Dimarts:
En l’ofensiva de les Ardenes:
En el quarter general del Niu de l’Àguila, Adolf Hitler va observar que les seves tropes no arribarien mai a Anvers, l’objectiu principal de l’ofensiva de les Ardenes. L’esperança que tenien era aconseguir fer virar els exèrcits panzer 5º i 6º perquè creuessin el Mosa a l’oest de Lieja i arribessin a Aquisgrà, però era una operació molt complicada perquè sortís amb èxit. Per culpa de l’ofensiva de les Ardenes els alemanys varen perdre a 100.000 soldats, més de 1.000 avions i uns 800 tancs. Aquell era l’últim material bèl·lic eficaç que disposaven, i va quedar obert l’accés anglosaxó al Rin.
Després de parlar per telèfon amb el comandant Hasso von Manteuffel, el general Alfred Jodl es va dirigir al quarter general per parlar amb Hitler. Jodl li va dir que no podien creuar el Mosa. Aquella mateixa nit va arribar a Ziegenberg el mariscal Hermann Göering, que va anunciar que la guerra estava perduda i va suggerir una treva. Irritat, Hitler el va advertir de que no intentés negociar a les seves espatlles. A última hora, en el búnquer de Ziegenberg, Hitler va parlar amb el seu assistent de la Luftwaffe, el Oberst Nicolaus von Below, de treure’s la vida. Culpava a la Luftwaffe i a l’Exèrcit de les seves derrotes, i va reconèixer que sabia que la guerra estava perduda i li va admetre que la superioritat dels Aliats era massa gran. Hitler ressaltava que havia sigut traït per gent que havia mimat i condecorat. Enfadat, el dictador va cridar que mai capitularia i que si s’enfonsava ho faria amb el món per davant.
En la batalla, les tropes alemanyes es varen quedar sense combustible i no varen poder utilitzar els avions, provocant veure’s forçats a retirar-se. Llavors, els exèrcits nord-americans 1º i 3º varen llançar contraatacs en el nord i el sud dels exèrcits alemanys. A prop de Dinant i del riu Mosa, el general Von Manteuffel va autoritzar als supervivents de la 2º Divisió Panzer perquè fugissin a peu, abandonant l’equipament de sis batallons. A la vegada, els Aliats varen enviar reserves addicionals al llarg del riu Mosa per contenir l’avanç alemany.
A Bastogne:
La 101º Divisió aerotransportada continuava resistint a la ciutat i els alemanys varen intentar per quart cop ocupar la ciutat amb un assalt. Però en el moment que atacaven pel nord-oest, a la tarda, el 37º Batalló de Tancs de la 4º Divisió blindada nord-americana del 3º Exèrcit va coronar una cresta de cinc quilòmetres al sud-oest del perímetre de la ciutat.
A les dues del migdia, George Patton va rebre una trucada del comandant en cap del 3º Grup d’Exèrcits, que li va proposar atacar Assenois, direcció a Bastogne, enlloc de Sibret. De seguida varen atacar el poble agrícola d’Assenois, on hi havien Volksgrenadiers, que varen sortir dels seus subterranis on estaven refugiats en ser atacats per l’artilleria de bombardeig i els caça-bombarders. Mentre marxaven, els alemanys varen deixar unes quantes mines Teller a la carretera. Després de passar el poblet, els nord-americans de Patton es varen dirigir cap a Bastogne. Quan el general Kokott va saber per l’oficial al comandament dels Grenadiere del 39º Regiment, que els carros nord-americans havien entrat a Assenois va entendre de seguida que tot estava perdut. El general va ordenar que es bloquegés la carretera, però ja era massa tard. A les cinc de la tarda aquest Batalló va trencar el cercle alemany en diagonal i va entrar a la ciutat de Bastogne.
A l’oest de Hotton, tots els intents duts a terme per la 116º Divisió Panzer de socórrer al seu Kampfgruppe que havia sigut rodejat varen ser aixafats per la potència de foc de l’artilleria nord-americana. Durant els combats, la Führerbegleitbrigade havia rebut ordres de dirigir-se a Bastogne per tancar el passadís per on volia passar el 3º Exèrcit. El Oberst Otto Remer va protestar dues vegades per les baixes que portaria aquella operació, però les dues queixes no varen ser escoltades. A l’est de Hotton, la 3º Divisió Blindada del general Rose va fer front als atacs de la 560º Divisió Volksgrenadier, formada només per quatre o cinc carros de combat.
A Celles:
En els voltants de Celles i Conneux varen continuar els combats, però com que els Panther i els Mark IV s’havien quedat sense combustible i sense projectils el combat va ser desigual. Els nord-americans varen capturar diversos alemanys de la 2º Divisió Panzer vestits amb uniformes nord-americans i varen ser afusellats a l’acte. Portaven aquests uniformes després de robar-los a uns soldats morts per cobrir-se de l’intens fred. A més, el Kampfgruppe del general Holtmeyer va dirigir-se cap a Rochefort per intentar ajudar als seus companys de Celles i Conneux, però varen quedar bloquejats a Grande Trussogne, a pocs quilòmetres del seu objectiu. Allí varen patir l’atac d’un batalló d’infanteria de la 2º Divisió Blindada, amb el suport de carros de combat Sherman. Al final, el comandant del 5º Exèrcit Panzer Von Manteuffel va ordenar en el Kampfgruppe que es retirés al cap de pont conquerit a Rochefort, que defensava la Divisió Panzer Lehr.
Al matí, el 3º Regiment Panzergrenadier Deutschland de la Divisió Das Reich va atacar un altre cop per l’oest des de Grandménil. Però l’artilleria nord-americana, que va obrir foc, es va veure reforçada després per una força operativa de la 3º Divisió Blindada i varen assaltar el poble. El 2º Batalló alemany va quedar atrapat a Grandménil i la resta del regiment es va tenir que retirar cap a Manhay.
A Saint-Vith:
A la tarda varen arribar prop de 300 bombarders Lancaster i Halifax de la RAF i varen llançar 1.400 tones de bombes detonants i incendiàries. Es calcula que varen morir unes 250 persones. Aquella mateixa nit i la següent, els bombarders mitjans de la 9º Força Aèria nord-americana varen atacar La Roche-en-Ardene.
Un oficial de l’Estat Major del SHAEF va dur-li en el comandant Jacob Devers un mapa dibuixat personalment per comandant suprem Dwight D. Eisenhower, que deixava clar que els exèrcits francès i nord-americà havien de retirar-se al llarg dels Vosges, abandonant Estrasburg i la planura alsaciana. El comandant Devers no hi va estar d’acord, ja que tenia informes del servei d’intel·ligència del 7º Exèrcit que deien que els alemanys podien atacar al nord d’Alsàcia durant els primers dies de gener. L’endemà es va dirigir a Versalles per parlar-ne personalment amb el comandant suprem.
En el Reich:
A Polònia:
Els Aliats varen tornar a bombardejar el camp de concentració d’Auschwitz, causant novament danys a l’hospital de les SS de Birkenau.
En el front oriental:
A Hongria:
L‘exèrcit soviètic va envoltar Budapest.
A les Filipines:
Els nord-americans varen alliberar el golf de Leyte i ja consideraven acabada la campanya de Leyte-Samar, tot i alguns petits grups japonesos aïllats de resistència.
Diari del Tercer Reich 