Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
El règim nazi es començava a enfonsar en tots els sentits i la població alemanya ja no confiava amb els seus líders. Una prova de que la població havia girat l’esquena a Adolf Hitler la trobem en una petita ciutat dels Alps bavaresos, on es va celebrar una cerimònia commemorativa en el monument dels caiguts. Quan en el final del discurs commemoratiu, el cap de la unitat de la Wehrmacht va demanar un Sieg Heil per Hitler ningú li va fer cas, ni els membres presents de la Wehrmacht ni de la Volkssturm i ni la població civil. A més, a Berlín va arribar-hi un informe on s’apuntava que la ciutat podria resistir unes vuit setmanes de bloqueig. Per complicar encara més les coses per als alemanys, a les onze i tres minuts del matí els Aliats varen llançar 4.662 tones de bombes sobre el centre ferroviari d’Essen amb 1.079 bombarders, que varen causar més de 900 víctimes mortal i la ciutat devastada. Era l’atac número 240 sobre el Ruhr. Suïssa, tenint clar que patiria un èxode de refugiats, va tancar les seves fronteres amb el Reich.
A Berlín, mentrestant, es va celebrar per últim cop el Dia dels Caiguts, però aquest cop Hitler no va assistir a la cerimònia, sent substituït pel ministre Hermann Göering, que amb el seu bastó de mariscal i acompanyat per Karl Döenitz i Wilhelm Keitel, va deixar una corona de flors en el cenotafi de l’Unter den Linden.
A la nit, un Hitler desanimat i pensant ja en el seu llegat es va reunir amb el seu ministre Joseph Goebbels, que li va regalar un exemplar del monarca Frederic el Gran de Thomas Carlyle. El dictador es va posar molt content amb el regal, i li va dir que Alemanya s’havia de guiar per grans models i que Frederic era el millor exemple. Comparant-se amb el monarca prussià, li va dir que les seves ambicions tenien que ser un exemple que poguessin seguir les futures generacions posteriors a les crisis i tensions militars, de la mateixa manera que ells havien tingut que mirar cap als antics herois de la història. En la proclama de la Wehrmacht d’aquell dia, el dictador va mencionar aquesta frase i en ella manifestava la seva decisió irrevocable de proporcionar al món futur un exemple que no fos “pitjor que els que l’hi havien deixat en els temps passats”. Hitler va concloure la seva frase repetint que l’any 1918 no es tornaria a repetir.
Respecte a la guerra, Hitler li va explicar a Goebbels que estava molt orgullós del general Ferdinand Schörner i li va confessar que pensava ascendir-lo a mariscal, però li va anunciar que el ministre Heinrich Himmler li havia fallat, ja que el culpava d’haver perdut Pomerània. Una irreparable factura, va dir de la derrota de Himmler. Hitler una vegada més va menysprear als generals i va declarar que amb els nous consells de guerra la direcció de la Wehrmacht aprendrien a obeir sinó volien acabar en un batalló d’execució. Continuant amb el tema, va dir que s’havia de retirar del front als simples soldats condecorats amb la Creu de Cavaller per enviar-los a les escoles d’oficials, sense importar els seus modals a taula.
Parlant de temes estrictament militars, Hitler li va confessar que la captura del pont de Remagen per part dels nord-americans no era un “bon negoci” per als Aliats des del punt de vista operatiu. Una vegada més va reiterar que la coalició aliada es trencaria aviat, però va deixar clar que no tenia en ment negociar amb els britànics. En canvi, estava disposat a parlar amb Iosif Stalin, ja que considerava que, a diferència dels occidentals, lligats a l’opinió pública, el dictador soviètic podia donar un “gir de 180º” a la seva carrera política militar. Això sí, només ho faria després de donar-los una forta derrota als soviètics. Pensant com podrien ser aquestes negociacions, Hitler li va deixar clar que no podrien aconseguir els objectius de 1941, però sí que aspirava a una nova partició de Polònia, i Hongria i Croàcia tenia clar que quedarien sota la protecció d’Alemanya.
Un cop finalitzada la reunió, els dos varen veure junts els noticiaris cinematogràfics.
El capità Wilfried Seegebarth va rebre l’ordre de traslladar les restes mortals de Paul von Hindenburg i la seva esposa, i les dels emperadors Frederic Guillem i Frederic el Gran, que havien sortir de Potsdam, a una mina de sal de Turíngia amb les insígnies i demés objectes preciosos de Frederic el Gran: instruments musicals, tapissos i la biblioteca Frederic el Gran.
A Hohenlychen, al nord de Berlín, Himmler, que a diferència de la nit anterior havia dormit bé i es trobava en “plena energia”, va rebre a les onze del matí tractament de Felix Kersten, que va entrar a la sala acompanyat per l’astròleg Wilhelm Wulff. Aquest últim portava els últims treballs astrològics que el Reichsführer havia encarregat. Durant el trajecte al quarter de Himmler, l’astròleg l’hi hauria demanat en el doctor que fes tots els possibles per convèncer al ministre de que aturés la guerra.
En començar la sessió, Himmler es va interessar pel seu propi estat de salut i li va preguntar quan estaria completament curat. Després, Kersten va començar a parlar dels seus plans i en aquells moments Himmler li va reconèixer la seva “lleialtat”. Aquella frase la va aprofitar el doctor per recriminar-li que alguns dels seus amics (Wentzel i Langbehn) no havien sigut alliberats quan ell ho havia reclamat. Himmler es va excusar amb un somriure fals i va al·legar que era culpa del Tribunal Popular. Dirigint-se a Wulff, li va reconèixer el seu encert en predir un accident el 9 de desembre de 1944, ja que aquell dia va tenir un accident de trànsit, i li va demanar prediccions pel seu futur Maitplan. En preguntar-li què pensava del pla de Kersten d’alliberar presoners, l’astròleg li va dir que no tenia cap raó per desaconsellar-los. Himmler li va explicar que tal operació era impossible perquè Hitler no ho permetria de cap de les maneres. En demanar-li quina seria la situació política en funció del nou horòscop mundial, Wulff li va respondre que les constel·lacions no eren molt favorables pels seus interessos. A continuació varen parlar sobre la Conferència de Ialta i aquí Wulff també li va dir que les constel·lacions donaven una “imatge preocupant”. Més refiat, l’astròleg li va demanar executar el Maitplan, però Himmler li va contestar que el que demanava era una traïció perquè ell havia jurat fidelitat a Hitler i li va explicar que si ell enderrocava al dictador les masses se li girarien encontra. Després de demanar-li dur a terme un cop d’Estat contra Hitler, Himmler li va contestar que ell no podia perquè es sentia malalt i dèbil. A continuació, el ministre va començar a parlar d’unes armes secretes. La reunió va acabar al cap de dues hores de que hagués començat.
En el front oriental:
A Hongria:
Les tropes del comandant Josef Dietrich varen avançar pel país i varen profunditzar la seva zona de control.
En el front occidental:
El servei d’informació del SHAEF va advertir a Dwight D. Eisenhower de que els alemanys volien construir una fortalesa inexpugnable en les muntanyes, i que Hitler en persona es posaria al seu comandament des de la seva casa de muntanya, el Berghof. Les roques nevades, s’assegurava l’informe, eren inexpugnables, i s’afirmava que Hitler seria defensat per la naturalesa i per les armes secretes “més mortíferes que mai s’haguessin inventat”. Allí també s’hi reunirien els caps d’Alemanya per organitzar l’aixecament del país. Fàbriques subterrànies, continuava l’informe, assegurarien la producció d’armament i immenses cavernes conservarien estocs de provisions i d’equips militars. Unitats especialment seleccionades d’homes joves escollits serien llençats a la guerrilla per constituir tot un exèrcit clandestí per alliberar després a Alemanya de les forces d’ocupació.
Els nord-americans varen acabar amb tota la resistència alemanya a la riba occidental del Rin de la zona de Wesel-Xantan i a la riba esquerre des de Coblença fins a Andernach, igual que al nord del Mosel·la.
A Romania:
A Rauland va ser assassinat el químic noruec Leif Tronstad.
Diari del Tercer Reich 