Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler, després de passar una mala nit, sense pràcticament dormir, es va dirigir al seu despatx de la Cancelleria. Davant de Josef Terboven, Hans Heinrich Lammers i Joachim von Ribbentrop, Martin Bormann li va presentar el seu informe sobre la situació de Noruega. A les tres es va afegir a la reunió Vidkun Quisling, que li va parlar de la situació militar i política al nord-est del seu país, on els soviètics ja hi havien penetrat, i li va presentar la seva última idea de celebrar a Viena un congrés paneuropeu en el que totes les nacions participin en igualtat de drets davant del Reich. La reunió amb Quisling es tornarà a celebrar l’endemà a la mateixa hora.
Durant la tarda va ordenar a tots els caps d’unitat que qualsevol decisió o pla d’atac li fos comunicat amb antelació suficient i va demanar en els seus oficials que no desobeïssin les seves ordres sinó volien ser acusats de traïdors. Seguidament, en una reunió amb Heinz Guderian i Alfred Jodl, va anunciar que Heinrich Himmler seria el nou comandant del nou Grup d’Exèrcits Vístula.
A Berlín, al matí, la germana d‘Eva Braun, Ilse Braun, va arribar a la capital del Reich després de fugir de Breslau amb un tren especial. Ilse va ser recollida per un cotxe oficial en la Bahnhof Schlesischer i va ser portada a l‘Hotel Adlon, on s’allotjava la seva germana i, a la nit, varen sopar juntes a la biblioteca de la Cancelleria del Reich. Ilse va quedar molt sorpresa en veure que la seva germana estava convençuda de la victòria i que pensés que aviat podria tornar a Breslau i li va descriure la situació dels refugiats que fugien dels soldats soviètics a través de la neu. Enfurismada, li va dir cridant que Hitler estava conduint a tot el país cap a l’abisme. Davant d’aquelles paraules, Eva i li va exclamar que es mereixeria que la posessin contra un mur i l’afusellessin.
El Das Reich va sortir publicat amb un article de Joseph Goebbels titulat Els causants de la desgràcia del món. El ministre va afirmar que els soviètics situats a les portes de Breslàvia i els Aliats apostats a la frontera occidental eren mercenaris al servei dels jueus, i va assegurar que aviat cauria el poder jueu.
El governador penitenciari de dones de Fordon, a prop de Bromberg, va treure a les 565 presoneres sota custòdia i les va traslladar a una altra presó de dones a Krona, a uns 36 quilòmetres. Només 40 d’elles hi varen arribar.
A Polònia:
El ministre Albert Speer es va dirigir a la ciutat d’Opole, al sud de Polònia, on els oficials del quarter general estaven marxant de la ciutat, els hotels estaven buits i molt poques persones rondaven pels carrers, ja que els soviètics estaven a molts pocs quilòmetres. Speer volia parlar amb el nou comandant en cap d’un Grup d’Exèrcit, el general Ferdinand Schörner, que li va explicar que s’havien perdut tots els tancs i totes les armes pesades, i que el seu Exèrcit ja no es podia considerar un grup de soldats.
A la nit, Speer va rebre una trucada de Hitler, que li demanava ser informat de la situació. El dictador continuava donant prioritat en defensar-se del front occidental, estratègia que Speer no entenia perquè creia que el règim de Iosif Stalin no tindria pietat amb ells un cop acabada la guerra. Els dos varen coincidir en que la guerra estava perduda i que no hi havia possibilitats de mantenir la producció d’armament després de perdre tants territoris vitals.
A Auschwitz, les SS varen abandonar les torres de vigilància després de destruir els crematoris principals i varen cremar l’enorme magatzem d’efectes personals conegut pels presoners com Canadà.
Cinc presoneres varen intentar escapar del campament de dones que en aquell moment estava en el sector de Birkenau. Però en l’intent varen ser aturades per un home de les SS en l’anomenada Porta de la mort. Aquell SS es va endur la dona més jove amb ell en una cel·la. Segons més tard es varen sentir dos trets i després d’esperar una estona les recluses varen marxar. La noia s’havia defensat i havia aconseguit agafar l’arma d’aquell SS i l’havia matat. Les presoneres es varen amagar en un vagó carregat amb plomes i coixins. Després de tot un dia amagades, aquestes dones varen tornar al campament de dones.
En el front oriental:
A Alemanya:
Les tropes d‘Ivan Bagramian varen ocupar les ciutats de Memel i Gumbinen, les tropes del comandant Konstantin Rokossovski la ciutat de Tannenberg, on hi havia el gran monument de Tannenberg, tot i que els alemanys ja havien dinamitat el monument i havien traslladat el cadàver del president Paul von Hindenburg, i les tropes d’Ivan Koniev varen penetrar a l’Alta Silèsia, on varen ocupar la ciutat de Klosterbruck, en el districte d’Oppeln. Els sacerdots i les monges de la localitat es varen refugiar en la capella del convent juntament amb una jove i al seu fill. A fora, en els carrers, es varen desenvolupar escenes de violacions i saqueigs. Qualsevol dona que es negués a mantenir relacions amb un soviètic era morta a trets. La ciutat de Poznan va ser declarada fortalesa.
Davant l’avanç soviètic per territori alemanys i sabent què feien els soviètics quan ocupaven les ciutats i els pobles, molts civils fugien atemorits i Karl Döenitz va donar l’ordre de començar l’Operació Anibal, un pla d’evacuació massiva de refugiats a través de quatre vaixells de grans dimensions.
A Birmània:
L’illa de Ramree va ser envaïda per la 71º Brigada britànica. La resistència japonesa era pràcticament inexistent, tot i que es va endurir quan les tropes aliades varen penetrar terra endins. L’illa no va quedar alliberada dels japonesos fins a mitjans de febrer.
En el Pacífic:
El USS Ticonderoga va rebre danys que varen provocar greus incendis a la nau després de rebre l’impacte de dos kamikazes.
Diari del Tercer Reich 