Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Cap a la una del migdia, Adolf Hitler va entrar per sorpresa al menjador de la Cancelleria i es trobar amb l’almirall Karl Döenitz i Martin Bormann asseguts a la taula amb Heinrich Hoffmann. El dictador es va negar a encaixar-li la mà al seu fotògraf. Amb un to distant li va preguntar si s’havia curat de veritat. Hoffmann, que no entenia la reacció estranya del dictador, li va respondre que mai havia estat malalt. Tot indica que Bormann, que odiava a Hoffmann, li hauria dit a Hitler que Hoffmann havia contret el tifus per tal d’allunyar-lo d’ell.

Cap a les quatre de la tarda, Hitler va assistir a una nova reunió militar. Hermann Fegelin es va presentar tard i begut, fet pel qual el dictador el va expulsar de la reunió. Fegelin va ser el primer en enfonsar-se de l’entorn de Hitler.

---

Els alemanys varen obligar a tots els alumnes d’entre 14 i 16 anys de l’escola elitista de secundària Napola d’Oraninestein a allistar-se a l’Exèrcit per defensar-se dels Occidentals. 

---

A Hohenlychen, com de costum Heinrich Himmler va necessitar tractament de Felix Kersten. Parlant un cop més de l’alliberació de certs presoners, el ministre li va garantir que deixaria marxar a Suècia o a Suïssa a uns 5.000 presoners. Una trucada va requerir a Himmler, i el doctor ho va aprofitar per demanar-li a Karl Brandt que incrementés el número de persones que tenien que ser alliberades. Brandt va acceptar la proposta i li va prometre que amb temps i discreció podrien aconseguir el doble d’alliberats. Més tard, Kersten li va proposar a Himmler un pla per aconseguir més alliberacions. La seva idea era organitzar una trobada entre Himmler i el representant del Congrés Jueu. El ministre es va oposar a tal pla, però Kersten hi va insistir i li va prometre que les conversacions només tindrien lloc a Hartzwalde, on el doctor hi tenia una casa, i només li va demanar que escollís qui participarien en tal trobada. Himmler li va indicar que només confiava amb Brandt i Walter Schellenberg. Al final, el ministre va acceptar que es produís tal reunió.

Durant aquell dia a Hartzwalde es va presentar el comte Folke Bernadotte a casa del doctor Kersten. Com que el doctor no hi era, el comte el va trucar per demanar-li la seva ajuda per salvar a uns vint francesos, noruecs i polonesos. Bernadotte també el va informar que Ernst Kaltenbrunner no estava disposat a col·laborar i que ja no tenia accés a Himmler i, per aquest fet, li va demanar que presentés l’assumpte en el ministre. Aquestes persones varen ser alliberades l’endemà. Bernadotte també li va demanar que li concretés una nova entrevista amb Himmler.

---

Com el dia anterior, els britànics varen atacar la ciutat de Wurzburg sense trobar oposició. En total, els 1.000 bombarders britànics varen llençar 1.145 bombes d’explosius que varen causar la mort d’entre 4.000 i 5.000 persones, i varen destruir més del 80% de la ciutat.

En el front occidental: 

A Alemanya:

Abans de les tres del migdia, en el pont de Remagen, situat a uns 30 quilòmetres al sud de Bonn, mentre 200 nord-americans treballaven en reforçar-lo amb material pesat, el pont va començar a vibrar violentament i un rebló es va desprendre. Seguidament ho varen fer uns quants més. Un estrep vertical es va trencar i, a continuació, el pont sencer es va començar a moure fins que finalment l’arc central es va enfonsar a les aigües del riu Rin arrossegant amb ell a 28 soldats del cos d’Enginyers nord-americans i ferint-ne a 63. Aquell pont era de molta importància pels nord-americans perquè era per on passaven les tropes que es dirigien cap a l’est. Adolf Hitler, que sabia de la importància del control d’aquell pont, havia demanat en els seus soldats que el destruïssin abans de que caigués en mans aliades, però els soldats alemanys el 7 de març no el varen destruir per diversos errors i va ser ocupat intacte pels nord-americans. Actualment aquest pont ja no existeix. Les autoritats alemanyes de després de la guerra varen considerar que ja no era necessari reconstruir aquesta línia ferroviària. Avui en dia queden dempeus normés les enormes torres de les dues bandes del riu, ennegrides pel fum de les explosions, que suportaven l’estructura de 300 metres de longitud i 80 d’altura. Les torres de la riba occidental hi ha ubicat un petit museu dedicat a la història del pont.

A última hora d’aquella nit, set homes granota alemanys entrenats en una piscina de Viena es varen submergir al Rin amb ordres de destruir els ponts tàctics utilitzant explosius de plàstic. Tots ells varen ser capturats, abatuts o obligats a tornar a la riba.

Davant d’aquella situació tan desesperada pels alemanys, Hitler va ordenar conservar les posicions actuals, tot i que en els seus subordinats els hi deia que s’havien d’evitar les aniquilacions.

A Iwo Jima:

Els nord-americans varen declarar oficialment la conquesta de l’illa d’Iwo Jima.