Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, el ministre Joseph Goebbels va pronunciarun discurs per ràdio on va tornar a prometre la victòria final. Tot i això, la seva locució era diferent a altres cops, ja que havia renunciat a la seva entonació parlant molt lentament i va fer una crida a lluita contra “un enemic assedegat de sang i venjatiu”.
Martin Bormann va considerar que entre mig milió i 600.000 homes es desplaçaven de forma permanent a les rereguardes de l’Exèrcit amb falsos permisos o salses ordres de missió. Bormann aquell dia es va reunir amb Heinrich Himmler, que li va dir que Adolf Hitler havia acceptar que s’introduís a títol experimental un batalló femení. Aquestes dones havien de rebre instrucció militar.
En el front occidental:
A Alemanya:
El 1º Exèrcit nord-americà va començar el seu atac sobre el Rin amb el 8º Cos. Els tancs nord-americans varen avançar cap al Rin entre Düsseldorf i Venlo, i soldats nord-americans de la companyia C del 1º Batalló del 180º regiment d’infanteria adscrit a la 1º Divisió varen entrar a Alemanya a peu.
En el Pròxim Orient:
Aràbia Saudita va declarar la guerra a Alemanya. La pressa per unir-se als Aliats va ser conseqüència, en part, de l’anunci de que només aquells Estats que declaressin la guerra abans de l’1 de març de 1945 serien invitats a la conferència de San Francisco sobre les planejades Nacions Unides de la postguerra.
En els Estats Units:
A les nou del matí, el president Franklin Delano Roosevelt va arribar a la Casa Blanca després de completar un viatge de 22.277 quilòmetres.
A les Filipines:
Un regiment de la 41º Divisió nord-americana del 8º Exèrcit va desembarcar a Port Princesa, a l’illa e Palauan, el Corregidor, i es varen dirigir cap a l’interior acompanyats de guerrillers filipines, que buscaven i destruïen els amagatalls dels japonesos. Els nipons varen resistir fins a finals d’abril, menys el soldat Hiroo Onoda, que es va rendir el 1974.