Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A primera hora de la tarda, en el balanç sobre la situació militar, Adolf Hitler va ser informat de que la fortalesa de Lötzen havia sigut abandonada pel 4º Exèrcit del general Friedrich Hossbach el 20 i el 23 de gener de 1945, juntament amb el general George-Hans Reinhardt, que havia seguit a Hossbach i que estava greument ferit del cap. L’objectiu dels dos generals era dirigir-se al Bàltic. Emprenyat i després de titllar de traïdor a Reinhardt, Hitler va acabar substituint a Hossbach pel general Friedrich-Wilhelm Müller, que no havia ocupat mai un alt comandament, i a Reinhardt el va substituir pel general Lothar Rendulic, un austríac, aquella mateixa nit. Tot i això, a les set de la tarda, Hossbach i Reinhardt amb el seu 6º Exèrcit varen atacar, sense l’autorització de Hitler ni de Guderian, al 48º Exèrcit soviètic del comandant Konstantin Rokossovski i varen estar a punt d’arribar a Elbling, on el 2º Exèrcit alemany havia aconseguit retenir en els carrers de la ciutat als tancs soviètics que havien acabat d’arribar a la ciutat.

Durant la nit, Hitler es va reunir amb el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, i Josef Dietrich. El general de les SS va presentar el seu informe sobre el trasllat del seu 6º Exèrcit Panzer SS a Hongria. Hitler els va recordar la seva estratègia: protegir els pous de petroli, aixafar als soviètics en aquell sector i, després, un cop agrupades les forces, remuntar i atacar el flanc que avançava cap a Berlín. Encara veia una possibilitat per sortir-se’n. S’aferrava a la idea de que el dictador Iosif Stalin estigués decidit a conquerir Europa i pensava que els nord-americans i els britànics no li permetrien. Creia que potser els Aliats occidentals es voldrien aliar amb Alemanya per lluitar contra el comunisme de Stalin. Tot i que Hitler podia pensar que encara hi havia alguna possibilitat, el seu estat de salut anava empitjorant dia rere dia i es passava les hores citant comentaris del monarca Frederic el Gran. 

---

La brigada d’escorta de Hitler es va ampliar a divisió d’escorta del Führer.

A Polònia:

A Auschwitz, a primera hora del matí, davant la imminent arribada dels soviètics (l’endemà alliberarien el camp), vehicles blindats de les SS es varen presentar al camp per dinamitar l’últim forn del camp, el Crematori V. A continuació varen destruir els ponts del voltants. Al mateix temps, al cel, avions alemanys i soviètic es varen continuar enfrontant.

En el general soviètic Petrenko el varen informar per telèfon aquell dia, mentre combatia per alliberar Neuberun, sobre l’existència d’un camp de concentració, del qual no en sabien el nom. Era Auschwitz.

---

Les tres naus de transports que havien sortit el dia anterior de Pillau escortades per unitats lleugeres de la Kriegsmarine varen desembarcar el seu carregament sense cap tipus d’incident a Danzig, Kolberg i Stettin.

En el front oriental:

A Polònia:

Els soviètics varen penetrar per la zona costera de Prússia Oriental, ja que Reinhardt havia evacuat els seus homes. D’aquesta manera els soviètics varen aïllar a dos exèrcits alemanys.

En el front occidental:

200 soldats nord-americans d’infanteria amb mitja dotzena de tancs varen atacar des dels boscos proper a Riedwihr. Amb un mapa a la mà i un telèfon de camp, el soldat Audie Murphy va saltar a un destructor de tancs en flames i durant una hora va rebutjar als alemanys amb una metralladora de calibre 0,5 mentre demanava per telèfon bombarders d’artilleria. Per aquella gesta va rebre la Medalla d’Honor.

En el bàndol Aliat:

George Kennan va escriure en forma de pregunta per què no podien aconseguir un compromís raonable i definitiu amb la Unió Soviètica per dividir clarament Europa en esferes d’influència i demanava que ells (els nord-americans) es mantinguessin al marge de l’esfera soviètica i els soviètics de la seva. Deixava clar en el seu escriu que això serviria per intentar reconstruir la vida després de la guerra sobre bases més dignes i més estables.

A Japó:

A Kioto, Fuminaro Konoye es va reunir amb el príncep Takamatsu per dir-li que com que considerava que la guerra estava perduda creia necessari que Hirohito no continués al tro imperial i abdiqués a favor del seu fill Akihito, amb Takamatsu com a regent. Hirohito hauria, segons la idea de Konoye, ingressar en el temple Ninna de Kyoto per convertir-se en abat i es passaria a dir Yu-Nin Ho-Oh. Konoye es quedaria amb ell en el monestir i li va afirmar que l’almirall Yonai, ministre de la Marina, i l’ex primer ministre Okada estaven d’acord amb ell.