Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Durant aquell matí, Adolf Hitler va emetre la seva primera ordre a la Volkssturm. Tot i saber que eren molt dèbils i que serien eliminats amb molta facilitat, el dictador va ordenar que es formessin en grups de batalla, brigades, per ser utilitzades com a unitats d’emergència. A més, aquell dia es va proclamar la separació de les divisions russes de la Wehrmacht i la seva transferència oficial al comandament de les Forces Armades del Comitè d’Alliberació dels Pobles de Rússia, la VS-KONR.

Hitler, molt disgustat amb Friedrich Hossbach per haver retirat les seves tropes de Lötzen desafiant les seves ordres, el va destituir per telèfon.

A les tres de la tarda, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb Vidkun Quisling acompanyat de Joachim von Ribbentrop, Hans Heinrich Lammers i Martin Bormann. El dictador li va prometre la independència de Noruega després del “desenllaç victoriós del combat fatídic d’Europa“. Una mica més tard, Hitler va nomenar al general Andrei Vlasov comandant en cap de les seves forces russes, l’Exèrcit d’Alliberació Rus.

A última hora de la tarda es va reunir amb Joseph Goebbels a qui li va descriure les interminables jornades de més de 16 hores de treball. Per alleugerir-se varen recordar els vells temps quan intentaven pujar al poder. Més tard, Hitler va mostrar les contradiccions que l’envoltaven. Per una part va reconèixer que no tenia esperances de vèncer i que ara només aspirava en ser un gran exemple per la història, però també va dir que encara confiava en un canvi radical de la situació. Per animar-lo, Goebbels li va exagerar sobre la determinació de Roma de continuar la lluita en el pitjor moment de la Segona Guerra Púnica, sobre la de Frederic el Gran durant la Guerra dels Set Anys, després de la derrota de Kunersdorf. Les paraules del seu ministre el varen animar. La conversa va tenir que continuar al búnquer per una nova alarma antiaèria a les 20:04, desactivada a les 21:25.

---

En el camp de concentració de Sachsenhausen hi va arribar un tren procedent de l’Alta Silèsia amb deportats polítics ucraïnesos i polonesos. Els havien fet viatjar en vagons oberts, tot i les temperatures inferiors a 20 graus sota zero. 238 persones varen morir durant el viatge.

A Àustria:

Els Aliats varen bombardejar durament Viena.

En la batalla de les Ardenes:

Les últimes defenses alemanyes varen desaparèixer i es varen replegar fins a les seves posicions de partida del 16 de desembre de 1944. D’aquesta manera, els Aliats varen conquerir les Ardenes acabant definitivament amb l’ofensiva alemanya. El cost total en soldats per als alemanys per la seva ofensiva de les Ardenes va ser de 100.000 morts, ferits i capturats. Els nord-americans varen patir 81.000 morts, ferits o capturats, i els britànics, 1.400. Els dos bàndols varen patir fortes pèrdues d’armament, fins a 800 tancs cadascuna. Els alemanys també varen perdre al voltant de 1.000 avions. A diferència dels alemanys, els nord-americans es varen poder refer en un parell de setmanes.

En el front oriental:

A Lituània:

Les tropes soviètiques del 1º Front del Bàltic, sota el comandament d’Ivan Bagramian, varen pràcticament eliminar la bossa de Memel i varen alliberar Lituània. A prop de Vilna va morir en combat la franctirador soviètica Roza Yegórovna Shánina, que va ser responsable de la mort de 54 soldats alemanys. Més a l’oest, l’exèrcit soviètic es va establir al riu Òder.

En els Estats Units:

El primer contingent de dones de les MCWR va arribar a Hawaii.