Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels i li va dir que havia dirigit una reprimenda excepcionalment vigorosa al ministre Heinrich Himmler per haver perdut Pomerània. Goebbels va escriure aquell dia sobre el cap de les SS:
Per desgràcia, ha sentit la temptació de buscar els llorers militars però ha fracassat per complert. Amb això només aconseguirà la seva bona reputació política.
El règim nazi va conèixer les condicions que el comandament Aliat occidental havia imposat a Itàlia per l’alto el foc. Algunes de les condicions varen ser: sufragar les despeses de les forces d’ocupació, la deportació de dos milions de treballadors i renunciar a les seves possessions a l’Àfrica i a territoris propis. Per altra banda, la Luftwaffe es va quedar amb només 30.000 tones de gasolina.
A Hohenlychen, al nord de Berlín, Himmler va rebre tractament de bon matí del doctor Felix Kersten i li va explicar que de moment no tenien la intenció d’abandonar Noruega perquè veia que era probable continuar la guerra des d’aquell país. El doctor li va demanar que es retirés de Noruega perquè no volia que els soviètics envaïssin Suècia per ocupar aquell país. Himmler va veure que tenia raó i va donar les corresponents ordres al secretari Rudolf Brandt perquè redactés la retirada de les tropes alemanyes a Noruega. A continuació i a instàncies de Kersten, varen discutir sobre l’alliberació de certs jueus, als que el doctor volia que fossin entregats a Suècia o a Suïssa. Els dos varen examinar la llista de noms que el govern suec havia entregat a Kersten i el doctor va aprofitar aquell moment per parlar-li del tractament dels jueus en els camps de concentració. Himmler va redactar al final una ordre que prohibia tot “acte de crueltat amb els presoners jueus i prohibint la seva execució”.
A les 21:24 de la nit, 225 bombarders britànics varen destruir més del 80% de superfície edificada de la ciutat de Würzburg, que fins llavors estava intacte, i varen matar a més de 5.000 persones.
De dos quarts de dotze a dos quarts d’una del migdia, de dos quarts de dues a les tres de la tarda i a les nou de la nit va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Falkenstein, a la regió de Vogtland. Tot i les alarmes no hi va haver cap atac.
Rudolf Huebner va condemnar a mort a cinc persones (un tinent coronel, tres majors i un capità) perquè no havien dinamitat el pont de Remagen quan Hitler ho havia demanat. El Tribunal Suprem de Coblença va revocar les condemnes el 1966 i va condemnar a Huebner a quatre anys de presó per aquelles execucions.
A la nit, a l’Hospital de Sant Josep d’Ottmachau, el metge de les SS Gottfried Matthes va assassinar amb verí, morfina i bales a 35 malalts mentals (homes, dones i nens) abandonats durant l’evacuació de la ciutat davant l’arribada dels soldats soviètics.
A Àustria:
Al matí ,a Viena també varen sonar les alarmes antiaèries, però no hi va haver cap atac.
En el front oriental:
A Alemanya:
L’exèrcit soviètic va establir les seves línies per començar la seva ofensiva.
A Hongria:
A les cinc de la matinada, el 3º Front Ucraïnès del mariscal Fiodor Tolbujin va començar el seu contraatac en el front entre el llac Velenncei i Biscke. El 6º Cos Panzer alemany de les SS va resistir davant una enorme superioritat en tancs i homes, però el 3º Exèrcit hongarès, a l’esquerra, es va enfonsar.
En el front occidental:
A Alemanya:
En el poble de Rhöndorf, dos oficials nord-americans del 3º Exèrcit es varen presentar a la porta de l’antic alcalde de Colònia, Konrad Adenauer, per demanar-li que tornés a ocupar el càrrec d’alcalde. Per la seva sorpresa, Adenauer s’hi va negar: tenia tres fills a la guerra i temia possibles represàlies.
A la Gran Bretanya:
A Trent Park, en el camp de presoners, el coronel Friedrich von der Heydte li va dir en el coronel Eberhard Wildermunt, que en el camp de concentració de Theresienstadt, a Txecoslovàquia, s’hi havien eliminat a mig milió de persones i que s’hi havien portat tots els jueus de Baviera.
En els Estats Units:
En la reunió del gabinet, Franklin Delano Roosevelt va dir en els presents, entre ells el sotssecretari de Marina, H. Strueve Hensel, que les relacions amb els britànics s’havien torçat els últims dies i, mig en broma, va exclamar que la Gran Bretanya desitjava que els Estats Units lluitessin contra la Unió Soviètica en algun moment i va afegir que, en la seva opinió, si els britànics s’obstinaven en seguir el programa proposat pel primer ministre Winston Churchill l’acabarien complint. Aquest programa no era altra que mantenir l’Imperi britànic.
En el Pacífic:
L’almirall Raymond Spruance, comandant de la tax force del Pacífic Centre, es va dirigir a tota velocitat amb els seus portaavions ràpids cap a l’arxipèlag de les Kyu Shu.
A Iwo Jima:
Després d’empènyer els japonesos cap al nord-oest d’Iwo Jima i aniquilar-los a Kitano Point, els nord-americans varen considerar segura l’illa després de 26 dies de combat. L’aeròdrom central de l’illa ja va ser utilitzat per l’aviació nord-americana. L’operació no va concloure fins el 26 de març i es varen necessitar prop de dos mesos més per netejar l’illa de les defenses japoneses. Tot i la victòria, varen morir 6.821 nord-americans i 20.000 varen quedar ferits, 1/3 dels que havien desembarcat el 19 de febrer. Els 21.000 defensors japonesos varen morir tots, excepte 1.083 que varen ser fets presoners.
Diari del Tercer Reich 