Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, el general Gotthard Heinrici va dirigir-se al búnquer d’Adolf Hitler per demanar-li abandonar la ciutat de Küstrin per poder conservar municions i gasolina per la defensa de Berlín. Hitler s’hi va negar. A les quatre de la tarda, Hitler va assistir a una nova reunió militar, en la qual hi havia Percy Schramm, el redactor del diari del OKW, que va quedar sorprès de l’estat físic del dictador.
El gauleiter Erich Koch va suplicar-li en el ministre Josep Goebbels que les tropes de Prússia Oriental fossin enviades a la ciutat de Königsberg, on podrien resistir millor. Per la seva part, Goebbels li va proposar a Hitler a través d’una carta simplificar les forces aèries en tota la seva organització de manera que es pogués eliminar realment la formació i apartar el ministre Hermann Göering. Hitler li va atorgar plens poders per iniciar les mesures corresponents.
800 bombarders i 2.000 caces Aliats varen sobrevolar al nord d’Alemanya, de l’oest al sud-oest, i varen bombardejar els centres de comunicació. Pel sud, 650 bombarders varen atacar Munic i, a la tarda, 400 avions nord-americans varen actuar contra les instal·lacions de comunicacions a Kassel i els aeroports. A la nit, 80 Mosquits varen atacar Berlín, però 65 d’aquests caces varen ser destruïts.
Lothar Rendulic va rebre el comandament suprem del Grup d’Exèrcits del Sud.
De Kiel va sortir el submarí U-234 al comandament del capità Johann Heinrich Fehler per dirigir-se a Japó carregat d’aparells secrets, mercuri, projectils antiaeris, uns 500 quilograms d’òxid urani distribuïts en deu contenidors recanvis d’avions a reacció i per coets, i espoletes per bombes. Però l’U-Boot mai va arribar al seu destí, ja que després de saber de la rendició alemanya es va dirigir a la costa est nord-americana per entregar-se. Els dos oficials de la Marina Imperial japonesa que eren a bord es varen suïcidar abans d’entregar-se als nord-americans.
Un informe alemany feia constar que en el camp d’Ohrdruf hi havia llavors 9.943 presoners, dels quals 6.000 eren jueus.
A Rechnitz, 180 jueus hongaresos varen ser assassinats per ordre del cap local de la Gestapo.
En el front oriental:
A Hongria:
El 2º i 3º Front d’Ucraïna dirigits pels comandants Rodion Malinovski i Fiodor Tolbujin respectivament es varen unir en el seu avanç cap a la frontera austríaca, i varen recórrer 45 quilòmetres aquell dia penetrant profundament dins les línies alemanyes.
En el front occidental:
A Alemanya:
Es va donar l’ordre a tots els exèrcits Aliats occidentals d’atacar als alemanys i avançar cap a l’oest després d’acabar amb tota resistència alemanya a l’oest del Rin. En seguit, les tropes britàniques varen ocupar la ciutat de Wesel, trobant una dèbil resistència, i Rees, a part de que es va estendre els caps de ponts Aliats. Desembocant des dels seus caps de pont en el riu Rin, el 1º Exèrcit nord-americà del comandant Courtney Hodges es va unir a les forces del 3ª Exèrcit del general George Patton i varen travessar el Rin per Oppenheim, al sud de Magúncia. El 12º Cos de Patton es va apoderar de Darinstadt per seguir endavant i capturar intactes dels ponts del Main a Aschaffenburg. A més, la 87º Divisió nord-americana del 8º Cos de Patton va travessar el riu Rin a Boppard i al nord de Braubachk, on varen establir nous caps de pont, i dues divisions aerotransportades, una britànica i una altra nord-americana, varen aterrar a l’est del riu. A la vegada, la 6º Divisió Aerotransportada va entrar en contacte amb les principals forces del 9º Exèrcit. En el flanc dret, al sud, el 7º Exèrcit del comandant Alexander Patch va creuar en un assalt amb dues divisions el Rin per Worms a primera hora amb el suport de tres dotzenes de tancs amfibis. El 15º Cos va capturar a 2.500 alemanys a un cost de només 200 baixes nord-americanes.
Tothom tenia clar que la guerra era ja qüestió de dies i a Londres es va anunciar que havia començat l’última batalla de la guerra. El cap d’intel·ligència del comandant Patch va assegurar que se l’informava de que els alemanys estaven amagant ingents reserves de carn i altres aliments enllaunats en subterranis i magatzems subterranis a la zona de Salzburg. Es deia també que des de l’1 de febrer s’havien afegit de tres a cinc trens de càrrega setmanals pel emmagatzematge de reserves, i que plantes secrets d’acoblament hidràulic podien inclús produir avions de caça Messerschmitt.
En el Rin, el primer ministre Winston Churchill, Alan Brooke i el mariscal Bernard Law Montgomery varen entrar en una església alemanya capturada a prop del riu per assistir als serveis del Diumenge de Rams celebrat per un capellà presbiterià. A continuació varen marxar a la ciutat de Rheinberg per reunir-se amb comandant suprem Dwight D. Eisenhower, Omar Bradley i el comandant Bill Simpson per dinar. Els sis homes varen menjar pollastre fregit a l’aire lliure servit sobre unes tovalles blanques en el jardí de la casa del director d’una mina de carbó. Brooke va aprofitar l’ocasió per felicitar a Eisenhower pels èxits dels últims dies. Quan el comandant nord-americà va marxar juntament amb el seu amic Bradley, Churchill va proposar-li a Montgomery creuar el riu i es varen embarcar en un vehicle amfibi juntament amb Brooke i el general Miles Dempsey fins arribar a la ciutat de Wesel. De retorn al marge oest, el primer ministre va recórrer les restes d’un pont ferroviari del Rin i es va quedar una llarga estona contemplant les restes de la batalla de Varsity Plunder fins que el tinent Simpson li va demanar que tornés a una posició més segura. Indignat pel que estava veient, Churchill va posar els braços al voltant d’una de les bigues del pont i va posar una cara d’enfadat. De retorn al lloc de comandament, el primer ministre li va regalar a Montgomery una col·lecció de Marlborough, La seva vida i el seu temps, i després va pujar de nou a l’avió i va volar cap a Londres escortat per una dotzena de Spitfires.
Tot i que avançaven amb força i sense masses problemes, ja que molts pobles i ciutats es rendien per deixar-los entrar sense lluitar, els Aliats occidentals es varen trobar amb algunes incursions de la Wehrwolf.
A la nit, un comando de sis persones format pel tinent de les SS Wenzel, el ràdio-operador Sepp Leitgeb, Karl-Henz Hennemann, Eric Morgenschweiss (de 16 anys), Georg Heidorn i Ilse Hirsch, varen engegar l’Operació Carnaval (Unternehmen Karneval), que consistia en assassinar al doctor Franz Oppenhoff, l’alcalde d’Aquisgrà, que havia sigut nomenat per les autoritats nord-americanes. Las guia del grup era la jove Hirsch, de només 22 anys. Sense problemes després de saltar en paracaigudes varen arribar al domicili de l’alcalde, el número 251 d’Eupener Strasse. Aquell matí, l’alcalde i la seva esposa, Irmgard, havien assistit a missa amb les seves tres filles petites. Oppenhoff en aquells moments era a la cuina per preparar el sopar i quan va tornar al menjador es va trobar amb dos SS. El SS-Obersturmführer Leitgeb li va disparar un tret al cap i el va matar. Completada la missió, el grup es va retirar. Leitgeb va marxar en solitari, mentre la resta es va dirigir cap a l’est, guiats per Hirsch, en busca de les línies alemanyes.
A Iwo Jima:
200 soldats japonesos, al comandament del general Tadamichi Kuribayashi, estaven en una situació molt precària, portaven dies alimentant-se només de cucs i insectes, fins que finalment varen sortir embogits dels seus refugis i varen llançar una càrrega banzai contra un dels aeroports controlat pels nord-americans. Varen combatre contra els nord-americans fins l’endemà, però tots varen morir. Després de tenir controlada l’illa, els nord-americans varen començar l’Operació Iceberg, la conquesta d’Okinawa.
Diari del Tercer Reich 