Dilluns:
En l’ofensiva de les Ardenes:
Aquell va ser l’últim dia de la segona ofensiva alemanya començada el 21 de desembre. Els alemanys no van aconseguir l’objectiu de reconquerir les ciutats belgues de Malmédy, Hotton, Marche i Dinant, tot i que la 2º Divisió Panzer es trobava a només vuit quilòmetres de Dinant, apropant-se suficientment al Mosa com per obrir foc sobre els tancs britànics, i els soldats nord-americans varen poder contrarestar l’ofensiva alemanya. La 2ª Divisió blindada nord-americana del 1º Exèrcit del comandant Collins va atacar i fer retrocedir a la 2ª Divisió de Panzers, que havia havia aconseguit arribar a menys de 6 quilòmetres del riu Mosa. Amb el suport dels caça-bombarders, els nord-americans varen destruir les puntes de llança alemanyes a només tres quilòmetres del riu. Al vespre, el general George Patton, que havia traslladat el seu quarter general a l’Escola Industrial de Luxemburg, va qualificar el dia com:
Un Nadal fred i aclarit, un temps perfecte per matar alemanys.
A la nit, el mariscal Gerd von Rundstedt li va comunicar a Adolf Hitler que l’ofensiva havia fracassat i li va recomanar dur a terme una retirada abans de que el gruix del Grup d’Exèrcits B quedés atrapat. Hitler va rebutjar el consell i va insistir en dur més atacs a Bastogne, que des de les tres de la matinada s’hi llençaven diversos atacs, tot i que els homes de McAuliffe continuaven resistint. Lluny de rendir-se, Hitler tenia en ment una altra operació que consistia en atacar Alsàcia i durant aquell dia de Nadal va posar nom a l’operació, Nordwind.
A Bastogne:
La 101º Divisió aerotransportada nord-americana continuava resistint a dins de la ciutat mentre els alemanys tenien envoltada la ciutat. A primeres hores de la matinada, la Luftwaffe va bombardejar, amb poc èxit, les posicions nord-americanes. El quarter general del comandant McAuliffe va ser tocat, però tot i el caos no es varen lamentar baixes. A les tres de la matinada, els alemanys varen carregar els Panzers i la infanteria i, a trenc d’alba, varen perforar el dispositiu de defensa del nord-oest de Bastogne. 18 tancs acompanyats de centenars de soldats d’infanteria es varen precipitar per l’estreta obertura. Estava previst que els alemanys entressin en cinc hores a la ciutat, però el general McAuliffe, que havia previst l’eix de l’atac alemany, va col·locar tancs destructors en els punts estratègics per defensar-se de l’ofensiva. A més, amb uns 20 Sherman, el 37º Batalló de tancs va liderar un atac al nord sota el comandament del tinent coronel Creighton W. Abrams Jr.. A les onze del matí, els 18 Panzers havien sigut destruïts i tots els soldats d’infanteria havien mort o havien siguts fets presoners.
A les afores de la ciutat, en els voltants de Champs, Rolley i Hemroulle, el foc dels carros Shermann, dels caça-carros Hellcat i dels canons va causar grans pèrdues als alemanys. Al migdia, l’anell defensiu de la ciutat ja estava novament tancat. A la tarda, la 15º Divisió Panzergrenadier va comunicar que no li quedava cap carro de combat per combatre. Al vespre, els alemanys varen tornar a atacar a la desesperada amb el suport dels caça-carros Jagdpanzer, però els equips d’artilleria del 502º Regiment d’Infanteria Paracaigudista els varen atacar i varen deixar fora de combat la meitat d’ells.
Durant els combats per Hemroulle, els generals Walther Model i Hasso von Manteuffel varen visitar el quarter general del 67º Cos del general Lüttwitz en el Chateau de Roumont, a prop de la carretera de Marche. Lüttwitz va insistir en salvar a la 2º Divisió Panzer amb una retirada, però no estaven autoritzats per aprovar una retirada. L’ordre només podia venir de Hitler, que no estava disposat a retirar-se.
Pel sud-est, el grup d’assalt dels Panzergrenadiere del 901º Regiment de la Divisió Panzer Lehr va quedar aïllat i aniquilat. En el regiment ja no li quedaven reforços. El general Kokott va suspendre tots els demés atacs previstos. La 15º Divisió Panzergrenadier havia quedat també pràcticament aniquilada i la seva pròpia unitat havia patit més de 800 baixes. A més, la 5º Divisió Fallschirmjäger no podia resistir els atacs cada cop més freqüents dels homes de la 4º Divisió Blindada del 3º Exèrcit del general George Patton, que arribaven pel sud, entre la carretera d’Arlon i la de Neufchateau. El 3º Exèrcit es trobava en els voltants de Lutrebois, a només sis quilòmetres al sud del centre de Bastogne.
A primera hora, l’artilleria que acompanyava a la 29º Brigada Blindada va començar a bombardejar el batalló de reconeixement del general alemany Von Böhm a Foy-Notre-Dame. Les bateries nord-americanes varen ocupar posicions en els camps dels voltants de les localitats de Haid i Chevetogne. A més, els Sherman del 3º Regiment Reial Blindat, amb el suport del 82º Batalló de Reconeixement nord-americà i acompanyats de caces P-38 Lightning, varen sobrevolar la zona i varen avançar des de Sorinnes cap a Foy-Notre-Dame. La localitat va ser ocupada de nou, i amb ell varen ser capturat el Major Von Böhm i 148 dels seus homes.
Al mateix temps, l’Agrupació de Combat B de la 2º Divisió Blindada també va entrar a Celles aquesta tarda. Les tropes panzer, que estaven exhaustes i sense munició, no varen poder resistir. Uns 2.500 homes varen resultar morts o ferits i altres 1.200 varen ser fets presoners. A més, varen ser capturats o destruïts 82 vehicles de combat blindats i 82 peces d’artilleria. El Major Cochenhausen, amb uns 600 homes, va aconseguir escapar a peu. Molts desitjaven rendir-se. Alguns alemanys amagats demanaven en els civils que busquessin als nord-americans per dir-los que estaven disposats a entregar-se.
Els homes de les SS del general Joachim Peiper, que s’havien retirat del poble de La Gleize, varen arribar a primera hora a la línia alemanya de Wanne, uns pocs quilòmetres al sud-est de La Gleize. Dels 5.800 homes amb els que va marxar, només en quedaven 770.
El comandant Omar Bradley, per invitació del mariscal Bernard Law Montgomery, va volar a Saint Trond, a prop del quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a Zonhoven, acompanyat d’una escorta de caces. Bradley volia que el mariscal llancés d’immediat un contraatac. Però Montgomery, que només li va oferir una poma per dinar, es va mostrar arrogant cap al comandant de Missouri i li va dir que el problema que tenien era que no s’havia seguit la seva estratègia.
A Grècia:
Després de fer una parada a Nàpols, Winston Churchill va arribar aquell migdia a Atenes amb la intenció de reunir-se amb l’arquebisbe Papandreu Damaskinos. Ràpidament es va dirigir al creuer britànic Ajax, que estava ancorat en el port de El Pireu. Al vespre, mentre el primer ministre descansava en la seva habitació, la tripulació del Ajax va celebrar la festa de Nadal amb una gran festa de disfresses. Però just en el moment de que la festa estava més animada va aparèixer l’arquebisbe greu per donar la benvinguda a Churchill. Els tripulants del Ajax, alguns completament borratxos, varen creure que aquell arquebisbe era un més de la festa que s’havia disfressat. Ofès, Damaskinos va demanar baixar de l’embarcació. Un oficial es va estranyar pel comportament d’aquell home i va avisar al capità, que aquest estava al corrent de que Damaskinos es podria presentar aquella nit. Ràpidament varen anar a buscar l’arquebisbe i, després d’apartar a uns mariners que li volien treure el seu barret negre, li varen demanar disculpes. Poc després Churchill es va presentar davant d’ell. Damaskinos es va mostrar comprensiu i va disculpar aquella mariners ebris.
Diari del Tercer Reich 