Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler va convocar en una conferència d’armament al ministre d’Armament Albert Speer, amb qui havia tingut desavinences els últims dies. El ministre, per la seva part, no tenia gens de ganes d’anar a la reunió perquè sabia que no hi havia res a discutir; sabia perfectament que tot estava perdut, i va decidir que enlloc seu hi anés el seu subordinat, Karl Saur. En la reunió, Hitler va discutir futurs projectes d’armament de manera irreal i va ordenar que li presentessin més projectes sobre nous tancs i nous caces.
A la nit, el ministre Joseph Goebbels i Walther Hewel es varen reunir amb el líder alemany. Hewel els va explicar que els intents de buscar la pau amb els Aliats per part del ministre d’Exteriors Joachim von Ribbentrop havien fracassat perquè ho havia intentat amb els suecs enlloc dels britànics. Quan Hewel es va retirar, Hitler i Goebbels varen parlar durant dues hores més. El dictador va reconèixer la derrota en el Sarre, i va acceptar el seu error de nomenar massa tard a Albert Kesselring com a comandant en cap de les forces occidentals. Seguidament, Hitler va dir que gràcies a que el president Franklin Delano Roosevelt havia acceptat en la Conferència de Ialta les prestacions de Iosif Stalin de deportar els presoners alemanys a camps de treball de la Unió Soviètica faria alimentar la moral dels soldats alemanys alhora de lluitar. Finalment, va afirmar que encara creia que la situació podria canviar i estava convençut que la coalició aliada es trencaria i que Alemanya tornaria a reforçar-se.
Gotthard Heinrici, que des del 20 de març era el nou general en cap del Grup d’Exèrcits del Vístula en substitució de Heinrich Himmler, es va presentar davant del seu predecessor en el quarter general de Prenzlau per saber com estava la situació del seu Exèrcit. El ministre li va descriure l’herència que li deixava, però quan Heinrici li va demanar que li aclarís la política a seguir en termes generals, Himmler es va mostrar cautelós. Després de reflexionar-hi, va agafar el braç del nou comandant general i el va dur fins a un sofà en un racó del despatx per dir-li a cau d’orella que havia arribat l’hora d’establir conversacions amb els seus enemics occidentals i li va confessar que ell personalment havia fet els primers passos.
Després, Heinrici va agafar un avió per dirigir-se a Bautzen per després anar al quarter general del general Heinz Guderian. Des de Bautzen va seguir el viatge en automòbil sota incessants atacs aeris. Un cop es va reunir amb el general, Heinrici es va trobar amb un Guderian esgotat i rendit i, sense perdre temps, li va comunicar que havia sigut nomenat cap del Grup d’Exèrcits del Vístula i que necessitava en el Óder a un home que tingués verdadera experiència en la lluita contra els soviètics. També li va explicar que no podia continuar treballant amb Himmler perquè el considerava un incapacitat, i li va demanar fer els impossibles per impedir que els soviètics creuessin l’Óder i ocupessin Berlín. Guderian li va contestar que en mitja hora aniria en automòbil a Berlín i li va demanar que l’acompanyés perquè el presentaria a Hitler. En aquell moment ja no mostrava cap respecte cap a Hitler. Heinrici li va contestar que preferia endarrerir l’entrevista amb Hitler perquè volia ser present en la següent ofensiva contra els soviètics i li va preguntar si tenia noves informacions sobre la situació militar, pregunta que Guderian li va respondre que no.
El comte Folke Bernadotte va tornar a Estocolm després de no poder entrevistar-se més amb Himmler i després de veure que la Creu Roja sueca no podia entrar als camps de concentració, tal i com havien pactat amb el Reichsführer.
Els Aliats varen bombardejar Hildesheim.
En el front occidental:
A Alemanya:
Els nord-americans varen donar per acabada l’Operació Veritable després de controlar el triangle Sarre-Mosel·la. No va ser fins la nit quan la població alemanya va ser informada per les notícies de que s’havia perdut l’última zona carbonífera que encara estava intacte.
A les deu de la nit, la 5º Divisió del 12º Cos del 3º Exèrcit nord-americà comandat pel general George Patton va començar a creuar el Rin per Oppenheim, al sud de Magúncia, i a prop de Mannheim, sorprenent als soldats alemanys en els sacs de dormir. L’objectiu era establir caps de pont i de seguida els enginyers varen començar a treballar en construir els pontons. Un cop varen tenir la situació controlada, el general Patton va enviar un telegrama a Omar Bradley per dir-li que tot el món havia de saber que el seu 3º Exèrcit havia arribat abans que el del mariscal Bernard Law Montgomery.
En el front oriental:
A Polònia:
Les tropes soviètiques varen trencar per la meitat la línia defensiva de Danzig-Gdynia, situada entre els dos ports. A més, la 25º Divisió de Panzergrenadier es va tenir que retirar del corredor de Küstrin deixant pas a l’entrada dels soviètics. A part, el 8º Exèrcit de guàrdies del comandant Vasili Chuikov va llançar un atac a Gut Hathenow, i llavors es va donar l’alarma a la 920º Brigada de canons d’assalt en formació i a la 303º Divisió d’infanteria de Döberitz perquè ataquessin a les formacions alemanyes. En seguit, els tancs T-34 varen començar a avançar i es va donar l’ordre perquè disparessin contra els alemanys.
A Egipte:
A El Caire es varen reunir diversos països del nord d’Àfrica i Orient Mitjà (Egipte, Aràbia Saudita, Líban, Transjordània, Iraq i Iemen) per fundar la Lliga Àrab. La Lliga va néixer amb el propòsit de fomentar el desenvolupament econòmic de la zona, resoldre les possibles disputes entre els Estats membres per mitjans pacífics i coordinar objectius polítics.
Diari del Tercer Reich 