Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
A les dues de la tarda, Adolf Hitler va fer trucar als gauleiters perquè es reunissin amb ell a la Cancelleria del Reich per celebrar per últim cop la promulgació del programa del NSDAP el 1920. Pràcticament tots i eren, inclús Baldur von Schirach, a excepció de Karl Hanke, bloquejat a Breslàvia, i d‘Erich Koch, que estava liderant la defensa de Königsberg. El dictador va entrar a la sala acompanyat de Martin Bormann. No li parava de tremolar la mà esquerra i el seu aspecte era el d’un home vell que arrossegava els peus pel marbre de la Cancelleria. Primerament ,va anar saludant a cada convidat i els donava la mà intentant amagar el tremolor agafant la mà esquerra amb la dreta alhora de saludar. Però quan va veure que els gauleiters s’anaven fixant amb els tremolors, els va explicar que tenia tremolors que fins i tot li afectaven al cap però va assegurar que el seu cor no tremolaria mai. Després d’una breu locució, Hitler va condecorar a Konstantin Hierl, el cap del Servei Nacional Alemany del Treball, pel seu 70è aniversari amb la Creu de Cavaller amb Fulles de Roures i Espases. Després de dinar varen dirigir-se al despatx de Hitler. Abans d’entrar, Bormann va prohibir taxativament a tots els gauleiters fer preguntes.
Assegut davant la gran taula, Hitler va començar el seu discurs fent un repàs de la història del nacionalsocialisme. En acabar el discurs, al cap d’una hora i mitja, els va prometre que arribarien noves armes. Tot i això, va afirmar que si perdien la guerra seria per culpa del poble alemany. En acabar el discurs, els gauleiters es varen limitar a fer la salutació alemanya. Aquesta va ser l’última reunió de caràcter polític de Hitler.
Per vendre al poble alemany que no tenien cap més alternativa que lluitar, per tot Alemanya es va sentir per ràdio el discurs gravat de Hitler on deia que la Providència no tenia la menor misericòrdia cap a les nacions dèbils i que només reconeixia el dret a l’existència a les nacions sòlides i fortes. Hitler va advertir als alemanys de que serien expedits a Sibèria com esclaus si l’exèrcit soviètic obtenia la victòria.
A les vuit del vespre a Munic, Hermann Esser també va llegir un escrit del dictador en record de l’aniversari de la proclamació del programa del partit nazi de 1920. En el discurs, Esser va afirmar que els enemics d’Alemanya eren unes forces que actuaven juntes sota el control del jueu internacional, que aquest, segons les paraules d’Esser i de Hitler, utilitzava el capitalisme i el bolxevisme per “exterminar la llibertat i la felicitat social de les nacions. Per no defallir, Esser va llegir:
Encara que Roma vivia els seus pitjors moments després de la Batalla de Canes, tot i això, va vèncer, no a través de la recerca d’un vil compromís, sinó per la decisió de continuar el combat per la seva existència aixecant les últimes forces del poble. Quan, durant la seva Guerra dels Set Anys, el rei més gran de la nostra història, Frederic II, estava a punt d’enfonsar-se davant les forces superiors d’una coalició mundial, només a la seva ànima heroica li va fer que seguís sent finalment el cap de la cèl·lula i del nucli del futur Reich.
Per deixar clar el que esperava de tot el poble, va dir:
Estaré encantat de suportar fins al final el que els altres suporten. L’únic que no suportaria serien els signes de debilitat en el si del meu poble.
Bormann també va fer una crida i va dir que tot aquell que pensés en la retirada o la rendició era un traïdor a la nació.
Al vespre, Hitler va enviar un missatge de felicitació i ànim a Hanke i a Koch per continuar resistint. Durant la nit es va celebrar la seva reunió militar per fer un nou balanç de la situació. Hitler nio va deixar de parlar del cercle sobre Breslàvia i de les dures mesures que havia pres Hanke per mantenir la guarnició en combat.
Theodor Morell va escriure una carta per al Ministeri de l’Interior en la que sol·licitava autorització per nous esteroides de fabricació pròpia: dos preparats d’escorça suprarenal i glàndula pituïtària. La carta mai va tenir resposta.
A Àustria:
A Viena varen sonar les alarmes antiaèries avisant d’un possible atac.
En el front oriental:
A Polònia:
A Breslau, a la nit, els alemanys varen dur a terme un segon intent, el primer havia sigut el 22 de febrer, per salvar la ciutat, que estava sent atacada durament pels soviètics. L’objectiu era volar cap a la ciutat i aterrar-hi o llançar-hi soldats amb paracaigudes. Però, de nou, els soviètics els varen veure i els varen disparar amb foc antiaeri. Llavors els alemanys varen sobrevolar en cercles per damunt de la ciutat buscant un lloc per aterrar. Al final, part dels batallons 2º i 3º del 25º Regiment de paracaigudistes varen aconseguir tocar terra, tot i que tres aeronaus varen caure, de les quals una va xocar contra la xemeneia d’una fàbrica perdent a molts homes.
A Posnan, que ja s’havia rendit el dia anterior, els últims 600 defensors alemanys, que havien retrocedit casa per casa, varen capitular aquella matinada.
Els exèrcits dels comandants Gregory Zhukov i Konstantin Rokossovsky varen pressionar cap al nord, en direcció al Bàltic, amb l’objectiu de dividir Pomerània i entrar per Prússia Occidental. El 19º Exèrcit del general Rokossovsky va avançar en direcció nord-oest cap a l’àrea de Neustettin i Baldenburg, on es varen trobar amb una forta resistència alemanya.
En el front occidental:
A Alemanya:
En l’Operació Grenade, a la matinada, 28 batallons de sis divisions nord-americanes havien arribat a l’altra riba del Ruhr i a la tarda n’hi arribarien deu més. A la nit, 19 ponts creuaven el Ruhr, set d’ells aptes per tancs. Durant l’avanç d’aquell dia, els nord-americans varen ocupar la població de Jülich.
Els Aliats occidentals varen bombardejar Ladbergen.
A Iwo Jima:
Els nord-americans varen posar en línia un gran número de tancs, però alguns d’ells varen quedar destruïts en tocar les mines que havien deixat prèviament els japonesos. L’objectiu del dia era l’aeròdrom més pròxim a la platja de Futasune. A continuació va desembarcar la 3º Divisió nord-americana, que estava en reserva, entrant en línia entre el flanc esquerre de la 5º i el dret de la 4º, i tres divisions varen seguir avançant lentament en una sagnant operació. Al mateix temps, en els Estats Units tots els diaris varen reproduir la instantània que havia fet el fotògraf Joe Rosenthal el dia anterior dels sis soldats nord-americans hissant la bandera nord-americana en el mont Subirachi. La força dramàtica que transmetia la fotografia va impactar d’immediat al gran públic.
A les Filipines:
Els nord-americans varen acabar amb la reconquesta de Manila.
Diari del Tercer Reich 