Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler va trucar a Albert Kesselring perquè substituís al mariscal Gerd von Rundstedt, que havia dimitit el dia anterior com a comandant del front occidental després de que els nord-americans aconseguissin la ciutat de Colònia. Després, el dictador va ordenar que els refugiats que fugien de l’est d’Alemanya fossin traslladats a Copenhagen. Aquest dia es va elevar la xifra total estimada de refugiats alemanys procedents de les províncies orientals a 11 milions. Per altra banda, es va activar l’ordre Fliegende Standgericht, el consell de guerra mòbil, que havia ordenat Hitler el dia anterior, i en que es podia executar a qualsevol membre de l’Exèrcit en un judici ràpid. A resulta de la nova ordre va ser condemnat a mort l’ex general Friedrich Fromm per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.
A les onze del matí, Martin Bormann li va presentar a Hitler el seu informe sobre la situació interior, l’estat del partit nazi i les mesures que s’havien de presentar.
A la tarda, Hitler va assistir a una nova reunió militar per fer un balanç de la situació. Els convidats li varen demanar, arrel del bombardeig del 26 de febrer al districte governamental, traslladar tota la direcció de la guerra a les instal·lacions de la Luftwaffe a Wannsee o a Zossen i no a la Cancelleria, que ja no era segura. Hitler es va negar en rodó abandonar la Cancelleria.
A Hohenlychen, al nord de la capital, a les onze del matí Heinrich Himmler va tenir que tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten. El ministre havia passat mala nit i tenia dolors estomacals. Kersten, a mig tractament, li va preguntar si era cert, tal i com l’hi havien dit, de que no defensarien La Haia. Himmler li va contestar que destruirien la ciutat, tal i com Hitler volia. El ministre també li va parlar de que les pèrdues que havia patit les Waffen-SS i quan li va confessar que no esperava aquell final dramàtic pel Reich, Kersten li va demanar actuar i no complir l’ordre de Hitler de destruir els camps de concentració. Himmler li va demanar temps, encara estava per veure el final perquè esperaven una arma secreta, li va exclamar, però li va prometre que no destruiria La Haia. Sense més ganes de parlar del tema, li va insistir en ajornar el tema perquè es trobava cansat.
Davant de l’epidèmia de tifus que s’havia detectat en el camp de concentració de Bergen-Belsen, Himmler va ordenar a tots els responsables de les SS que s’eradiqués l’epidèmia d’immediat amb tots els recursos mèdics que disposaven i va deixar clar que els presoners estaven sota la seva protecció.
Els Aliats varen bombardejar la ciutat d’Hamburg.
En el front occidental:
A Alemanya:
Els soldats nord-americans varen ampliar el seu control cap al nord i al sud d’Alemanya occidental, i varen unir al llarg del Rin les ciutats de Bad, Godesberg i Bonn, alliberades recentment. El 3º Exèrcit nord-americà amb el seu 8º Cos va establir contacte amb el 1º Exèrcit i, paral·lelament, la 4º Divisió Blindada del 12º Cos del 3º Exèrcit va ocupar la riba nord del Mosel·la que feia confluència amb el Rin. Per altra banda, el 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery va controlar el seu sector de la riba esquerra del riu Rin. El Grup tenia fins aquell moment 22.934 baixes, tot i que els alemanys, que defensaven la zona just a l’oest del Ruhr, havien patit baixes per un total de 90.000 homes. Tot i les victòries britàniques i nord-americanes, els alemanys mantenien el control de la ciutat de Wesel i el nord de la ciutat de Colònia, tot i que havien reduït la seva zona de control i aquell dia varen perdre l’últim cap de pont del Rin a la zona de Wesel-Xantan.
A les cinc de la tarda, el primer jeep va creuar el pont de Remagen, que estava sent reparat pels enginyers nord-americans després de que els alemanys l’intentessin destruir amb dinamita. Un segon tram del pont va quedar acabat unes poques hores després.
En el front oriental:
A Alemanya:
El 1º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic i el 19º Exèrcit varen arribar a Lauenburg.
A Hongria:
El 6º Exèrcit Blindat del comandant Josef Dietrich va trencar les posicions soviètiques i varen avançar entre el llac Platten i el riu Danubi, i varen seguir atacant pel canal de Malom.
A Japó:
A la nit, 334 B-29 varen enlairar-se amb 1.639 tones de bombes de les pistes de les illes Marianes fins arribar a una altura de 2.000 metres per després dirigir-se a Tòquio. Un cop varen arribar a la capital nipona varen deixar caure les bombes, destruint 40 quilòmetres quadrats de Tòquio, matant a 83.000 persones, ferint-ne a 100.000, i deixant sense vivenda a 1,5 milions de persones. A més, es varen destruir innombrables petits tallers i 16 gegantesques fàbriques. Tot i la impunitat amb què varen atacar, els nord-americans varen perdre 14 bombarders. Aquest és considerat el bombardeig convencional més destructiu de la Història. Unes hores més tard, quan es va dur a terme un vol de reconeixement fotogràfic, l’alt comandament nord-americà va poder comprovar l’abast de la destrucció.
Diari del Tercer Reich 