Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, Adolf Hitler va rebre del doctor Theodor Morell una injecció de glucosa i vitamines. El metge va verificar que els tremolors eren menys violents, sobretot en la seva cama esquerra, i li va prescriure un tractament contra les flatulències i preconitza la reducció del volum de líquids absorbits.

A la nit, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels en el seu despatx de la Cancelleria i després en una de les seves habitacions privades. El dictador es va mostrar ara optimista sobre la situació militar, ja que considerava que estava en vies d’estabilitzar-se. Goebbels una vegada més li va recomanar que ho aprofités per intentar buscar una sortida amb els britànics, però Hitler li va dir que encara no era el moment perquè confiava en que la coalició aliada es desafiaria aquell any.

---

En el camp d’instrucció de Spandau es varen contar més de 35.000 extraviats i desertors. Goebbels li va demanar en el general Von Hauenschild, el comandant de Berlín, que afusellés amb més determinació als desertors.

A Àustria:

En el camp de concentració de Mauthausen, oficials soviètics varen continuar intentant escapolir del camp.

A Hongria:

A Budapest, després de que les forces alemanyes intentessin escapar del cercle soviètic, els soldats soviètics varen aixafar als defensors de la ciutat i varen hissar la bandera roja a la ciutadella de Buda. El general Pfeffer-Wildenbruch, desobeint les ordres de Hitler, va ordenar a les vuit del vespre a les seves tropes que es retiressin cap a l’oest després de destruir tots els aparells de ràdio per assegurar-se que no arribés cap contra-ordre. En clissar-los, els soviètics varen atacar-los. Dels 30.000 alemanys i hongaresos, menys de 700 varen aconseguir escapar. Els comandants de dues divisions SS es varen suïcidar i Pfeffer-Wildenbruch va ser capturat.

En la Conferència de Ialta:

El president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, en l’últim dia de la Conferència de Ialta, va oferir un dinar d’acomiadament i va tornar a demanar al líder soviètic, Iosif Stalin, que ajudés als Estats Units en la guerra contra el Japó. A canvi, Roosevelt es comprometia a no tocar els drets de Mongòlia que tenia la URSS (tot i que Mongòlia era governada per comunistes) i a cedir territori xinès a Stalin. Es reservarien bases navals per a la Unió Soviètica, com les de Darien i Porth Arthur, i tindria participació en els ferrocarrils de l’est de Xina i del sud de Manxúria. També calia afegir, que després de derrotar al Japó es tornaria a la URSS al sud de Sajalin i les illes Kurils, que havien format part de la URSS. El primer ministre britànic, Winston Churchill estava el corrent del que Roosevelt estava negociant amb Stalin, però va decidir no intervenir ja que la guerra del Pacífic no era cap prioritat per a ell. A Xina totes aquestes negociacions no van agradar, ja que veien com els nord-americans cedien part del seu territori xinès a la URSS sense consulta prèviament. Els xinesos també estaven molests perquè no es va invitar el líder xinès, Chiang Kai-shek a la Conferència de Ialta. Després d’arribar a un acord per una ofensiva contra Japó va començar una picabaralla entre els dos representants de les dues potències. Andrei Vichinsky, representant de la Unió Soviètica, va explicar que la Unió Soviètica mai consentiria que les petites nacions poguessin actuar com les gran potències, i Bohlen, representant dels Estats Units, va dir contundentment que el poble nord-americà mai acceptaria que es toquessin els drets de les petites nacions. El to de la picabaralla va anar pujant fins el punt que Churchill va tenir que intervenir-hi. Aquell va ser l’últim dia de la Conferència de Yalta que havia començat al 4 de febrer.