Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Alemanya va celebrar el Dia dels Herois Caiguts. Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant dels seus generals i els va explicar la “traïció” que havia patit Alemanya per part dels líders alemanys durant la Primera Guerra Mundial i els va prometre que aquell fet no es tornaria a repetir. Estava convençut de que no estava tot perdut i els va comunicar que tant el primer ministre Winston Churchill com el president Franklin Delano Roosevelt havien de tenir en compte l’opinió pública dels seus pobles i, que, per tant, podien canviar les seves polítiques. Però a on Hitler veia més perill era amb la Unió Soviètica, ja que el seu líder Iosif Stalin era un dictador i per tant no s’havia de sotmetre a la voluntat del seu poble i, per això, els va explicar que havien de fer tots els possibles per enviar els soviètics cap a l’est.
Després, Hitler va convocar al general Von Saucken a la Cancelleria del Reich per comunicar-li que el nomenava comandant del 2º Exèrcit en substitució del general Weiss. A part, Hitler li va demanar en el general Heinz Guderian que li expliques a Von Saucken, que anava amb un monocle i la Creu de Cavaller amb espases i fulles de roure en el coll i que no havia saludat a Hitler amb l’habitual Mein Führer, la situació a Danzig. Quan li varen dir que estaria sota les ordres del gauleiter Albert Förster, Von Saucken li va dir que no tenia la intenció d’acatar les ordres del gauleiter. Sorprès per la reacció però conscient de que el necessitava, Hitler li va dir amb veu baixa que tot el comandament estaria sota les seves ordres.
El ministre d’Armament, Albert Speer, va ordenar a les seves delegacions que s’abstinguessin de destruir i que desobeïssin les ordres de terra cremada de Hitler.
La ciutat de Dortmund va ser bombardejada de forma brutal. En aquell atac els Aliats hi varen llançar 4.851 tones de bombes amb 1.108 bombarders amb el suport dels caces i els caça-bombarders de la 2º Força Aèria britànica i el 29º Comandament Aeri Tàctic nord-americà. A petició de la força aèria soviètica, al migdia més de 650 bombarders nord-americans varen destruir a baixa altitud el port de Swinemünde, on s’hi havien refugiat molts alemanys que fugien de l’avanç soviètic a Pomerània i a Prússia Oriental. La ciutat va quedar destruïda, unes 5.000 persones varen morir (la gran majoria eren refugiats), tot i que es diu que podrien haver mort moltes més persones i 50 naus varen quedar enfonsades. Hitler, a través de Martin Bormann, va ordenar linxar als aviadors que havien hagut de saltar dels seus bombarders.
Des de Suècia, 36 autobusos de la Creu Roja, pintats de blanc per ordre dels britànics amb l’objectiu de ser reconeguts pels caces Aliats, varen travessar la frontera alemanya sota el comandament del coronel Björk per tal d’alliberar al màxim de presoners, sobretot escandinaus, per dur-los a Suècia, tal i com havien acordat el govern suec i Himmler. Aquests autobusos varen arribar aquest dia a Friedricsruh per després dirigir-se a Sachsenhausen.
Precisament, Himmler aquell dia es trobava a Hohenlychen, al nord de Berlín, i va rebre tractament del doctor Felix Kersten que, després de llargues discussions i després de dinar i amb l’ajuda de Karl Brandt, va aconseguir que el ministre firmés el següent escrit:
Pel present confirmo que he arribat als següents acords amb el conseller mèdic Kersten, d’Estocolm:
-
No faré efectiva l’ordre de destruir els camps de concentració amb tots els presoners quan s’apropin les tropes aliades. També es para immediatament l’execució de presoners.
-
Quan les forces aliades s’apropin als camps de concentració, s’hissarà banderes blanques per garantir una entrega ordenada als Aliats.
-
Totes les execucions de jueus cessarà i estaran prohibides. Els jueus tindran el mateix estatus que la resta d’interns.
-
Els camps de concentració no seran evacuats, sinó que els interns es quedaran on són, i tots els presoners rebran aliments de Suècia.
Friedrich Fromm va ser ajusticiat a la presó de Brandenburg per haver col·laborat en el complot del 20 de juliol de 1944. Hitler va demanar que Fromm fos afusellat i no penjat a la forca com la majoria dels opositors executats com a tracte de favor per haver desarticular el complot aquella nit.
Tal i com varen fer el 3 de març, l’equip científic d’Ardenne va tornar a fer una prova amb explosius nuclears.
En el camp de concentració de Bergen Belsen hi va morir la nena Anna Frank per culpa del tifus.
A Àustria:
Els Aliats varen bombardejar Viena, sobretot el centre. L’Hotel Bristol, lÒpera i el Club Jockey varen ser greument perjudicats. En el Jockey 270 persones varen morir-hi en el subterrani. Moltes de les víctimes no es varen desenterrar quan el 1947 es va demolir l’edifici.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va informar en el Gabinet de Guerra que no hi havia suficients subministraments per alimentar a les zones alliberades i que alguns habitants haurien de ser alimentats per via intravenosa.
En el front oriental:
A Polònia:
El cap de la NKVD en la zona nord de Prússia Oriental va fer saber en els comandants que els suïcidis de ciutadans alemanys, sobretot de dones, s’havien convertit en una pràctica habitual.
A Cracòvia, el fiscal de la ciutat, el doctor Roman Martini, va ser assassinat a casa seva per dos membres de l’Associació de l’Amistat polonesa russa. Fins llavors, Martini havia investigat els assassinats que havien produït els soviètics a Katin contra els oficials polonesos i, inclús, havia descobert els noms dels agents de la NKVD que havien intervingut en aquella acció.
En el front occidental:
A Alemanya:
Tres divisions d’infanteria nord-americana, entre elles el 5º Batalló de la Companyia K del 394º Regiment, singular perquè només eren soldats afroamericans, i part d’un comando blindat, defensaven un cap de pont de 22 quilòmetres d’ample per sis i mig de profunditat en el riu Rin.
Diari del Tercer Reich 