Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Al matí, Adolf Hitler va cridar al general Wolfgang Thomale, cap de la Inspecció General de les Forces Blindades, i li va demanar que trobés una carta escrita per Frederic el Gran durant el cinquè i més desesperat any de la Guerra dels Set Anys. La carta deia:
Vaig entrar en aquesta guerra amb l'Exèrcit més admirables d'Europa; ara tinc un munt d'escombraries. Ja no disposo de caps, els meus generals són incompetents, els meus oficials no saben manar, i les meves tropes estan desmoralitzades.
El cap de la RSHA, Ernst Kaltenbrunner, va enviar una carta al Reichsführer Heinrich Himmler per explicar-li les noves mesures que havien pres en les últimes reunions per evitar fugues de presoners quan aquests eren traslladats. Es va determinar que en el trasllat de cinc presoners de guerra s’utilitzarien tres cotxes amb matrícula de la Wehrmacht per evitar-ne la fuga del presoner. La segona mesura era instal·lar un aparell que emanaria un gas verinós muntat a la part posterior del cotxe on viatjarien els presoners. També es va estudiar la possibilitat d’enverinar el menjar i el beure dels presoners, però aquesta tècnica va ser rebutjada.
En la batalla de les Ardenes:
Després de l’ocupació nord-americana de Bastogne el 26 de desembre, el general George Patton, augmentades les seves forces a sis divisions, va atacar cap al nord-est d’aquesta ciutat direcció a Houffalize. Al mateix temps, el general Hasso von Manteuffel, comandant del 5º Exèrcit Panzer alemany, va començar una operació per tallar el passadís de Bastogne i ocupar la ciutat. La Führerbegleitbrigada i la 3º Divisió Panzergrenadier atacaven des de l’oest i un Kampfgruppe de la 1º Divisió Panzer de les SS, juntament amb el 14º Regiment i la 167º Divisió Volksgrenadier, recent arribada d’Hongria, va atacar per l’est pels voltants de Lutrebois. A Villers-la-Bonne-Eau, un batalló de la 35º Divisió d’Infanteria nord-americana va ser agafat per sorpresa enmig de la boira abans de trenc d’alba. Dues companyies varen ser eliminades, però les forces del general Patton es varen mantenir fermes i varen frustrar l’atac alemany gràcies a l’arribada dels Sherman i els caça-carros de la 4º Divisió Blindada. La Leibstandarte Adolf Hitler va patir greus pèrdues.
Tot i la batalla, Patton va entrar aquell dia a Bastogne i va donar en el general de brigada Anthoney McAuliffe i el tinent coronel Steve Chappuis, al comandament del 502º Regiment d’Infanteria Paracaigudista, la Creu al Servei Distingit. També va felicitar als oficials i els seus homes, va regalar medalles a tothom, es va deixar fotografiar en diferents llocs perquè tothom veiés que estava a la ciutat, va examinar els carros de combat alemanys destruïts i va visitar els principals escenaris de combat.
A Versalles, el general Freddie de Guingand va entrar al quarter general del comandant suprem Dwight D. Eisenhower per entregar-li la carta del mariscal Bernard Law Montgomery del dia anterior, on li deia que només hi havia d’haver un únic comandant al front de les Ardenes i per confirmar-li que finalment no es produiria cap ofensiva des del nord fins com a mínim el 3 de gener, deixant que el general Patton combatés sòl en el sud contra un enemic reforçat. Pensant que l’estaven enganyant, Eisenhower va ordenar en els seus oficials de l’Estat Major que busquessin el missatge que confirmava el compromís de Montgomery d’atacar l‘1 de gener. De Guingand el va avisar de que era inútil buscar-lo perquè el mariscal britànic no es comprometia mai per escrit. Enrabiat, el comandant suprem es va dirigir cap al seu cap de l’Estat Major per dir-li que enviarien un telegrama als caps d’Estat Major Conjunt per explicar que tenien problemes amb Monty i que el podien rellevar-lo a ell si volien, però que un dels dos tenia que marxar. De Guingand li va proposar anar al quarter de Montgomery a Zonhoven. Eisenhower li va demanar que retingués el telegrama fins que tornés.
Per empitjorar encara més les coses, des de Washington el general George Marshall va enviar un telegrama a Eisenhower per dir-li que hi havien certs articles apareguts a la premsa britànica que afirmaven que el mariscal britànic havia salvat als nord-americans a les Ardenes i que havia de ser nomenat comandant en cap de totes les forces de terra. Marshall li va demanar que no fes cap tipus de concessió. Eisenhower estava disposat a respondre-li de que actuaria amb duresa contra el mariscal britànic, però De Guingand li va demanar que no ho fes perquè ell mateix aniria al quarter general de Montgomery per advertir-lo. Després de que De Guingand marxés per anar al campament del mariscal britànic, tot i que no es trobava gens bé, Eisenhower va dictar un telegrama per Montgomery en què li deia que no estava d’acord que un comandant de Grup d’Exèrcits fes la seva pròpia batalla i donés ordres a un altre comandant de Grup d’Exèrcits. Eisenhower va acabar la seva nota dient-li que no podien continuar més amb aquell assumpte i li va demanar presentar les diferències que tenien als caps de l’Estat Major Conjunt.
De Guingand va arribar a Zonhoven a mitjanit i li va explicar a Montgomery que si continuava per aquell camí o ell o Eisenhower haurien de marxar i el va advertir que no seria el comandant suprem qui marxaria. Rient-se de la situació, el mariscal li va preguntar amb sarcasme qui el substituiria, però De Guingand el va avisar de que això ja ho tenien decidit. Seria Harold Alexander. Canviant-li la cara, el mariscal va quedar totalment abatut i li va preguntar què tenir que fer ara. De Guingand ja havia redactat una disculpa per Eisenhower i la va treure de la seva guerrera perquè la firmés. Montgomery va fer la seva firma i va cridar a un auxiliar perquè entregués el missatge.
En el front occidental:
A França:
Eisenhower va fer retirar les tropes franceses d’Alsàcia, decisió que no va agradar gens. El general Jacob Devers, que tampoc estava gens d’acord amb aquella ordre, va ordenar en la seva Ordre General número 201 en els subordinats francesos que mantinguessin el front actual sense cedir un sol centímetre de territori alsacià.
En els Estats Units:
El director del Projecte Manhattan, el general Leslie Groves, va informar al general Marshall que les dues primeres bombes atòmiques estarien a punt per l’1 d’agost de 1945.
Diari del Tercer Reich 