Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va reunir amb Albert Speer i amb Karl Saur per ordena’l-s’hi rapidesa en la construcció de caces a reacció.
Durant la nit, Joseph Goebbels, en contacte amb les autoritats militars, va posar en marxa l’alerta Gneisenau a Berlín. Tots els responsables varen ser mobilitzats als seus llocs i havien d’estar localitzables en tot moment. A la vegada, es varen prendre mesures més rigoroses per vigilar els camps de concentració del voltant, així com els camps de presoners de guerra, especialment aquells en els quals hi havia oficials soviètics. A més, es varen constituir unitats d’alerta a partir dels efectius presents a les escoles i els centres de formació, que es varen enviar cap a l’est.
A les 11:50 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Tot i que hi havia avions al cel, aquests no varen atacar aquest cop i l’alarma va cessar de sonar al cap d’una hora.
A Polònia:
A Auschwitz, les SS varen destruir els crematoris de Birkenau i varen abandonar les torres de vigilància. L’empresa I.G. Farben va destruir els arxius de Buna-Monowitz davant l’arribada dels soldats soviètics. Al mateix temps, els alemanys varen evacuar el camp de Grünberg. De les 2.000 presoneres que hi havia, els alemanys les varen dividir en dos grups: Un aniria a Helmbrechts, un camp satèl·lit de Flossenbürg, i un altre a Bergen Belsen. Les presoneres varen tardar més d’un mes en arribar als seus nous destins i moltes d’elles varen morir durant al trajecte per les dures condicions o pels afusellaments dels seus guardians.
En el front oriental:
A Alemanya:
Els soldats soviètics varen creuar la frontera del Reich per Prússia Oriental, a l’oest de Hohensalzam, i varen començar a avançar més enllà de Königsberg, la capital de Prússia Oriental, on les temperatures eren inferiors a 25 graus sota zero. Tot i això, la Stavka va ordenar en el comandant Konstantin Rokossovsky que alterés el seu avanç cap al nord de Prússia Oriental per la lentitud de les tropes d’Ivan Cherniajovski. El general i comandant del 6º Exèrcit alemany, per la seva part, va decidir abandonar la fortalesa de Lötzen veient l’avanç soviètic, contradient d’aquesta manera les ordres de Hitler de mantenir-la a qualsevol preu, fet que en el dictador el va fer entrar en còlera quan va saber de la decisió que havia pres el seu general. Els alemanys també varen abandonar la regió de Warthegau, i les unitats blindades d’avantguarda soviètiques s’apropaven a Katowice. Per altra banda, les tropes d’Ivan Konev varen entrar a Silèsia i Poznan.
A Silèsia, el gauleiter de la regió, després d’haver proclamat que els soviètics no creuarien la frontera silesiana, va autoritzar la sortida de 700.000 habitants de Breslau, la majoria dones i nens que varen marxar amb destí a Alemanya amb temperatures de 20 graus sota zero. Des de primera hora, desenes de camionetes amb altaveus varen recórrer els carrers de la capital silesiana anunciant que les dones i els nens havien de sortir de la ciutat direcció a Opperau i Kanth. Més de mig milió de persones la varen abandonar en unes hores. Alguns varen arribar a Dresden i altres varen anar a Berlín. Més de 70 nens varen morir aixafats a l’estació per una multitud embogida per fugir.
Pel camí cap a Berlín, els soviètics es trobaven molts cops amb els civils que miraven de fugir d’ells. Moltes vegades, els soldats soviètics els tractaven com un objectiu militar legítim i assassinaven sense contemplacions als homes, els nens i la gent gran, i violaven a les dones. Com a conseqüència d’aquelles atrocitats, a Prússia Oriental un tren de mercaderies va arribar a l’estació de Stolp carregat de refugiats atemorits per la imminent arribada dels soviètics. Moltes d’aquests civils varen viure una proesa per arribar a aquella estació: passant gana i fred, i alguns varen perdre els seus fills, que havien mort per les baixes temperatures. A Poznan, les autoritats nazis varen decidir evacuar els civils de la ciutat, cosa que fins llavors s’hi havien negat.
A Hongria:
La Unió Soviètica va firmar l’armistici amb Hongria.
A Eslovàquia:
Els exèrcits soviètics varen alliberar Kosice, la ciutat més important de l’est d’Eslovàquia i on es proclamaria el nou govern txecoslovac.
En el front occidental:
A França:
El 1º Cos del 1º Exèrcit francès va començar una ofensiva a les Vosges, a l’est de França, i les tropes aliades varen dur a terme un nou atac a l’extrem oriental de la bossa Colmar. En un llarg missatge als caps d’Estat Major Conjunt, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va reiterar que l’atac del mariscal Bernard Law Montgomery al nord del Ruhr era el principal objectiu, però creia que aquesta zona seria fortament defensada pels alemanys. Eisenhower, en una reunió informativa, va expressar el seu malestar perquè s’havien espantat massa per l’atac alemany del 16 de gener a Bastogne.
En els Estats Units:
A Washington, el candidat demòcrata i president Franklin Delano Roosevelt va ser investit per quart cop president dels Estats Units. Mai a la història nord-americana un President havia sigut reelegit per al càrrec més de quatre cops.
Diari del Tercer Reich 