Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, tot i l’avanç dels Aliats, els berlinesos intentaven sobreviure la guerra i sortien al carrer com un dia normal. Tot i que la ciutat es preparava per l’arribada dels soldats soviètics, encara es conservava el moviment d’una ciutat normal, tot i que molts edificis estaven en runes. Però tot va canviar a la nit quan la ciutat un cop més va ser atacada per l’aviació aliada provocant que es cremés la ciutat pels quatre costats.
Eva Braun va arribar al Führerbúnquer per trobar-se amb la seva parella, Adolf Hitler, tot i que li havia demanat que fugís i no el seguís cap a un destí inevitable. Mentrestant, a fora el búnquer, el ministre d’Armament, Albert Speer, va redactar un decret amb el general Heinz Wilhelm Guderian per prohibir a l’Exèrcit les destruccions d’infraestructures que donaven subministrament a la població. Gràcies a aquest decret es varen destruir poques infraestructures i moltes es van deixar perquè es poguessin reconstruir amb facilitat. Però aquell decret va anar circulant per tot l’Exèrcit i quan va arribar a les mans del general Alfred Jodl, aquest li va ensenyar al cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, perquè li donés a Hitler. Quan el dictador va veure aquell decret no li va fer cap gràcia, ja que Speer estava desobeint les seves ordres de terra cremada. Quan Speer va tenir coneixement de que Hitler sabia que ell era qui havia escrit aquell decret, va témer ser jutjat com a traïdor i va informar a Hitler dels seus pensaments enviant-li una carta on li va demanar que no destruís infraestructures importants perquè suposava un retrocés en un futur per la població. Speer també li va exigir que a mesura que els Aliats s’anessin acostant es tenia que distribuir les existències dels magatzems als civils i a la Wehrmacht. Després, Speer es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per manifestar-li la seva oposició a la política de terra cremada i va dir-li que no corresponia al govern tallar en el poble alemany el fil de la vida en l’alimentació i en l’economia.
Per la seva part, Hitler va reiterar que continuessin les evacuacions a l’Oest. Segons Goebbels, Hitler va comentar que Heinrich Himmler carregaria amb la culpa històrica del fet que Pomerània i bona part de la seva població haguessin caigut en mans dels soviètics.
Guderian, després de la reunió amb Speer, es va reunir amb el comandant Gotthard Heinrici, que havia d’agafar el comandament del Grup d’Exèrcits Vístula, i varen estudiar com intentar aixecar el bloqueig soviètic a la ciutat de Küstrin amb cinc divisions.
Durant la tarda, l’agència DNB va informar que el govern alemany havia reconegut al Comitè Nacional Ucraïnès de Pavlo Chandrouk i, per tant, acceptava la idea de la independència d’Ucraïna. Hitler va consultar prèviament amb Alfred Rosenberg per parlar d’aquesta tema, que contradeia la seva antiga política exterior.
A la nit, Hitler va trucar a Goebbels per reunir-se junts. Els dos varen criticar als seus generals i varen lamentar que no eren de la mateixa talla que els generals soviètics.
A Hohenlychen, Himmler es va reunir amb els seus generals per avaluar la situació. Quan va acabar la reunió, el ministre va tenir que necessitar tractament del doctor Felix Kersten, que li va insinuar que s’havia de posar en contacte amb els Aliats per acabar amb la guerra. Himmler li va dir que no ho podia fer perquè seria la derrota i perquè Hitler no ho acceptaria. Llavors, el doctor li va dir que hauria d’apartar al dictador, però Himmler li va contestar que no tenia la potestat per fer el què li demanava. Quan varen parlar del genocidi jueu, Himmler li va dir que no era cert que haguessin eliminat cinc milions de jueus i li va donar la xifra de 3,2 milions. El doctor va aprofitar l’ocasió per demanar-li l’agrupació de tots els jueus en camps especials sota el control de la Creu Roja, que també s’encarregaria de les necessitats bàsiques d’aquestes persones.
Precisament, aquell dia els autobusos de la Creu Roja varen arribar a Sachsenhausen per alliberar el màxim de presoners i portar-los a Suècia.
Martin Bormann va viatjar a Salzburg per visitar les mines de la regió durant tres dies. Segurament el propòsit del viatge del secretari de Hitler a aquella zona es va fer amb l’objectiu d’elegir un lloc en el qual amagar el botí nazi i les possessions personals del dictador.
Mentre el Reich s’estava enfonsant i alguns jerarques nazis pensaven en mirar d’aconseguir una pau separada, Joachim von Ribbentrop va fer que el seu conseller, Fritz Hesse, comencés a sondejar la pau amb les potències occidentals a Estocolm. No va aconseguir contactar amb cap diplomàtica i les seves converses es varen limitar als mitjans empresarials suecs.
A Zossen, el quarter general del OKW va ser bombardejat durant 45 minuts aquell migdia i per culpa d’aquell atac el general Hans Krebs i alguns dels seus col·laboradors de l’Estat Major varen resultar ferits quan una bomba va caure sobre l’edifici de formigó del departament d’operacions.
Aquell dia es va executar a un obrer condemnat a mort el 23 de gener per haver robat objectes de persones mortes aprofitant un atac aeri el mes de juny anterior. L’obrer en qüestió ja tenia deu condemnes anteriors i havia robat un rellotge de polsera, una pipa, una llauna de tabac, una brotxa per afaitar, un joc de claus, un tallaungles, dos encenedors i un estoig per tabac.
En el camp de concentració de Dachau es va fer un inventari sobre els cures catòlics que hi tenien retinguts. L’inventari deixava constància que hi havia 1.493 cures, dels quals 261 eren alemanys, 791 polonesos, 122 francesos, 64 austríacs, 38 holandesos, 34 belgues i 29 italians.
En el front oriental:
A Polònia:
Ivan Konev, pressionat pel dictador Iosif Stalin, va llançar una ofensiva a la Silèsia meridional.
A Hongria:
L’ofensiva del comandant Josef Dietrich es va veure frenada pels durs combats amb els soldats soviètics, que es varen recuperar de la inesperada ofensiva alemanya. Ara, els alemanys del 6º Exèrcit SS Panzer es varen tenir que posar a la defensiva.
En el front occidental:
A Alemanya:
El 3º Exèrcit nord-americà va començar la seva ofensiva més enllà del Saar i del Mosel·la cap a les muntanyes boscoses del Hunsrück juntament amb el 7º Exèrcit nord-americà i el 1º Exèrcit francès per envoltar el Sarre i el Palatinat. El suport aeri va ser clar amb més de 10.000 sortides aquell dia. Però els nord-americans varen trobar-se amb una dura resistència, tot i que varen aconseguir capturar Haguenau i alguns tancs varen arribar al poble de Rhöndorf.
Aquell dia va començar a operar un cos de l’Exèrcit canadenc.
En els Estats Units:
A la tarda, Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb el secretari de Defensa Henry Lewis Stimson per dir-li que pensava que encara tenia temps per reflexionar si utilitzar la bomba atòmica, i va afirmar que donaria la resposta després de la conferència de San Francisco del 25 d’abril de 1945. Al president Roosevelt li amoïnava els efectes devastadors de la nova arma i volia esperar que les potències de l’Eix es rendissin sense haver-la d’utilitzar.
Diari del Tercer Reich 