Divendres Sant:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler estava molt desgastat, es passava el dia queixant-se dels seus generals i els seus tremolors a la mà esquerra anaven augmentant. Però, aquell dia, Eva Braun, que havia arribat a Berlín sense que ningú li demanés, li va explicar que estava decidida a està al seu costat fins al final. En un primer moment Hitler li va demanar que tornés a Munic, però ella no li va fer cas i va viure des de llavors al búnquer, fet que va animar la vida del dictador.
Però no tot eren alegries pel dictador aquell dia. El ministre d’Armament, Albert Speer, estava decidit a desobeir les ordres de Hitler de terra cremada, tot i que ja havia aconseguit que sigués menys agressiva. Speer va ordenar que els terrenys en obres de l’Organització Todt es preparessin per l’arribada dels soldats Aliats i va fer enviar combois d’aliments a les poblacions del Ruhr, a més de que va aturar la destrucció dels ponts, com els de l’Alta Silèsia.
El ministre Joseph Goebbels, que s’ocupava de la Werwolf, i estava ansiós per assumir-ne el comandament. Al migdia va rebre a Robert Ley, que estava molt content perquè Hitler li acabava d’aprovar els plans de la Freikorps, però Goebbels li va fer passar de cop el bon humor dient-li que no estava gens d’acord en la creació d’aquell grup de guerrillers voluntaris, ja que creia que perjudicaria a les milícies que volia crear i li va demanar que canviés els seus plans. A la nit, Ley va modificar els seus plans de la Freikorps i va presentar els decrets modificats.
Durant aquell migdia, Hitler es va reunir amb Goebbels per comunicar-li que el discurs que l’hi havia promès que faria per al poble el posposava per més endavant. Esperava que entressin en combat 160 batallons armats al front occidental i creia que si havia de parlar ho havia de fer després d’un èxit militar. Però també li va explicar que estava molt preocupat per la situació a Hongria, on les unitats soviètiques havien destrossat al 6º Exèrcit de Josef Dietrich i ja es trobaven a la frontera alemanya. A més, patia perquè si perdien Hongria ja no tindrien petroli. Goebbels sí que va aconseguir un objectiu en aquesta reunió. Expulsar al seu cap de premsa, Otto Dietrich, amb qui rivalitzava des de feia anys. En la petita habitació del búnquer i després d’una dura discussió, Hitler el va desposseir de tots els seus càrrecs. Dietrich s’havia negat a seguir la propaganda de terror contra les tropes aliades concebuda per Goebbels i ordenada per Hitler per tal d’incentivar una fanàtica lluita final.
Preveient l’inevitable final, Heinrich Himmler va ordenar dinamitar el castell de Wewelsburg.
En el camp de concentració de Ravensbrück, els alemanys varen enviar més persones a les cambres de gas. D’aquella jornada “destaca” el fet que la monja resistent francesa Elise Rivet va morir a la cambra en oferir-se voluntàriament per anar-hi en substitució d’una mare.
En el front occidental:
A Alemanya:
La situació era tan desesperada pels interessos alemanys que l’alcalde de Mannheim va anunciar telefònicament als Aliats la capitulació. Aquell dia, quatre columnes de la 3º Divisió blindada del 1º Exèrcit va avançar 72 quilòmetres des de Marburg cap a Paderborn. En la zona sud coneguda com Jammertal, Vall de les Lamentacions, els alemanys varen organitzar una emboscada amb tancs i Panzerfaust. Ràfegues de King Tigers varen tocar els blindats nord-americans. 17 Shermans, 17 camions semi-eruga i una petita flota de camions, jeeps i ambulàncies varen cremar, però els nord-americans eren més i a la nit els alemanys varen abandonar Paderborn. L’únic que varen aconseguir va ser fer emprenyar més als nord-americans, ja que havien perdut el seu general de divisió Maurice Rose. Els nord-americans varen destrossar els pobles al sud de Paderborn, cremant cases i executant als soldats alemanys ferits. 27 alemanys varen ser ajusticiats després de rendir-se i varen ser trobats més tard darrere del cementiri Etteln. 18 més varen ser trobats a Dörenhagen. Alguns nord-americans varen impedir als alemanys enterrar als seus morts.
Per tal de d’organitzar i governar els territoris ocupats, els nord-americans varen activar el 15º Exèrcit nord-americà, que va ser responsable, sota el 12º Grup d’Exèrcits, de l’administració del territori de l’oest del Rin, entre Bonn i Homberg, juntament amb el comandament de la reforçada 66º Divisió, que contenia a les guarnicions alemanyes a Lorient i Saint-Nazaire.
A Baden, els nord-americans varen ocupar la ciutat universitària de Heidelberg. A la vegada, el 2º Cos canadenc va eliminar tota resistència alemanya a Emmerich.
Tot i la bona situació en què es trobaven per avançar cap a Berlín, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower havia pres la decisió el 28 de març de concentrar totes les seves forces a l’Alemanya central i meridional, i d’aquesta manera va frenar l’avanç cap a Berlín deixant que els soviètics siguessin els primers en arribar a la capital alemanya. Aquest pla que no va agradar gens als britànics, que volien que el mariscal Bernard Law Montgomery arribés a Berlín. Davant les nombroses crítiques, el general George Marshall i els demés caps militars nord-americans varen escriure a Alan Brooke i als seus companys, que Eisenhower era el millor jutge per prendre les mesures que oferís la perspectiva més ràpida per destruir als exèrcits alemanys o la seva capacitat de resistència.
Després de la derrota d’una columna nord-americana a Hammelburg el 28 de març, el general George Patton, l’ideòleg d’aquell atac fracassat, va declarar davant dels reporters que la columna pretenia ser un engany per confondre als alemanys sobre la direcció cap a on es dirigien i va concloure el seu parlament dient que ho havien aconseguit perquè els alemanys creien que es dirigien a Nuremberg.
En el front oriental:
A Polònia:
Les tropes del mariscal Ferdinand Schörner, amb membres de les Joventuts Hitlerianes, varen aconseguir mantenir-se a les línies defensives de l’Alta Silèsia i a Curlàndia, i es varen poder defensar dels atacs soviètics en els combats mantinguts a Lauban, Silèsia. Però les tropes soviètiques del 1º Exèrcit polonès del general Berling, sota el comandament del comandant Konstantin Rokossovsky, tenien sota el seu poder la ciutat polonesa de Danzig, on varen fer 10.000 presoners alemanys, i varen requisar 45 submarins en el port després d’hissar la bandera soviètica a l’Ajuntament de la ciutat. A més, el 60º Exèrcit soviètic i el 4º Blindat de guàrdies varen ocupar Ratibor, i d’aquesta manera el 1º Front ucraïnès dominava pràcticament l’Alta Silèsia.
A Croàcia:
Els Aliats varen descobrir i bombardejar el camp de concentració de Jasenovac, però no el varen alliberar. El camp va ser liquidat pels propis nazis a principis d’abril.
En els Estats Units:
El president Franklin Delano Roosevelt es va traslladar en tren a Warm Springs, Geòrgia, per reposar. El President estava molt desgastat; quan el varen portar en limusina cap a la zona en prou feines estava conscient, i els que el varen veure van quedar impressionats pel seu estat de salut. El 12 d’abril moriria.
Diari del Tercer Reich 