Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va ordenar per decret enviar els refugiats de l’est d’Alemanya cap a Dinamarca o a Escandinàvia quan poguessin embarcar en ferrocarril per tal d’evitar les últimes evacuacions improvisades i caòtiques.
A les quatre de la tarda es va reunir amb la seva cúpula militar i es va tornar a discutir amb Heinz Guderian respecte al caràcter de la contra-ofensiva que s’havia de dur a terme a l’est. Primer Hermann Göering i després el general Thomale es varen endur a Guderian de la sala per evitar mals majors.
Joseph Goebbels va advertir en la seva editorial del Das Reich del perill d’una bolxevització d’Europa i va afirmar que només Alemanya s’esforçava per evitar-ho en una lluita històrica.
Heinrich Himmler va decidir aturar l’execució del comandant Theodor Steltzer, acusat de participar en el complot del 20 de juliol, després de rebre el dia anterior una carta de Felix Kersten en que li demanava clemència per al seu amic. Però les comunicacions entre Birkenwald-Prenzlau i la presó de Berlín-Moabit estaven tallades per culpa de l’atac nord-americà del dia anterior a la capital i l’execució estava prevista per les set del matí del dia següent. Finalment, la secretària de Kersten, la senyora Wacker (la persona que havia portat la carta al ministre) va ser qui va anar a Berlín i entregarà la carta al director, que no durà a terme l’execució prevista. Més tard, i un altre cop gràcies a Kersten, Steltzer serà alliberat i després de la guerra serà ministre-president de Schleswig-Holstein.
En el front oriental:
A Alemanya:
El 506º Batalló de morters pesats de les SS i el Batalló del Regiment Kurmark de Panzer, que estaven lluitant amb els nous tancs Panther al cap de pont que havien establert els soldats soviètics al riu Òder, varen rebre l’ordre d’atacar al Reitwen Spur des del seu extrem meridional. Aquella ordre va acabar sent un autèntic fracàs perquè, tal i com havien predit els meteoròlegs, va començar a desgelar i els tancs varen relliscar i no varen poder avançar.
En el front occidental:
A Bèlgica:
Els britànics i els canadencs varen alliberar Bèlgica.
A Alemanya:
Els nord-americans varen traspassar la Línia Sígfrid i el 1º Exèrcit va arribar a una reclosa, la primera, del riu Roer.
A Luxemburg:
Bernard Law Montgomery va ser convidat pel comandant Omar Bradley al seu quarter general en el castell de Namur per dinar. El mariscal va arribar amb el seu Rolls Royce, i va ser rebut fredament per tots els oficials nord-americans. A mitja trobada, Bradley va marxar per anar amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower per visitar en cotxe al 3º Exèrcit del general George Patton i va deixar el mariscal assegut a la seva cadira menyspreat. Tot i la pluja que queia varen arribar a Bastogne per trobar-se amb Patton, que en aquells moments es trobava en el quarter general de la rereguarda del 8º Cos. Després de reunir-se, els tres generals es varen deixar fotografiar en el centre bombardejat de la ciutat i, a continuació, es varen dirigir a Houffalize. A continuació varen continuar el seu viatge per visitar aquest cop al general Courtney Hodges, que havia traslladat de nou el seu quarter general a Spa.
En la Conferència de Ialta:
Al matí, el dictador Iosif Stalin va arribar a Ialta procedent de Moscou en el vagó de tren verd decorat com els temps del tsar. Stalin va viatjar en tren pel seu pànic a volar. El president Franklin Delano Roosevelt i el primer ministre Winston Churchill ja eren a Ialta des del dia anterior. Els caps de l’Estat major nord-americà es varen allotjar a l’antic palau tsarista, i els britànics es varen allotjar en el castell d’Alupka del príncep Vorontsov. El president Roosevelt se’l va veure molt cansat durant tota la trobada, ja que el seu estat de salut era molt fràgil i es va allotjar, per estalviar-li viatges, en el palau de Livadia, l’escenari de les reunions. Els seus col·laboradors, amics i familiars li varen demanar que no anés a Ialta i que es quedés als Estats Units a recuperar energies, però Stalin va insistir en que participés en la Conferència entre les forces aliades perquè el dictador soviètic no tenia bones relacions amb Churchill i no volia negociar amb ell el futur del món. A més, Roosevelt volia ser present a la reunió per un motiu molt concret, volia que Stalin s’unís a la guerra en el Pacífic contra el Japó per si fallava el seu projecte de la bomba atòmica. Tot i que l’ambient va ser cordial des de bon principi; es va servir xampany, caviar i tota mena d’articles de luxe, el NKVD va amagar a les habitacions de les potències aliades occidentals micròfons i, fins i tot, varen utilitzar dispositius direccionals per sentir tot el què es deia en el jardí. Tant els britànics com els nord-americans sabien perfectament que estaven sent espiats.
A la tarda, Stalin va reunir-se amb el primer ministre britànic per anunciar-li que l’exèrcit soviètic no tardaria en arribar a Berlín. El dictador soviètic volia que Churchill es preocupés i comencés a veure que qui portava la iniciativa eren ells. A les quatre de la tarda, Stalin va visitar al president nord-americà i primer varen parlar de coses intranscendents. Després, el dictador li va explicar tot el contrari del que havia parlat amb el primer ministre dient-li que el seu Exèrcit s’estava trobant amb moltes complicacions, sobretot li va comentar com els hi havia costat travessar el riu Òder, i va lloar la valentia dels soldats alemanys. Després d’explicar-li com havien patit al nord d’Ucraïna, el dictador soviètic li va declarar que els britànics eren un poble peculiar i que volien tenir una part del pastís i menjar-se’l, Sobre els francesos, estava completament d’acord amb Churchill d’excloure el coronel Charles de Gaulle d’Argonauta. En aquest punt el President no hi estava del tot d’acord, ja que pensava que seria lògic que els francesos tinguessin una zona d’ocupació de postguerra a Alemanya juntament amb ells. Quan Stalin li va preguntar el per què de la seva afirmació, Roosevelt li va respondre que per amabilitat.
A les 17:10, amb l’arribada del primer ministre en el palau de Livadia va començar la primera sessió de la Conferència de Ialta amb 28 homes reunits en el saló de ball. La meitat seia al voltant d’una taula circular i la resta en cadires al llarg de les parets. Stalin havia proposat que fos Roosevelt, assegut en la seva cadira de rodes empesa per un marine, qui presidís les trobades. El dictador soviètic va estar durant tota la sessió distant i desagradable amb Churchill i, en canvi, va estar cordial i amable amb el president Roosevelt. Durant gran part d’aquesta reunió es va donar informació sobre el front. Parlant sense anotacions al davant, el general George Marshall va donar un resum de la situació en el front occidental. Va dir que l’exèrcit alemany havia sigut eliminat a les Ardenes i que el comandant suprem Eisenhower esperava creuar el Rin el mes de març. Llavors va ser el torn del general soviètic Aleksei Antonov, que va explicar que l’ofensiva d’hivern llançada a l’est de Varsòvia a mitjans de gener havia aconseguit avançar 480 quilòmetres en tres setmanes. Antonov calculava que s’havien destruït 45 divisions alemanyes. Quan l’almirall Ernest King va elogiar el valor soviètic, Stalin li va respondre que es tenia que ser un home molt valent per no ser un heroi a l’exèrcit rus.
A dos quarts de nou del vespre es va interrompre la sessió per anar a sopar. Durant l’àpat, que va ser extens amb caviar, esturió, bou i macarrons, pollastre fregit, fruita i pastís, tot regat amb vodka i cinc tipus de vins, el bon ambient va continuar fins l’última mitja hora, quan es va parlar de la postguerra. Els soviètics varen fer comentaris despectius cap als drets de les nacions petites, sobretot cap a Albània. Roosevelt estava d’acord en que les grans potències tenien una responsabilitat més gran i que havien de ser elles qui havien de dictar la pau. Tot i això, creia que no havien de ser ignorades les petites nacions i va treure el tema de Polònia, país que va fer exaltar a Stalin, que li va recordar que dels seus set milions de persones, només en votaven 7.000. Churchill va dir que les grans nacions havien de complir amb la seva responsabilitat moral amb moderació i respecte pels drets de les nacions petites. Posant-se dempeus, el primer ministre va proposar un brindis per les masses del proletariat del món. Un dels col·laboradors del President es va adonar que Stalin després de beure’s el vas de vodka, bevia la meitat i llavors l’omplia dissimuladament d’aigua. Poc després de les onze de la nit es va dissoldre la reunió.
A la Gran Bretanya:
A l’hospital de Maindiff Court, al sud de Gal·les, Rudolf Hess, en veure que Hitler no se’n sortiria i que Alemanya perdria la guerra, es va apunyalar al pit amb un ganivet de pa. L’antic lloctinent de Hitler va sobreviure i només es va fer ferides superficials.
A les Filipines:
Els nord-americans varen començar la batalla per alliberar la ciutat de Manila.
Diari del Tercer Reich 