Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A les 9:40 matí, Adolf Hitler va arribar a Berlín després de passar els últims dies en el quarter general de Bad Nauheim, el Niu de l’Àguila. Sota un temps nevat, el Brandenburg, el tren de Hitler, es va aturar a l’estació Berlín-Grunewald. L’andana estava pràcticament buida; només hi havia un cordó d’efectius de les SS. Hitler va pujar a un Mercedes blindat conduït per Erich Kempka, al que seguien una desena de vehicles. Kempka va elegir una ruta per la qual Hitler no hagués de veure tantes destrosses a resulta dels bombardejos, però no va evitar que el dictador expressés el seu disgust en veure el munt de runes en que estava gran part de la ciutat. Vint minuts més tard varen arribar a la Wilhelmstrasse.

A tres quarts d’onze, ja a la Cancelleria del Reich, Hitler es va deixar visitar pel seu metge Theodor Morell, que li va trobar la gola inflamada i en un estat de gran excitació per culpa de la situació militar. Una vegada més li va administrar una injecció intravenosa de glucosa contra la insuficiència cardíaca i després una subcutània d’un extracte de bilis bovina.

Un quart d’hora més tard va començar al despatx de Hitler una reunió militar. A part de Hitler, hi havia Alfred Jodl, Wilhelm Keitel i el ministre Albert Speer. També hi havia de ser Heinz Guderian, però es va endarrerir i va arribar més tard. Speer li va explicar que després de perdre la conca del Ruhr no es podien permetre perdre l’Alta Silèsia perquè forçaria un col·lapse econòmic, i li va demanar que enviés un exèrcit per defensar la zona. Però la reunió es va interrompre bruscament per una alerta antiaèria que els va fer baixar als subterranis.

A la una es va reprendre la reunió, ara amb el general Guderian, i es varen desplegar els mapes sobre l’enorme taula de marbre davant de les finestres que donaven als jardins. Guderian li va suplicar traslladar a l’Est les forces del front occidental per llançar un atac contra els soldats soviètics i abandonar Curlàndia. Hitler, novament, es va negar a acceptar els suggeriments del seu general, tot i que el va informar de que dos cossos blindats del 6º Exèrcit blindat de les SS abandonarien les Ardenes per dirigir-se a Hongria per continuar atacant en el nord de Budapest. Guderian, que segons Speer anava begut, li va replicar que era el seu deure salvar aquells homes de Curlàndia que encara podien ser evacuats. Llavors, Hitler, que no estava acostumat a que el responguessin de males maneres, li va respondre que es quedarien a lluitar i que no podien abandonar aquell territori. Fart de la situació i de que no l’escoltessin, li va cridar que seria inútil sacrificar aquells homes, i Hitler li va tornar a dir que una retirada seria pitjor i que els seus generals no entenien res dels aspectes econòmics de la guerra. La reunió va acabar tard i amb l’anunci de Hitler de la destitució del comandant del Grup d’Exèrcits A, el general Harpe, a qui es va fer responsable de la situació, que va ser substituït pel general Ferdinand Schörner. Amb la reunió donada per finalitzada, Hitler se’n va anar a dinar.

A la nit, l’Estat Major del general Harpe del Grup d’Exèrcits A va advertir al OKH del quarter general de Zossen de que no serien capaços de mantenir la ciutat de Varsòvia. Després, el coronel Bogislaw von Bonin, el cap del departament d’operacions, va discutir la situació amb Guderian, que havia tornat de reunir-se amb Hitler, i varen decidir donar carta blanca al quarter general de Grups d’Exèrcits perquè es retiressin si així ho veien més convenient. Però un membre de l’Estat Major va informar a Hitler de la intenció d’abandonar Varsòvia, i el dictador els va enviar un missatge dient que havien d’aturar-ho tot i que havien de mantenir la capital polonesa com fos. Però les comunicacions de ràdio havien deixat de funcionar i l’ordre de Hitler no va arribar a temps i els soldats alemanys varen començar a fugir de Varsòvia. A les 21:26 va sonar l’alarma antiaèria i es va tenir que interrompre tota l’activitat a la Cancelleria.

Després de prendre un te lleuger acompanyat per unes pastetes vieneses, Hitler se’n va anar a dormir a les habitacions de l’ala dreta de la Vella Cancelleria a les quatre de la matinada, just abans de prendre’s un somnífer.

---

A dos quarts de dotze del migdia va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden i a les dotze va tornar a sonar. Per aquest motiu s’havia activat l’alarma també a Berlín. La ràdio va anunciar que una esquadra avançava cap a la capital i que ja es trobava a 30 quilòmetres de distància. 133 avions de les forces aèries nord-americanes varen bombardejar la ciutat de Dresden, on varen morir 334 persones. Aquest bombardeig va ser un entrenament per l’atac que farien a Dresden la nit del 13 de febrer fins dos quarts de dues no va cessar l’alarma. Els nord-americans varen bombardejar l’estació de Friedrichstadt, del Hohe Brücke i del Nossoner Brücke. De tres quarts de nou de la nit fins les onze va tornar a sonar l’alarma a la ciutat, però aquest cop no hi va haver un atac.

---

Arthur Nebe, que portava des del 24 de juliol amagat perquè estava sent buscat per estar involucrat en el complot del 20 de juliol, va ser detingut. El març seria executat. Qui va ser executat en aquell dia va ser el ciutadà anònim de Salzburg, Ferdinand Lang, després d’haver ser jutjat en un judici ràpid del Tribunal Popular, en el qual el varen acusar d’haver escoltat la ràdio anglesa, difonent entre els seus companys de treball “les mentides enemigues per intentar acabar amb la seva fe en la victòria final”. L’anunci del seu ajusticiament el va donar l’agència de premsa oficial DNB.

A Polònia:

Josef Mengele, conscient de que seria el seu últim dia a Auschwitz, va ordenar en els guàrdies de les SS que destruïssin totes les proves sobre els experiments que havia dut a terme. Les SS varen desmuntar la pesada taula de dissecció de  marbre i es va tapar el forat del terra. També es varen cremar tots els gràfics de les proves i un esquadró de les Waffen-SS va dinamitar els forns crematoris i va executar a tots els presoners que no podien caminar. Precisament, avions soviètics varen bombardejar el magatzem de menjar de Birkenau.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els soldats alemanys estaven enmig d’una retirada per fer front a les tropes aliades que els atacaven amb molta violència. A la una de la matinada, una patrulla de la 2º Divisió Blindada va entrar en el poble de Houffalize, però no es varen trobar amb el 5º Exèrcit Panzer. De la mateixa manera es varen enviar patrulles a l’est del riu Ourthe, on els alemanys també havien abandonat les seves posicions. A les 11:40 del matí, la 84º Divisió nord-americana del 1º Exèrcit del comandant Courtney Hodges es va enllaçar amb la 11º Divisió blindada del 3º Exèrcit del general George Patton a Houffalize. Els alemanys s’havien replegat per les ordres de Hitler del 8 de gener i les forces nord-americanes de Hodges i Patton els varen perseguir. Els alemanys, un mes just després de l’ofensiva de les Ardenes, tornaven en el mateix punt d’on havien començat l’ofensiva.

Però Hitler encara creia en la victòria i va llançar les últimes reserves, la 7º Divisió Fallschirmjäger i la 10º Divisió Panzer de les SS Frundsberg, a Bastogne. L’atac al llarg del Rin mentre intentaven arribar al cap de pont de Gambsheim va ser funest per la 12º Divisió Blindada a Herrlisheim. Els nord-americans es varen preocupar molt per aquell nou atac.

A França:

El comandant Omar Bradley va aterrar a l’aeròdrom de Villacoublay i es va traslladar en automòbil a Versalles per veure al comandant suprem Dwight D. Eisenhower. El comandant de Missouri es va queixar de que el mariscal Bernard Law Montgomery volia dur el pes principal de l’ofensiva amb forces nord-americanes a les seves ordres.

A Birmània:

En el nord del país, el nou 1º Exèrcit xinès del general Daniel Sultan va ocupar Namhkan. Les últimes posicions japoneses que amenaçaven la carretera de Birmània varen ser eliminades.