Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va reunir amb Robert Ley, que li va demanar crear una formació d’un cos lliure de voluntaris que s’anomenaria Freikorps Adolf Hitler. Després d’acceptar la proposta de Ley, Hitler va passejar durant una hora entre les ruïnes del jardí de la Cancelleria del Reich amb el ministre Joseph Goebbels. El ministre li va insistir en pronunciar un discurs de 10 o 15 minuts per la ràdio, però el líder alemany no volia fer-ho perquè deia que no tenia res positiu a oferir. Després de la insistència del seu ministre, Hitler va acceptar la demanda del seu amic. Hitler també es va reunir aquell dia amb Heinrich Himmler i va criticar molt durament a Josef Dietrich després de retirar-se de Hongria.
En aquell matí, Albert Speer va tornar a Berlín per posar-se en contacte amb uns quants generals favorables a no complir les ordres de terra cremada de Hitler, com Heinz Guderian i els gauleiters menys fanàtics. Guderian el va advertir de que no perdés el seny. Després, Speer va enviar la seva última carta a Hitler per recordar-li que havia sentit un gran dolor quan els dies victoriosos del 1940 els comandaments del Reich van perdre la postura i no es va saber reaccionar per capgirar aquella situació. Speer estava molt decebut amb Hitler.
A la nit, Hitler va fer cridar a Speer perquè es reunís amb ell, ja que li volia comunicar que la seva conducta començava a ser comparable a una traïció. Speer li va contestar que no era cert, i Hitler li va assegurar que era impossible negar l’esperança d’una victòria final i li va parlar de les decepcions que havia patit durant la seva trajectòria militar. A continuació, Hitler li va demanar que es penedís de les seves últimes accions i li va demanar que tingués fe. El dictador li va donar 48 hores perquè recuperés l’esperança en la victòria. Després de que Speer marxés, Hitler es va començar a posar nerviós i a impacientar-se, i va ordenar a Speer, que en aquells moments estava en el seu despatx de la Pariserplatz, que tornés al búnquer de la Cancelleria. Quan Speer es va dirigir a la Cancelleria va tenir moltes dificultats per arribar-hi perquè la Wilhelmstrasse estava plena de ruïnes. En entrar al búnquer va començar una altra reunió. Hitler no va poder amagar el seu tremolor a la mà i, de seguida, li va preguntar quina decisió havia pres. Speer li va contestar que tenia el seu suport incondicional. Hitler es va emocionar mentre li encaixava la mà com a senyal d’agraïment, ja que el considerava un amic. A continuació, Speer li va demanar que només li seria d’ajuda si es confirmava la seva autoritat en referent a l’aplicació del decret del 19 de març, fet que Hitler va acceptar. Quan va acabar la reunió, Hitler va ordenar a través del seu general Alfred Jodl i el seu secretari Martin Bormann que s’havien d’intensificar els atacs contra els Aliats sense tenir en compte a la població alemanya.
Guderian va entregar els seus documents al general Hans Krebs, el seu substitut. Guderian mai més va tornar a ser informat de l’evolució del conflicte.
El Quarter General italià va enviar a Berlín una informació que deia que el Papa Pius XII estava interessat en conèixer les condicions alemanyes de pau per negociar amb els Aliats, però Hitler va desestimar la col·laboració del Vaticà.
Joseph Goebbels va anunciar que faria que es difongués l’horòscop de Hitler, que prometia una millora de la situació per la segona quinzena d’abril, per la via del rumor.
A les 23:40 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat saxona de Falkestein. Els avions varen passar de llarg, ja que segurament es dirigien a Berlín.
Des de Berlín es varen enviar 14 bateries antiaèries pesades al riu Òder.
A Siegburg, desenes de dones varen sortir al carrer per intentar aturar les intencions dels soldats de combatrem quan tenien els soldats nord-americans a prop. Aquesta i altres d’aquestes accions varen arribar a oïdes del ministre Goebbels, que es va mostrar decebut.
En el camp d’Engerau (l’actual Petrzakla), les SS varen assassinar a un centenar de jueus abans de l’evacuació.
En el front oriental:
A Àustria:
El 3º Front d’Ucraïna comandat pel comandant Fiodor Tolbujin va entrar a Àustria per Klostermarienberg, en el sud de la regió de Burgenland, i va avançar cap a Rechnitz.
A Prússia Oriental:
Gregory Zhukov va informar al dictador Iosif Stalin de que les tropes del comandant Konstantin Rokossovsky s’estaven endarrerint del seu avanç des de Danzig, ciutat que va ser conquerida aquell mateix dia, i l’estuari del Vístula. Stalin li va contestar que tindrien que començar l’ofensiva a Berlín sense les tropes del comandant Rokossovsky.
En el front occidental:
A Alemanya:
Els tancs nord-americans varen avançar 110 quilòmetres i es varen col·locar a uns 40 quilòmetres de les riberes del Wesse. Per altra banda, soldats nord-americans de la 94º Divisió d’Infanteria i la 44º Divisió del 7º Exèrcit lluitaven contra els alemanys per la ciutat de Mannheim, que pràcticament cauria aquell mateix dia. L’alcalde va comunicar per telèfon als nord-americans la capitulació de la ciutat.
La 44º Divisió lluitava amb bazuques i baionetes M1. A la nit, els tancs de la Força Especial Richardson del comandant Courtney Hodges i encapçalada pel coronel Walter Richardson varen arribar a la localitat de Brilon, situada a la regió d’Arnsberg, en el Ruhr, que havia quedat parcialment destruïda a conseqüència d’un atac de l’aviació nord-americana el gener de 1944. Allí, part dels soldats es varen emborratxar quan varen trobar un magatzem amb botelles de xampany i uns quants no varen poder seguir al coronel Richardson en el seu avanç cap a l’aeròdrom per culpa del seu estat etílic. Richardson va tenir que aplaçar el seu avanç fins a primera hora del dia següent.
A la vegada, els nord-americans varen acabar amb la resistència alemanya a Aschaffenburg i Francfort.
Preveient que aviat començarien uns atacs ferotges a vida o mort, Walter Model va emetre en la seva ordre del dia que aquell que no cregués en la victòria no podria lluitar amb la duresa necessària i el menyspreu a la mort. Model va assegurar que aquest cauria i va deixar clar que tot aquell que no tingués la voluntat necessària i incondicional d’aconseguir la victòria seria considerat un dèbil i un perill per als demés.
A la Gran Bretanya:
Els artillers antiaeris de Suffolk varen interceptar l’última bomba volant V-1 que es va llançar contra la Gran Bretanya en la Segona Guerra Mundial.
A les Filipines:
La 40º Divisió nord-americana va desembarcar a l’illa de Negres, però els nord-americans varen tenir que lluitar fins a mitjans de juny per vèncer totalment als japonesos.
Diari del Tercer Reich 