Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
A última hora de la tarda, Adolf Hitler es va tornar a reunir amb Joseph Goebbels, que aquest li va relatar les atrocitats que els soviètics estaven comenten als pobles i ciutats que ocupaven. Els dos es varen posar d’acord en només donar a conèixer aquesta informació a l’estranger, ja que no volien que la gent escapés en massa cap a l’oest, provocant greus desordres. Hitler va elogiar una vegada més a Iosif Stalin per la seva defensa de Moscou a l’octubre de 1941, quan ell havia exigit la defensa de la capital en contra del desig de la cúpula soviètica de rendir-se, i va demanar agafar aquest exemple per combatre amb fanatisme a l’Alta Silèsia. Per això, li va explicar que havia ordenar llençar a l’est a la totalitat de la Luftwaffe i les grans unitats de la defensa antiaèria per utilitzar-les en aquesta lluita.
Durant la tarda, el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, Heinz Guderian, va reunir-se amb el ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, per fer-li entendre que la guerra estava perduda i que no hi havia cap possibilitat de guanyar-la. Von Ribbentrop va quedar consternat per les paraules del general, ja que fins llavors encara pensava que podrien vèncer i va decidir informar a Hitler del que li havia explicat. Quan li va dir, el dictador es va enfadar molt amb el seu general. Dues hores després Hitler continuava molest per les idees derrotistes del seu general, però havia de participar en la reunió de les deu de la nit per decidir l’estratègia militar que havien de prendre i no tenia temps per pensar en una bona resposta.
La reunió, la segona del dia, Hitler va donar la seva aprovació a la situació en el front occidental després de que li expliquessin que els anglosaxons, tot i la seva superioritat, no havien obert cap bretxa. Però Hitler només tenia al cap aquelles paraules derrotistes de Guderian i, com un rampell, va dir davant dels convidats i dirigint-se a Guderian, que faria castigar a tots els qui tinguessin idees derrotistes igual que ho faria en les seves famílies sense contemplacions. Amb un to amenaçador, va dir que tant li faria quin rang militar o polític tenien, ja que per ell serien considerats traïdors de la pàtria. Irritat, va ordenar que totes les declaracions i opinions que es fessin sobre la guerra es dirigissin només a la seva persona i va deixar clar que no volia en cap cas que ningú opinés a la seva esquena. Tothom que estava a la reunió, entre ells Albert Speer, es va quedar callat escoltant les dures paraules de Hitler. Tots es varen sentir com amenaçats, ja que la majoria pensava que la guerra estava perduda. La reunió va acabar a les tres i Hitler es va quedar despert fins les cinc prenent el te. No va passar una bona nit.
Aquell dia es va fer públic que Heinrich Himmler s’ocuparia de dirigir al nou Grup d’Exèrcits del Vístula en la zona situada entre Prússia Oriental i les restes del destrossat Grup d’Exèrcits del mariscal Georg Hans-Reinhardt a Silèsia. A la tarda, el coronel Hans Georg Eismann va rebre l’ordre per encapçalar les operacions en el quarter del Grup d’Exèrcits del Vístula a Deutsch-Krone, Walcz. A la nit, Eismann no va tenir cap més remei que dirigir-se amb un Kübelwagen, un cotxe alemany, cap a l’est. Quan el vehicle recorria la Reichstrasse 1 va poder veure els interminables combois plens de refugiats que havien viscut una autèntica odissea per fugir de la zona on es dirigia el coronel.
En una reunió del Ministeri de Propaganda es va informar de que de forma excepcional Hitler havia escoltat el programa de ràdio Alguna cosa per qualsevol, i que l’hi havia agradat molt.
A Polònia:
Davant la proximitat de l’exèrcit soviètic, els últims habitants del quarter general de Rastenburg varen abandonar la zona. Un equip de demolició va detonar càrregues de fins a cinc tones d’explosius en els principals búnquers.
En el front oriental:
A Prússia Oriental:
El 3º Front bielorús d’Ivan Cherniajovsky va arribar a la ciutat de Königsberg, la capital de Prússia Oriental. Per altra banda, les puntes de llança soviètiques, que varen creuar l’Elbing en línia recta amb els llums encesos, varen arribar al Bàltic. A més, Vasili Chuikov va rebre l’ordre d’ocupar la ciutat de Poznan i la 128º Divisió de Fusellers del 1º Front Ucraïnès va entrar a la població de Gleywitz. La conquesta d’aquesta població tenia certa importància pels soviètics, fet pel qual es varen tirar diverses fotografies per la propaganda, perquè era la població per on els alemanys varen iniciar la seva invasió a Polònia l’1 de setembre de 1939.
En el front occidental:
A França:
Després de dinar, Omar Bradley va celebrar una reunió en la seva oficina amb els comandants Courtney Hodges i George Patton i altres set generals. El general de divisió Whiteley va trucar des del SHAEF per dir-los que diverses divisions serien retirades de la seva pròxima ofensiva per crear una reserva estratègica i reforçar les tropes del comandant Jacob Devers a Alsàcia. Bradley es va enfadar molt per aquells canvis i va mostrar la seva indignació, que va ser aplaudida pels seus companys. Patton va exclamar que els tres dimitirien si s’aprova aquell canvi i va assegurar que ell seria el primer en fer-ho.