Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va visitar el front del Òder en una visita que es va mantenir en el més estricte secret. Patrulles de les SS varen vigilar totes les rutes per les que passaria Hitler. Tot i l’extrema vigilància, Hitler no es va trobar amb cap soldat, i es va reunir amb els comandants de formació a una vella casa a prop de Wriezen, que havia sigut de Blücher. Tots varen quedar impressionats pel mal estat de salut del líder alemany. Quan Hitler va parlar de mantenir la línia defensiva del Òder va deixar molt clar que aquelles eren les últimes armes que tenien. En el viatge de tornada a Berlín, Hitler no va dirigir cap paraula a ningú.

A les dues del migdia, Hitler es va reunir amb Martin Bormann i el general Wilhelm Burgdorf per parlar-los de la seva última ordre que havia firmat aquell dia per reforçar el quadre d’oficials nacionalsocialistes, el NSFO, introduït a finals de 1943.

Durant el dia Hitler va ordenar l’evacuació cap a l’interior de les poblacions de les regions occidentals. Joseph Goebbels va criticar aquesta decisió en el seu Diari, ja que creia que era impossible posar-la a la pràctica.

A les 20:44 nit, el centre de Berlín va ser bombardejada per 90 avions britànic en un atac en el qual hi varen morir 2.500 berlinesos i 20.000 més es varen quedar sense vivenda. Bormann va ordenar per raons de seguretat que es traslladessin a l’interior del Reich els presoners de les zones properes al front. El Ministeri de Propaganda, que precisament va ser inaugurat un dia com aquell de 1933, va quedar destruït per una mina aèria. Un consterna Goebbels es va passejar a través de les runes amb els seus col·laboradors, que varen intentar salvar tot el que varen poder del Ministeri.

En tornar al seu despatx, Goebbels va rebre una trucada de Hitler, que volia reunir-se amb ell en el búnquer. Allí i en companyia de Bormann, el ministre va criticar amb duresa a Hermann Göering, de qui va demanar la destitució, per permetre aquells atacs, però a Hitler no li va interessar aquest tema i li va parlar de les divisions amb les quals volia estabilitzar el front oriental i fer retrocedir als nord-americans en el front occidental. A més, li va anunciar que la seva última mesura de crear consells de guerra itinerants ja havia entrat en acció. Goebbels va celebrar la notícia i va creure (tal com va anotar després en el seu Diari), que el Reich es podria salvar. També li va parlar de la guerra submarina, que volia intensificar, i va dir que esperava que els caces a reacció estiguessin a punt per atacar.

Però el conflicte ja estava decidit; la Wehrmacht estava retrocedint per tots costats i els combats s’estaven produint al riu Òder i al riu Rin.

---

Goebbels va enviar un telegrama al coronel Berger perquè agraís a totes les tropes alemanyes del cap de pont del riu Neisse per la seva col·lecta i donatiu de més d’un quart de milió de Reichsmarks per al Socors d’Hivern.

---

Joachim von Ribbentrop va convidar en una reunió a una trenta de corresponsals de premsa per explicar-los que el pacte de no agressió amb els soviètics de l’agost de 1939 havia sigut una obra teatral des del primer dia, fins i tot quan el dictador Iosif Stalin va brindar el pacte amb ell a Moscou. Seguidament, Von Ribbentrop es va mostrar orgullós de com lluitaven els soldats alemanys davant d’un final inevitable.

---

A Turíngia, sota la supervisió del capità Wilfred Seegebarth, a última hora de la tarda varen arribar les despulles de Paul von Hindenburg i la seva esposa, i les dels monarques Frederic el Gran i Frederic Guillem a Bernterode. Els taüts varen ser col·locats a una mina i amagats darrere de blocs de sal. Tots els que havien participat en aquesta missió varen jurar guardar el secret.

Precisament a Turíngia, un comboi amb 2.000 malalts del camp d’Ohrdruf, entre ells 113 francesos, varen sortir a les quatre de la tarda cap a l’estació d’Ohrdruf per deportar-los al camp de concentració de Bergen Belsen.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

L’exèrcit soviètic va envoltar la ciutat de Küstrin i va arribar a la badia de Danzig. Per intentar frenar l’avanç soviètic cap a Danzig, el general Von Saucken, que el dia anterior havia sigut nomenat comandant del 2º Exèrcit, va volar cap a Danzig per dirigir la defensa de la ciutat. Més al sud, els soviètics varen conquerir la ciutat de Buda, on 138.000 soldats alemanys es varen rendir als homes del comandant Rodion Malinovski.