Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
En el quarter general de l’Alderhorst, Adolf Hitler va convocar a tots els comandants de divisió a la nit per comunicar-los personalment com es desenvoluparia la nova operació, l’Operació Nordwind, que consistia en atacar Alsàcia. L’Operació començaria el primer dia de 1945. El dictador també va demanar reprendre l’atac a Bastogne i intentar de nou avançar cap al Mosa. Els comandants varen protestar per aquesta nova ofensiva, però Hitler no els va voler ni escoltar. El dictador els va oferir un dels seus monòlegs, en que va assegurar que la pèrdua de la guerra significaria la devastació del poble alemany. A continuació els va parlar de la Història de Roma i la de Prússia en la Guerra dels Set Anys fins que va tornar a parlar dels temes de l’actualitat. Hitler va admetre que l’ofensiva de les Ardenes no havia donat els resultats esperats, inclús va dir que per culpa de la traïció dels seus aliats ara es veien obligats a retrocedir gradualment, però va assegurar que havia transformat la situació fins a un punt inimaginable quinze dies abans i va afirmar que ells estaven resistint bé, inclús en el front oriental. Els va explicar que els seus enemics havien hagut de renunciar als seus projectes ofensius i s’havia vist obligat a llençar a la batalla a tropes fatigades. També els va dir que per culpa de la seva ofensiva els seus enemics passaven un mal moment psicològic, amb dures crítiques, i va assegurar que s’havien vist obligats a declarar que la guerra no tenia cap possibilitat d’acabar abans de l’agost, inclús no abans de final del següent any. Per això estava convençut de que no podien arribar a la conclusió de que la guerra estava perduda i va afirmar que per aquest motiu ell mai admetria la capitulació, a més de que considerava de que havia patit situacions molt pitjors que la present. Estava segur de que la situació es revertiria en un moment o altre. Després del seu discurs va fer una crida als seus generals perquè donessin suport a les noves ofensives i va assegurar que aconseguirien aixafar definitivament als nord-americans, ja que estava convençut de que no podrien resistir a 45 divisions alemanyes i va exclamar que encara podien canviar el curs del destí.
Però l’Ofensiva de les Ardenes no anava com estava planejat i Walter Model va reconèixer que el primer objectiu, Anvers, havia de donar-se per perdut.
En l’ofensiva de les Ardenes:
El mariscal Bernard Law Montgomery es va reunir amb els comandants de l’Exèrcit del Nord, Courtney Hodges, Bill Simpson i Miles Dempsey, i el general Harry Crear del 1º Exèrcit canadenc a tres quarts de deu del matí en el seu quarter general a Zonhoven. El seu cap d’intel·ligència, el G-2 del 1º Exèrcit i el general de divisió Strong del SHAEF varen parlar d’un nou atac alemany. Els dos varen proposar deixar que els alemanys ataquessin i s’esgotessin ells primer contra la línia nord mentre els caça-bombarders atacarien a la rereguarda.
A primera hora de la tarda, el tren de comandament del comandant suprem Dwight D. Eisenhower es va aturar en una via morta de la ciutat belga de Hasselt, a vuit quilòmetres al sud de Zonhoven. A dos quarts de tres, Montgomery va pujar al tren per reunir-se amb el comandant nord-americà en el seu estudi per debatre una contra-ofensiva. Montgomery volia que quatre cossos ataquessin des del nord i nord-oest de les Ardenes juntament amb les tropes del general George Patton des del sud. Les dues ales es trobarien segons el pla a Houffalize, a la meitat de les Ardenes. El mariscal no comptava amb el 1º Exèrcit nord-americà perquè pensava que no tenia suficient força per enfrontar-se a un contingent alemany. Eisenhower va estar d’acord amb el pla i li va demanar una data per aquella operació, però el mariscal no li va voler donar, però sí que va tornar a obrir la seva vella idea d’assignar tot el front del nord a un únic comandament i va criticar a Omar Bradley. Veient que volia reobrir aquell debat, Eisenhower va donar per acabada la reunió i Montgomery va tenir que baixar del tren. Tot i aquesta desavinença, el comandant suprem creia que l’hi havia arrencat un compromís d’atacar des del nord en una ofensiva que hauria de començar l’1 de gener. El propi Bradley l’hi havia escrit un memoràndum per instant-lo a pressionar al mariscal britànic per llançar un fort contraatac. Però el mariscal de camp va tornar al seu campament a Zonhoven i va enviar un cable a Alan Brooke per dir-li que Eisenhower estava definitivament en una espècie d’estat mental de submissió i que estaven tenint problemes perquè no acceptava els consells dels britànics i sí els dels generals nord-americans.
Aquella nit, Bradley va sopar amb Leland Stowe i Martha Gellhorn en companyia del general Patton, que tornava de Bastogne, entre altres.
Davant dels rumors d’una retirada d’Alsàcia, el coronel Charles de Gaulle va enviar el general Alphonse Juin a Versalles per fer indagacions sobre aquells rumors. El general Walter Bedell Smith li va assegurar que no havien pres cap decisió definitiva i que l’acció del SHAEF era simplement l’estudi d’un pla. El general francès no en va quedar gens convençut d’aquelles afirmacions. De fet, Smith havia redactat aquell mateix matí un esborrany sobre l’ordre final d’aquella retirada, i va advertir a De Gaulle de que estaven tremant alguna cosa.
A Bastogne, els alemanys varen començar a rebre reforços i la Führerbegleitbrigade va passar a encarregar-se del sector de Sibret pel flanc sud-oest. Però, després d’un intens bombardeig d’artilleria, els nord-americans varen obligar en els alemanys a sortir del poble aquella mateixa nit. A l’est, els nord-americans, després d’un intens combat, varen ocupar el poble de Villeroux.
A la Gran Bretanya:
Després de que no haguessin pogut preveure l’ofensiva de les Ardenes tot i les múltiples proves que tenien, el MI6 va difondre un comunicat que justificava l’error. En l’escrit es deia que la màquina Ultra ja els havia advertit d’una contraofensiva, però s’afirmava que ho havia fet amb molt poc marge, just en el moment en que es produïa. A més, deia que enlloc es deia a on passaria ni la seva magnitud real i posava en relleu de que els alemanys tenien millor coneixement de l’ordre de batalla que els nord-americans a través del seu servei d’intercepció que ells.
En el front oriental:
A Hongria:
Les forces soviètiques varen informar de la captura de zones perifèriques addicionals al voltant de Budapest.
A Grècia:
Després de la visita de Winston Churchill, Dimitros Damaskinos va ser nomenat regent de Grècia.
Diari del Tercer Reich 