Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

L’arribada dels soviètics a l Òder va provocar diferents situacions de pànic entre la població. Rumors sobre avantguardes dels soviètics a Velten, Strausberg i Fürstenwalde es varen escampar ràpidament. Per via del rumor, la notícia de que els soviètics havien creuat el riu que feia frontera va arribar a Berlín aquell mateix matí. Alguns deien que havien vist tancs soviètics a la perifèria oriental de la capital o que havien sentit el soroll de les seves cadenes. El pànic generalitzat va provocar que les caixes d’estalvis i les botigues d’alimentació fossin esvalotades.

A la Cancelleria, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels, que també estava molt preocupat, i el general Von Hauenschild per ratificar-los les mesures de defensa de Berlín, especialment el transport en tren especial des de Leipzig de 25.000 panzerfausts. També va ordenar que la Luftwaffe destruís els 40 centímetres de gel que cobrien l’Òder, ja que no volia que els soviètics el creuessin a peu.

Goebbels va enviar aquell dia al seu ajudant Günther Schwägermann en cotxe cap a Lanke perquè posés en un lloc segur a Magda, els seus sis fills, les avies de les criades i l’equipatge necessari. Magda va escriure en el seu fill Harald Quandt, que estava en un campament britànic de presoners de guerra, per dir-li que la casa estava dempeus i que tots estaven bé, inclús l’àvia. També Emmy Göering i la seva filla Edda varen ser obligades a marxar a Obersalzberg davant el desastre que s’apropava.

Durant el dia, es varen cursar diverses directives firmades per Hitler. En una d’elles es va donar la màxima prioritat al programa d’armament d’urgència decidit el 23 de gener. Per tal de defensar Alemanya dels soviètics, els alemanys varen constituir com una unitat d’alarma (Alarmeinheit) la Divisió Döberitz (la 303º Divisió d’Infanteria) en la zona d’entrenament de tropes del mateix nom que la unitat.

A la nit, Hitler es va tornar a reunir amb Goebbels i li va demanar que anul·lés el seu requeriment del matí en relació amb 150 tancs i canons d’assalt que acabaven de sortir de les fàbriques berlineses. Ara els volia utilitzar a l’Òder contra els soviètics. Els dos llavors es varen posar a criticar al general Heinz Guderian. de qui Hitler va dir que era un home cansat. Quan Goebbels li va anunciar que la seva família no abandonaria Berlín, Hitler li va replicar que Eva Braun havia pres la mateixa decisió, mentre que Emmy Göering havia decidit amagar-se a Berchtesgaden. El dictador va expressar els seus dubtes sobre si Hermann Göering era qui l’hauria de substituir en cas de que li passés alguna cosa. Hitler se’n va anar a dormir molt d’hora per ser ell.

---

Després de treure’ls del camp de concentració de Stutthof, els alemanys varen afusellar a milers de presoners a la costa de Palmnicken, a la península de Sàmbia, a l’extrem oriental de Prússia, un cop varen frustrar un intent de matar-los fent-los caure en una mina d’ambre per fer-los saltar pels aires. Es creu que només 200 varen sobreviure la massacre.

En el front oriental:

A Hongria:

L’exèrcit soviètic va atacar entre el riu Danubi, a l’est, i el llac Balaton, a l’oest.

A Polònia:

Les tropes d’avantguarda del 2º Exèrcit de tancs del comandant Gregory Zhukov, amb el coronel Gusakovsky al capdavant amb la seva 44º Brigada de guàrdies, varen arribar a la ribera del riu Òder, a l’altura de la localitat de Küstrin, situada a només 65 quilòmetres de Berlín i a més de 402 quilòmetres del punt de partida, i varen formar un cap de pont. El riu estava completament gelat. Al migdia, dos batallons del 5º Exèrcit de xoc del 1º Front Bielorús varen entrar a la ciutat de Kienitz.

En la guerra:

El nord-americà Eddie Slovik, un soldat ras que a l’octubre de 1944 havia desertat de l’Exèrcit després de que la por l’impedís continuar durant un combat, va ser executat per un batalló d’afusellament després de que el condemnessin a mort. El cas va agafar molta volada en els mitjans de comunicació i el noi va redactar una carta de clemència. De res li va servir perquè es va convertir en l’únic nord-americà combatent al que s’havia ajusticiat per aquest delicte des del 1860.

A les Filipines:

Elements de la 11º Divisió aèria nord-americana varen desembarcar a la cresta de Tagaytay, a la badia de Nasugbu, contra una dèbil resistència japonesa. Les tropes nord-americanes varen aterrar a només 80 quilòmetres al sud-oest de la capital Manila, que era el seu últim objectiu.