Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la matinada, Adolf Hitler va passar-se fins a les sis del matí acompanyat per Eva Braun, Albert Speer, l’arquitecte Hermann Giesler i Martin Bormann contemplant l’enorme maqueta de remodelació de la ciutat de Linz en un dels subterranis de la Nova Cancelleria. En la maqueta hi havia una sala de concerts amb capacitat per 35.000 persones, un campanar de 150 metres i el museu de pintura més gran del món. El líder alemany estava fascinat davant la maqueta de l’arquitecte Giesler; la mirava des de tots els costats i amb diferents tipus d’il·luminació. El dictador va demanar una cadira i va comprovar les proporcions dels diferents edificis i va preguntar detalls sobre els ponts. Mentre parlaven de la seva futura residència, Hitler va rebre la notícia de que l’aviació britànica, la RAF, havia destruït la refineria de gasolina sintètica de Pölitz, l’última font de provisió per la Luftwaffe.

De dia, les forces aèries aliades varen bombardejar la ciutat de Berlín ocasionant nombroses destrosses. A la nit, Eva Braun va abandonar Berlín per ordres de Hitler juntament amb la seva germana Gretl Fegelin, que estava embarassada, i es varen dirigir a Berchtesgaden. Hitler li va ordenar a Bormann que les escortés en el tren per seguretat.

---

A la nit, els Aliats varen bombardejar la ciutat de Weimar i l’empresa Gustloff-Werke, on hi treballaven 2.000 presoners de Buchenwald, amb 1.400 bombes explosives. Més de 300 persones varen morir i centenars varen resultar ferides i la ciutat va patir enormes danys amb la destrucció total de 642 vivendes. Les cases de Goethe, Schiller i Lucas Cranach varen resultar greument danyades; la de Bach va quedar totalment destruïda.

En el front occidental:

A Alemanya:

A les vuit de la nit, un batalló de la 309º d’Infanteria nord-americana va sortir d’un bosc i es va trobar amb la presa de Schwammenauel intacte amb els seus 52 metres d’altura, 366 d’ample i 300 de gruix a la seva base. Els alemanys de seguia els varen rebre amb els seus morters i la seva artilleria, però 40.000 projectils els varen respondre. Els alemanys havien començat a destruir la presa i per tal de destruir-ho tot varen obrir les comportes perquè la vall del Ruhr quedés inundada. Durant tota la nit el riu va pujar 20 centímetres.

A França:

A Alsàcia, el 6º Exèrcit nord-americà i el 1º Exèrcit francès varen liquidar la bossa de Colmar i varen alliberar la zona. El mariscal Gerd von Rundstedt va convèncer a Hitler de que el 19º Exèrcit retrocedís creuant el Rin. La riba esquerra del riu, al sud d’Estrasburg, es trobava en aquells moments lliure d’alemanys. A les vuit del matí, les demolicions alemanyes varen enfonsar l’últim pont del Rin a Chalampé. D’aquesta manera, el 21º Exèrcit nord-americà i el 1º Exèrcit francès varen reduir les tropes alemanyes a l’oest del riu Rin, a la zona del Neuf Brisach.

En el front oriental:

A Alemanya:

El general rus anti-soviètic Andrei Vlasov va enviar a la batalla, per ordres del ministre Heinrich Himmler, el seu batalló de seguretat. Aquests soldats es van unir a la divisió Döberitz i varen atacar a la 230º Divisió de fusellers soviètics en el cap de pont del riu Òder, situat al nord de Küstrin. Per altra banda, els alemanys varen iniciar un contraatac entre el llac Madu i el riu Ihna amb l’objectiu de recuperar el nus de comunicacions de Lindenberg.

A la Conferència de Ialta:

Mentre es parlava dels càstigs que rebrien els criminals de guerra, el primer ministre Winston Churchill va recordar la Declaració de Moscou de l’1 de novembre de 1943 i la decisió conjunta que havien arribat. En el dictador Iosif Stalin no li va fer gens de gràcia el recordatori del primer ministre i li va contestar que havia sigut ell qui havia redactat la Declaració. En un altre punt, Churchill va dir-li que era partidari de fer una llista dels principals criminals de guerra, identificar-los, fer-los presoners i afusellar-los, però que abans de ser afusellats volia que fossin processats. Aquell comentari tampoc li agradava gens a Stalin perquè no volia celebrar un judici, i es va apropar al primer ministre per preguntar-li a través del seu intèrpret què feia Rudolf Hess i li va dir que esperava que també fos jutjat amb els altres criminals de guerra. Intimidat, Churchill es va limitar a respondre-li que era a la Gran Bretanya com un presoner de guerra. Després, Stalin va demanar passar aquell tema als ministres d’Afers Exteriors per ells centrar-se a l’ofensiva aliada a l’Oest.

A la Unió Soviètica:

Tot i que els soviètics havien alliberat el camp de concentració d’Auschwitz el 27 de gener de 1945, no va ser fins aquest dia que varen informar a l’opinió pública de l’existència d’aquell camp a través d’un reportatge gràfic publicat en el diari de l’exèrcit soviètic, Stalinskoe Znamya. La Unió Soviètica va amagar qualsevol notícia d’Auschwitz fins al 8 de maig de 1945, un cop acabada la guerra a Europa. Per altre part, la direcció militar soviètica es va preocupar per la falta de disciplina dels seus soldats quan ocupaven els pobles i ciutats alemanyes. Segons uns informes que va redactar la direcció, s’estava saquejant i destruint les propietats dels ciutadans, i creien que era molt possible que estiguessin assassinant als civils sense contemplacions.