Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Munic, Eva Braun, acompanyada per la seva germana Gretl que estava esperant un nen, va viatjar en tren cap a Berlín sota la protecció del secretari Martin Bormann, que havia passat uns dies en el Berghof, a Obersalzberg, amb la seva esposa Gerda Bormann i un oficial de les SS.

---

Al migdia, Heinz Guderian, que els últims dies havia criticat durament les ordres d’Adolf Hitler, va rebre una reprimenda pública. A la nit, un grup d’alts càrrecs de l’Exèrcit, propers a Guderian i que havien donat l’ordre d’evacuar Varsòvia contra la voluntat de Hitler, es varen reunir per celebrar l’aniversari de Bonin. Quan tots es trobaven dempeus per fer un brindis, el general Meisel, el sots-cap del Departament de Personal, va entrar a l’habitació amb dos tinents armats amb metralladores i varen detenir a Bonin i els dos tinents coronels, Von Christen i Von dem Knesebeck. Tots varen ser traslladats per ordres de Hitler a la presó de Prinz-Albrechtstrasse de Berlín per ser interrogats per la Gestapo. Quan Guderian va saber de l’incident va defensar als tres oficials i va insistir en que l’interroguessin també a ell, cosa que va aconseguir finalment i va ser interrogat durant unes hores per Ernst Kaltenbrunner i Heinrich Müller. Després de dues setmanes es varen alliberar als dos oficials de menys graduació, però Bonin va estar tancat en un camp de concentració fins al final de la guerra.

---

Heinrich Himmler va escriure una nota per si mateix on es preguntava qui tenia la connexió amb Washington que ell tan desitjava.

A Polònia:

Els alemanys varen continuar evacuant el camp de concentració d’Auschwitz davant l’imminent arribada dels soviètics. Tot el camp de Birkenau va ser evacuat, deixant-hi només els malalts. Els que tenien suficients forces i eren capaços de caminar, uns 56.000, varen ser traslladats a Gleiwitz. Després de tres dies sobre la neu, se’ls va carregar en vagons oberts i se’ls va traslladar a Mauthausen, a Buchenwald i a Gross-Rosen i altres camps de l’Alta Silèsia. A la nit, els alemanys varen desconnectar la centraleta telefònica i varen cremar els últims documents del camp.

Però no només a Auschwitz s’estaven evacuant presoners, a la carretera que conduïa a Königstein els alemanys varen executar a uns quants presoners de guerra per ordres de Kaltenbrunner i del ministre Joachim von Ribbentrop.

En el front oriental:

A Polònia:

Després d’haver acabat el dia anterior la primera fase de la seva ofensiva, els soviètics varen continuar amb l’ofensiva i es varen dirigir a la frontera txecoslovaca. El 1º Front Bielorús i el 1º Ucraïnès ja es traslladaven cap a l’Òder, a prop de Rosenberg, a Silèsia. Per altra banda, el 8º Exèrcit de guàrdies del general Vasili Chuikov va entrar a la ciutat industrial de Lódz. L’oficial soviètic va decidir atacar la ciutat, que va ser ocupada l’endemà pels soviètics, sense consultar-ho prèviament en el seu quarter general del front. Al vespre, la ciutat estava pràcticament sota control soviètic, i molts soldats alemanys que estaven malferits a terra varen ser executats a mans dels patriotes polonesos.

A Hongria:

El 4º Cos blindat de les SS va travessar les línies soviètiques al riu Danubi, al sud de Budapest, però no va poder evitar que les tropes soviètiques entressin a la capital hongaresa. A les set del matí, amb el consentiment de Hitler, les tropes alemanyes i hongareses varen abandonar Pest i varen destruir els ponts sobre el Danubi.

A Polònia:

El Comitè Polonès d’Alliberament Nacional, el PKWN, es va establir a Varsòvia.

En el front occidental:

A Bèlgica:

Després de que el dia anterior el 1º Exèrcit tornés a està sota el control d‘Omar Bradley, el comandant Courtney Hodges va tornar a traslladar el quarter general de l’Exèrcit a l’Hotel Britannique de Spa.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill, sabent del malestar dels generals nord-americans per culpa de que el mariscal Bernard Law Montgomery volgués dur el pes principal de l’ofensiva amb les forces nord-americanes, va pronunciar un discurs a la Cambra dels Comuns per posar èmfasis a que les tropes nord-americanes havien suportat pràcticament tots els combats i havien patit moltes baixes. El primer ministre deixava clar que havien de ser considerats com una gran força i va dir que no havien de permetre que l’orgull el fes creure que l’exèrcit britànic havia fet una gran gesta perquè l’ofensiva de les Ardenes passaria a la història com una de les més cèlebres victòries nord-americanes.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna va anunciar que Noruega i Itàlia podrien ser els primers escenaris en que s’iniciés la retirada de soldats alemanys.