Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va reunir-se amb Joseph Goebbels per parlar de la situació militar. Després de la conversa, Goebbels va criticar en el seu Diari l’actitud de Hitler, ja que pensava que no era conscient de la situació del moment i creia que havia comès errors els últims mesos alhora de jutjar les possibilitats militars alemanyes.
A la nit, després de que Eva Braun acceptés la nit anterior marxar de Berlín per seguretat, ella va organitzar una petita festa d’acomiadament on hi varen ser presents Hitler, Martin Bormann i Hermann Fegelin entre altres persones. Després de la festa, a les quatre de la matinada, la parella va estar fins a altes hores de la matinada prenent pastes i te amb Albert Speer, l’arquitecte Hermann Giesler, la secretària Christa Schroeder i Bormann en els subterranis de la Nova Cancelleria contemplant l’enorme maqueta de la remodelació de la ciutat de Linz. Eva va ser qui va tenir la idea de convidar al seu amic Speer perquè volia que es reconciliés amb Hitler després de les últimes desavinences. L’endemà, Eva marxaria juntament amb la seva germana Gretl cap a Berchtesgaden.
Durant el dia, el metge de les SS Helmut Poppendick li va escriure una carta a Karl Brandt per informar-lo dels resultats satisfactoris que havia obtingut en els últims experiments d’enverinament de deportats a través d’aigües contaminades. Per aquest motiu li va demanar permís per iniciar una sèrie de noves proves consistents en fer ingerir als presoners dosis massives de gas de combat i volia que Heinrich Himmler aprovés aquesta proposta. El ministre, a través d’una trucada, li va contestar que no tenia res en contra de les seves proves, però que la situació del moment l’obligaven a renunciar tal projecte.
A Àustria:
Els Aliats varen tornar a bombardejar Viena intensament.
En el front oriental:
A Polònia:
Els soldats alemanys intentaven bloquejar el pas soviètic en el riu Òder amb pràcticament tota l’aviació disponible i, curiosament, varen utilitzar les bateries antiaèries que protegien les ciutats deixant-les indefenses davant dels bombarders Aliats. Però, tot i les mesures de bloqueig, les tropes d’Ivan Koniev varen travessar el riu per Ateinau, des dels dos caps de ponts situats als dos costats de Breslau. L’objectiu dels soviètics era ocupar la ciutat de Breslau.
A Danzig, les autoritats alemanyes varen calcular que la ciutat acollia a 35.000 o 40.000 refugiats i que s’havia de preparar per rebre’n 400.000. Dos dies més tard varen calcular que la ciutat n’acollia 400.000.
En el front occidental:
A Holanda:
Els soldats canadencs varen iniciar l’Operació Verdader amb l’objectiu d’ocupar el país. El 1º Exèrcit canadenc va començar a atacar el sud de Nimega en direcció a Wesel, on va trobar una forta resistència i, al principi, només varen poder avançar lentament enmig de violents combats i d’un clima desfavorable. A la vegada, les forces de Bernard Law Montgomery varen començar el seu atac direcció a Alemanya.
La 78º Divisió verda, reforçada per un regiment de la 82º Aerotransportada i la veterana 9º Divisió, va capturar la destruïda presa de Schmidt després de que quaranta batallons d’artilleria nord-americans la fessin saltar.
En la Conferència de Ialta:
En una reunió privada, el president Franklin Delano Roosevelt va convèncer a Iosif Stalin perquè es comprometés a entrar en guerra contra Japó. Durant aquelles reunions els nord-americans varen informar als soviètics de que hi havia programats bombardejos a Dresden. L’atac es produiria la nit del 13 de febrer.
A les nou de la nit va tenir lloc un banquet en el Palau Yusupov, una vila d’estil morisc que havia sigut del príncep que havia dissenyat l’assassinat del monge Rasputin, on Stalin va ser l’amfitrió. El líder soviètic va aclamar al primer ministre Winston Churchill com la figura governamental més valuosa del món, un home que naixia un cop cada cent anys. Churchill en canvi va qualificar Stalin de poderós líder d’un poderós país. Roosevelt, que abans de sopar s’havia begut dos còctels, va brindar per Stalin com el principal forjador dels instruments que havien conduït a la mobilització del món contra Hitler. Stalin tenia al seu costat a Lavretny Beria, que li aconsellava què tenia que menjar i què tenia que veure. Quan el president Roosevelt li va preguntar qui era aquell home, el dictador li va contestar que el seu Himmler.