Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, a les quatre de la tarda va tenir lloc la primera reunió militar. Adolf Hitler estava molt enfadat amb la situació al front oriental. Heinz Guderian li va exposar com esperava estabilitzar la situació a l’oest de Varsòvia, tot i que li va admetre que molt probablement ja havia caigut. Mentre el cap de l’Estat Major exposava el seu informe, a Hitler li va arribar un comunicat del comandant de la fortalesa de Varsòvia en que l’advertia de la imminent evacuació de la capital polonesa, tot i que ell ho havia rebutjat. Hitler es va enfadar com mai perquè ara sabia del cert que els seus generals havien donat ordres d’evacuar Varsòvia sense el seu permís, deixant que els soldats soviètics del comandant Gregory Zhukov alliberessin la ciutat. A més, Varsòvia encara resistia, cosa que no l’hi havia dit Guderian. Desconfiant dels seus militars, ràpidament va donar l’ordre de resistir a la capital polonesa i va ordenar detenir a diversos oficials de l’Estat Major que havien enviat senyals relacionades amb la retirada de Varsòvia: el tinent coronel Von Christen, el cap de la secció de grups d’exèrcits, que havia sigut el primer en saber de la notícia, el tinent coronel Von dem Knesebecht i el coronel Von Bonin. Guderian va protestar i va demanar que tota la responsabilitat recaigués sobre la seva persona. Hitler li va respondre que no estava enfadat amb ell, sinó amb l’Estat Major i li va assegurar que els aixafaria.
Durant diverses hores, Ernst Kaltenbrunner i Heinrich Müller els varen interrogar, ja que Hitler quan va saber que Von Bonin era dels sospitosos ja va témer un complot. El dictador encara va tenir més clara la seva decisió de destituir al coronel general Josef Harpe, que era senyalat com el culpable de la desfeta en el front del Vístula, que va ser substituït pel coronel general Ferdinand Schörner.
A les onze de la nit va acabar la reunió. Hitler va fer un sopar lleuger amb un suc de cirera amb farina de llavors de lli. En sonar una vegada més les sirenes antiaèries i es va veure obligat a baixar al seu búnquer privat, on va prendre el te i unes pastetes fins les quatre de la matinada.
Heinrich Himmler va ordenar publicar en els diaris del matí la següent crida:
Demano en els compatriotes alemanys, en particular a les dones, que no mostrin cap pietat amb els desertors que s’incorporen als combois d’evacuació en direcció a l’oest. Els homes que s’allunyen del front no mereixen un tros de pa de la rereguarda. S’exhorta a les dones i a les noies alemanyes a recordar a aquests homes l’honor i el deure, a mostrar-los menyspreu enlloc de pietat i a expulsar a escombrades en direcció al front als covards més obstinats.
El Tribunal Popular va condemnar a mort a l’opositor Hermann Kaiser, que va ser executat a la presó de Berlín-Plötzensee.
A les dues de la matinada, Magdeburg va ser atacada per 371 bombarders britànics. Més de 4.000 persones hi varen perdre la vida i el 44% del centre de la ciutat va quedar destruït. Les runes varen obstruir carrers, carreteres i canals. A la nit, Mosquits varen tornar a la ciutat per llançar mines i explosius per tal d’obstaculitzar els treballs de les brigades antiincendis i les quadrilles de neteja.
A Polònia:
A Auschwitz, per temor a l’arribada dels soviètics, 87.000 presoners varen ser obligats a marxar del camp. Els reclusos varen caminar o varen ser introduïts en vagons fins a un nou destí. 15.000 d’ells varen morir perquè els feien caminar mig despullats i sense poder menjar amb unes temperatures de 20 graus sota zero. Entre els qui varen abandonar el camp aquella nit hi havia el doctor Josef Mengele, que va marxar cap a Alemanya amb una maleta plena de documents sobre els seus experiments. Abans de marxar va fer una última visita a la seva antropòloga, la doctora Puzyna, en el seu despatx per agafar tots els papers sobre els seus experiments, que va posar en dues caixes i se’ls va endur fins un cotxe que l’estava esperant.
Hans Frank també va marxar a Alemanya amb prop d’una dotzena dels integrants de la seva plantilla i va residir temporalment en un castell de la ciutat prussiana de Seichau.
Davant la proximitat de l’arribada dels soldats soviètics, la direcció de la presó de Radogoszcz de Lódz va entrar en pànic. Per no deixar rastre i recolzats per civils alemanys de la ciutat polonesa, efectius de les SS i aviadors de la Luftwaffe, els guàrdies varen assassinar, pis per pis, als 2.000 detinguts i a continuació varen incendiar l’edifici per després marxar corrents.
En el front oriental:
A Polònia:
Els soviètics eliminaven totes les defenses alemanyes que trobaven i varen rodejar la ciutat de Varsòvia, ocupant-la des de la rereguarda, i varen seguir el seu avanç cap al riu Òder. Per aire, els avions soviètics controlaven el cel i podien bombardejar quan ells volguessin sense trobar resistència. A la capital polonesa, els soviètics es varen trobar amb un ciutat en ruïnes que havia passat de tenir 1.310.000 habitants d’abans de la guerra a 172.000. Tot seguit es varen dirigir al famós gueto, del que només en quedava un mur de tres metres i mig d’altura amb filferro d’espines, i el Judenrat, l’edifici de l’administració jueva. Miraculosament, un polonès va dirigir aquells soldats cap a un amagatall, un esquelet d’un edifici, d’on varen sortir quatre jueus que havien sobreviscut tot el conflicte.
Després, els soviètics van alliberar el camp d’extermini de Chelmno. Després d’aconseguir alliberar més de cent quilòmetres del front de la ciutat de Varsòvia, els soviètics varen acabar amb la primera fase de la seva ofensiva començada el 12 de gener de 1945 i pràcticament ja tenien Polònia sota el seu control.
Hans Frank, veient que tot estava perdut, va fugir del seu castell de Wawel, a Cracòvia, per reunir-se amb la seva família, que havia marxat feia uns mesos a Baviera.
En l’ofensiva de les Ardenes:
Després de la unió el dia anterior del 1º i el 3º Exèrcit a Houffallize, el 1º Exèrcit nord-americà, que havia estat momentàniament sota les ordres del mariscal Bernard Law Montgomery, va tornar a les ordres del comandant del 12º Grup d’Exèrcits Omar Bradley per ordres del comandant suprem Dwight D. Eisenhower. L’ordre es va donar a mitjanit.
A la Filipines:
En el nord, en el Corregidor, els nord-americans es varen dirigir cap a Manila.
Diari del Tercer Reich 