Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Per ordres d’Adolf Hitler, el ministre Heinrich Himmler va ser nomenat comandant en cap d’un nou Grup d’Exèrcits que va rebre el nom de Grup d’Exèrcits del Vístula. Himmler va ocupar aquell nou càrrec el 25 de gener. Aquest nomenament no va ser del gust del general Heinz Guderian, que va criticar la decisió de Hitler. Precisament, el general, cansat de la situació, li va explicar en el doctor Paul Barandon, el nou enllaç del Ministeri d’Afers Exteriors amb l’Exèrcit, el seu pla per impedir la destrucció total d’Alemanya per tal que li digués en el seu cap, el ministre Joachim von Ribbentrop. Guderian li va assegurar que l’única esperança que tenien era dedicar totes les forces en el front oriental per rebutjar l’atac soviètic i, al mateix temps, entaular negociacions per firmar un armistici amb les potències occidentals. La seva proposta per començar les negociacions era convèncer aquestes potències de que convenia impedir que els russos controlessin Alemanya després de la guerra i els volia demanar que els ajudessin a defensar les fronteres orientals del Reich.

Cap a les onze del matí, Hitler, poc després de despertar-se, va ser informat que les avantguardes soviètiques havien arribat fins l’Òder al nord i als sud de Breslàvia, franquejant el riu congelat per establir-se a la riba occidental. Més al sud, els soviètics havien envoltat tota la regió industrial de l’Alta Silèsia. A Poznan, el comandant Mattern va rebre l’encàrrec de defensar la ciutat fins l’última bala.

A la tarda es va reunir amb Martin Bormann, Hans Heinrich Lammers, Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Karl Döenitz, Hermann Göering i Von Ribbentrop, que aquest li va proposar sondejar la possibilitat de negociar amb els britànics. Hitler s’hi va negar en rodó.

---

A Berlín, el Tribunal del Poble va jutjar i executar a un advocat que treballava en el quarter general de Hitler acusat d’organitzar el Cercle de Kreisau, un grup d’opositors del règim nazi. A la nit, els nazis varen executar a la presó de Plötzensee a alguns membres de la resistència alemanya acusats d’estar involucrats en l’atemptat del 20 de juliol de 1944 i de pertànyer en el Cercle de Kreisau. Entre les víctimes, que varen morir estrangulades amb cordes de piano, hi havia el comte Helmuth James von Moltke, Hermann Kaiser, Eugen Bolz, Walter Gropius i Erwin Planck, el fill del Premi Nobel de física Max Planck.

---

Després d’arribar-hi feia pocs dies, Hans Frank va abandonar el castell de la ciutat prussiana de Seichau per traslladar-se a Neuhaus am Schliersee, a Baviera. En el castell hi varen deixar botelles buides, objectes artístics, caixes d’alcohol, menjar, catorze màquines d’escriure, un Mercedes i un munt de documents.

No només Frank abandonava la seva residència. Al migdia, un comunicat de l’agència de premsa DNB va anunciar que el monument nacional de Tannenberg havia sigut dinamitat perquè no caigués en mans dels soviètics. Els taüts de Paul von Hindenburg i de la seva esposa, així com les banders dels regiments prussians, havien sigut traslladades pel seu fill, el general Oskar von Hindenburg.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

Les tropes soviètiques havien arribat a l’Òder, entre Oppeln i Ohlau. A la ciutat de Lötzen, el cap del 4º Exèrcit alemany, Friedrich Hossbach, que havia decidit abandonar la ciutat sense lluitar, va deixar entrar les forces soviètiques sense problemes per poder escapar amb els seus homes.

---

El 5º Exèrcit blindat de guàrdies de Volski va entrar amb els seus primers tancs a la ciutat d’Elbing, al sud de la costa Bàltica, a mig camí entre Königsberg i Danzig. Els Panzer alemanys es varen fer forts al centre de la ciutat, on hi va haver un violent combat. Al final del dia, el gruix de l’exèrcit soviètic va rodejar la ciutat. A més, el 2º Front Bielorús soviètic va tallar totes les carreteres i les vies ferroviàries del voltant del riu Vístula, aïllant les unitats alemanyes a la riba oriental. De l’estació central de Königsberg va sortir l’últim exprés ple de refugiats.

A Polònia:

El 2º Exèrcit de Tancs de la Guàrdia, que era una part del 1º Exèrcit Bielorús soviètic, va assaltar la ciutat fortificada de Bromberg, una important zona fortificada de la Línia Poznan alemanya.

A Hongria:

Un grup de soldats alemanys varen iniciar un contraatac que va obligar una retirada parcial de l’exèrcit soviètic. Tot i això, el 2º Front Ucraïnès del comandant Rodion Malinovski, amb soldats soviètics i romanesos dins de les seves files, va iniciar un nou avanç cap a Miskolc.

En el front occidental:

A Bèlgica:

L’Agrupació de Combat B de la 7º Divisió Blindada del 1º Exèrcit nord-americà va tornar entrar a la destruïda ciutat de Saint-Vith. L’únic edifici que quedava dempeus era la Torre Büchel.

A Birmània:

Les tropes britàniques varen creuar el riu Irawadi.

A Indoxina: 

Els caces nocturns P-61 Black Widow de la 14º Força Aèria nord-americana va destruir, segons sembla, dos Liberator de la RAF que transportaven agents francesos amb destí a Indoxina. Tots varen morir. Els nord-americans esperaven que l’incident es convertís en una advertència que dissuadís a la Gran Bretanya de donar més ajudar a França en el seu restabliment de les colònies.