Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
El ministre d’Armament, Albert Speer, va donar per acabat el seu viatge al front occidental, on hi estava per comprovar l’estat de les tropes alemanyes. A la nit va tornar en cotxe cap al quarter general d’Adolf Hitler a Occident, a Bad Nauheim, per celebrar el Fi d’Any. Durant el trajecte de retorn va trobar dificultats per conduir per aquelles carreteres insegures; per fer 340 quilòmetres va tardar 22 hores, ja que els caces dels Aliats no paraven de rastrejar les carreteres i atacaven a qualsevol vehicle que estigués en moviment. En aquella època conduir de dia era un suïcidi i es conduïa de nit i sense llums, a més, de que es mirava de conduir per carreteres secundàries, on hi havien boscos al voltant per no ser un blanc fàcil pels caces.
Durant aquell últim dia de l’any, Hitler va rebre del doctor Theodor Morell una barreja amb glucosa, una injecció de fetge d’animal rica en hormones i, a la nit, una dosis d’Eukodal intravenosa.
Joseph Goebbels va elogiar la figura de Hitler en un article publicat en el Das Reich sota el títol El Führer. El ministre va assegurar que si la gent sabés realment tot el que Hitler pogués dir-li o donar-li, i si sabés del seu amor no només al seu poble sinó a tota la humanitat, immediatament abandonaria els seus falsos déus i li rendirien homenatge. Però l’article, que no va tenir una bona acollida per la població i solament va ser ben rebut per uns quants camarades i ex combatents lleials, també descrivia com en el dictador li havia passat factura la guerra. Deia que anava encorbat degut a l’estudi del mapa i que havia encanudit, tot i que deixava clar que era fals el rumor de que estava malalt dient que Hitler estava sa, que els seus ulls tenien una brillantor juvenil, i va augurar que trencaria el seu silenci quan a ell li convingués i no en els seus enemics.
De les 18:50 a les 19:10 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, tot i que un altre cop no va ser atacada. De les 22:15 a les 22:30 va tornar a sonar l’alarma amb el mateix resultat.
Eva Braun va celebrar l’última nit de l’any en el Platterhof de Berchtesgaden, on s’hi va celebrar un ball.
A França:
Heinrich Himmler va celebrar el Fi d’Any a Metzeral bei Münster, a Alsàcia.
En l’ofensiva de les Ardenes:
George Patton ja tenia sis divisions a prop de Bastogne, envoltada pels alemanys, per poder atacar als blindats alemanys. Però el 3º Exèrcit va rebre un fort rebés quan els bombarders de la 8º Força Aèria varen bombardejar per error el quarter general de la 4º Divisió Blindada a la localitat de Wecker i part de la 4º Divisió situada a Echternach. En seguit es varen queixar i es va convocar una reunió urgent amb els generals de la força aèria James Harold Doolittle i Carl Andrew Spaatz per discutir l’error. El bombardeig va ser silenciat per no afectar la moral de les tropes. A la nit, la Luftwaffe va atacar Bastogne.
Un esquadró belga del 5º Regiment del SAS va localitzar part de la Panzer Lehr a Bure, a deu quilòmetres al sud de Rochefort, però poc varen fer per poder-los eliminar. Els alemanys resistien desesperadament en aquella zona i l’artilleria alemanya va bombardejar aquell dia la ciutat de Rochefort.
Els alemanys varen bombardejar la ciutat de Lieja amb els coets V-1.
Tot i la ferotge batalla, a tots els quarters generals Aliats es va celebrar la festa de Fi d’Any. Els nord-americans, que estaven a primera línia de combat varen disparar diverses salves per fer saber a les tropes alemanyes que aquell seria el seu últim any. Però els alemanys no estaven per rendir-se. Es volia fer un atac important a través de la Luftwaffe i aquell dia els oficials de la Força Aèria alemanya es varen reunir en una sessió informal a la tarda per saber com havien d’actuar. Es va prohibir als pilots beure qualsevol tipus de beguda alcohòlica o anar a dormir tard durant aquella nit festiva.
A Hongria:
El govern nacional provisional, establert sota control soviètic a la ciutat de Drebrecan, va declarar la guerra a Alemanya.
A la Unió Soviètica:
El govern soviètic va ordenar en el Comitè de Lublin que proclamessin per ells mateixos els nous governants del govern provisional de la Polònia democràtica lliure. Aquell mateix dia ho varen fer.