que duien a terme patiria un revés irreversible.
Himmler va rebre aquell mateix dia una carta de Felix Kersten en que aquest li agraïa que hagués alliberat els últims temps els presoners que ell havia indicat i li va suggerir que si alliberava a més persones el govern suec col·laboraria amb ells. Però el doctor li va retreure que no hagués alliberat a 20.000 jueus que estaven tancats a Theresienstadt i li va demanar que fes un “esforç” més.
En l’ofensiva de les Ardenes:
Els soldats alemanys que havien aconseguit penetrar per Bèlgica varen començar una segona ofensiva per fer retirar les tropes nord-americanes. A Saint Vith, el 5º Exèrcit Panzer del mariscal Hasso-Eccard von Manteuffel va capturar la ciutat després de lluitar amb la 7º Divisió blindada nord-americana, però aquell dia va ser el principi del fracàs alemany a les Ardenes. Els alemanys varen aconseguir destruir les trinxeres nord-americanes amb la seva artilleria mentre la infanteria sorgia dels boscos i els Panther disparaven bengales de trajectòria baixa per encegar a les tripulacions dels Sherman. A un quart de quatre els combats es varen acabar. Mitja hora després, les bateries de Nebelwerfer varen tornar a obrir foc. A les vuit del vespre la línia del general Clarke estava destrossada per tres llocs. A les deu de la nit va demanar en els seus homes que es retiressin a un quilòmetre a l’oest de la ciutat i, d’aquesta manera, els carros alemanys varen obrir pas fins al centre de la línia disparant sense cessar mentre entraven ja a Saint-Vith. El 38º Batalló d’Infanteria Mecanitzada va quedar aïllat a l’extrem sud-est del poble després de cinc dies de combat.
Els carrers de Saint Vith estaven plens de runes i vidres trencats, i gran part de la població estava refugiada en el monestir de Sakt-Josef, que tenia uns subterranis sòlids. Llavors, els alemanys de la 18º i de la 62º Divisions Volksgrenadiere varen entrar violentament, buscant desesperadament refugi i comestibles.
A última hora, la 116º Divisió Panzer va atacar Hotton amb el 156º Regiment Panzergrenadiere amb el suport dels carros de combat, però l’ofensiva va ser rebutjada per un batalló del 325º Regiment d’Infanteria de Planadors de la 82º Divisió Aerotransportada, una secció de caça-carros i diversos carros de combat de la 3º Divisió Blindada del general Maurice Rose, que acabava d’arribar a la zona. Els alemanys varen perdre diversos carros de combat.
Mentrestant, la 2º Divisió Panzer havia arribat a Champlon, a uns 18 quilòmetres al sud de Hotton, però no podia avançar més en ser aturada en un encreuament de carreteres al sud-est de Tennevulle per la companyia del 327º Regiment d’Infanteria de Planadors.
Més al sud, els alemanys varen envoltar Bastogne, deixant-hi allí uns 18.000 soldats nord-americans davant tres divisions alemanyes d’uns 45.000 homes. A primera hora, una columna alemanya va tallar l’última carretera oberta al sud, i Bastogne va quedar efectivament aïllada. A dins la ciutat, l’artilleria alemanya va començar a concentrar-se pels carrers. Un batalló de reconeixement al comandament del comandant Kunkel i el 39º Regiment de Fusellers de la 26º Divisió Volksgrenadiere del comandant Kokott ja havien ocupat les poblacions situades al llarg del perímetre meridional de Bastogne. Però les tropes del general George Patton ja s’estaven apropant a la ciutat, tot i que el comandant californià hagués preferit dirigir-se a Saint Vith. El general Cota, al comandament de la 28º Divisió nord-americana, va intentar a uns 7 quilòmetres al sud-oest de Bastogne organitzar la seva defensa amb unes forces improvisades. La defensa va fracassar davant dels atacs alemanys i el general Cota amb els seus homes es varen tenir que replegar.
Poc després, el Kampfgruppe del comandant Kunkel va atacar cap al nord de la ciutat. Els nord-americans varen fugir corrents en veure els alemanys més ben preparats. Les tropes alemanyes varen ocupar les granges i els pobles i els varen saquejar. Varen matar porcs i vaques, i varen requisar les provisions que guardaven les families. Més al sud, la 5º Divisió Fallschirmjäger va arribar a la carretera que anava a Bastogne a Arlons, amb la missió de frenar l’avanç del general Patton. Però aquella nit va començar a nevar i la neu, que va formar una espesa capa de gel, va ajudar a les forces nord-americanes.
La 150º Brigada Panzer va atacar pel nord en direcció a Malmédy en mig d’una boira gèlida obligant a retrocedir a un regiment de la 30º Divisió d’Infanteria alemanya, que va quedar sota el punt de mira de l’artilleria nord-americana. Sense pensar-s’ho, els nord-americans els varen atacar amb unes noves bombes. Més de 100 homes varen morir i 350 varen resultar ferits, entre ells el propi Otto Skorseny, que va rebre greus ferides de metralla a la cara i va estar a punt de perdre un ull. La 150º Brigada Panzer va ser retirada de l’ofensiva després d’aquest greu error.
A la tarda, el mariscal Bernard Law Montgomery va ordenar a la 2º Divisió blindada nord-americana del general Harmon que abandonés les seves posicions pròximes a Aquisgrà i es dirigissin a un punt proper d’Havelange, a 105 quilòmetres al sud-oest, a l’eix de la penetració alemanya més vigorosa. Un cop allí, Harmon va advertir que la presència de la 2º Divisió nord-americana no era un secret pels alemanys.
De bon matí, el Kampfgruppe del general Joachim Peiper es trobava en una situació desesperada; ja no podien retenir Stoumont i Chenaeux, i les tropes de socors no havien pogut contactar amb ells. Al vespre, amb el risc de ser envoltats, Peiper va ordenar en els seus homes que es retiressin sis quilòmetres de Stoumont a La Gleize, un poble de trenta cases a prop dels turons i que estava sent bombardejat per l’artilleria de la 30º Divisió. Allí es varen atrinxerar els seus 1.500 homes i les dues dotzenes de tancs que els hi quedaven amb més de cent presoners nord-americans.
A Luxemburg, el comandant Omar Bradley va sortir de la porta de l’Hotel Alfa amb els membres de l’Estat Major per contemplar les columnes de vehicles de la 5º Divisió d’Infanteria. Bradley, que estava sent criticat pels britànics per no haver previst l’ofensiva alemanya, va rebre aquell dia el suport del comandant suprem Dwight D. Eisenhower quan el va recomanar perquè fos ascendit al grau més elevat del generalat. A més, va escriure en el general George Marshall per dir-li que el comandant del 12º Grup d’Exèrcits havia sabut mantenir la calma i que no hi havia res que se’l pogués culpar.
En el front oriental:
En el marc de la guerra de Lapònia entre Finlàndia i Alemanya, els alemanys, liderats per Lothar Rendulic, varen començar la política de terra cremada a Finlàndia, mentre els primers contingents de soldats alemanys varen avançar cap a la frontera Noruega per escapar de Finlàndia.
A Hongria:
A Debrecen, la segona ciutat del país, va tenir lloc una assemblea amb participació de representants del Partit dels Petits Propietaris, dels social-demòcrates, del Partit Pagès, del Partit Ciutadà i del Partit Comunista Hongarès, el MKP, per elegir un govern provisional dirigit per Béla Miklós, un alt comandant militar.
Diari del Tercer Reich 