Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va reunir Joseph Goebbels, que estava molt preocupat per l’avanç dels soviètics. Durant la conversa, el dictador va atacar un cop més a l’Estat Major i va aprovar els plans del seu ministre per formar batallons femenins a Berlín i el seu pla d’agrupar als soldats aïllats en nous regiments. A la tarda, Goebbels havia sabut per l’ambaixador Walther Hewel que Joachim von Ribbentrop estava movent tots els fils cap als països occidentals per negociar una pau.
Continuant a la capital alemanya, Heinrich Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten, que el dia anterior havia arribat a Berlín procedent de Suècia, on s’havia reunit amb el govern suec per tal de coordinar l’entrega dels presoners d’Alemanya a Suècia. Kersten li va afirmar que els Aliats declararien nul al govern alemany un cop ocupessin el país i d’aquesta manera les tropes alemanyes perdrien la seva legalitat i la neutralitat sueca ja no serviria. Però Himmler semblava que no l’interessava el tema i li va contestar que si Alemanya s’enfonsava ja es podia enfonsar tot Europa. Davant el suggeriment del doctor de que destruís els camps de concentració, Himmler li va contestar que només ho faria amb tota la gent dins.
El Ministeri de l’Interior va donar a conèixer que 17 milions d’alemanys havien sigut evacuats, tant de l’est com de l’oest, cap a les ciutats del centre del país.
A Àustria:
A Viena varen sonar les alarmes antiaèries avisant d’un possible atac aeri.
En el front oriental:
A Polònia:
El 1º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic va arribar al Bàltic, a Köslin i Kolsberg, després d’avançar en pocs dies més de 100 quilòmetres. El coronel Morgunov, el comandament de la 45º Brigada de blindada de guàrdies, que havia sigut el primer en arribar al mar bàltic, va enviar botelles d’aigua salada als comandants Gregory Zhukov i Katukov per demostrar-los que havia complert el seu objectiu. L’ocupació de Pomerània per part dels soldats soviètics, que avançaven amb molta força i facilitat, va provocar que uns 800.000 ciutadans alemanys fugissin cap a l’oest. Però aquests refugiats es varen trobar amb les carreteres tallades perquè Himmler havia ordenat prohibir evacuar-los i no varen tenir més remei que marxar per mar quedant aïllats. Per la seva part, la Wehrmacht ja era un descontrol, milers de soldats alemanys varen desertar utilitzant els trens del front, alguns tenien ordres de marxar i altres no. A la nit, la ràdio alemanya va transmetre un discurs pronunciat pel gauleiter Karl Hanke des de l’assetjada ciutat de Breslau, on va demanar a la població que lluités contra les forces aliades fins al final.
En el front occidental:
A Alemanya:
El 9º i el 1º Exèrcits nord-americans dirigits per Bill Simpson i Courtney Hodges respectivament varen entrar en contacte a la zona de Geldern. D’aquesta manera s’evidenciava que havia sigut un èxit les operacions combinades Veritable i Grenade.
El 3º Exèrcit nord-americà va conquerir el primer cap de pont a través del Kyll.
A la Gran Bretanya:
Durant la matinada, per primer cop en molt de temps, avions alemanys varen atacar objectius britànics.
A Finlàndia:
Finlàndia va declarar la guerra a Alemanya.
A Iwo Jima:
Diari del Tercer Reich 